Ministeri de la insularitat

València, capital de la prehistòria menorquina

La mil·lenària arquitectura talaiòtica de Menorca visita el País Valencià per reivindicar-se com a Patrimoni de la Unesco. Gràcies a la col·laboració entre diverses administracions valencianes i balears el Museu de Prehistòria de València acollirà una mostra que compta amb 66 elements arqueològics originals. «Un aperitiu» per fer gana de viatjar a Menorca, la qual conserva en bon estat 1.574 jaciments arqueològics d'aquesta cultura de l'Edat del Ferro.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si hi ha una cultura que defineix la prehistòria balear és la talaiòtica. Menorca, per exemple, està plagada de monuments i elements d'aquesta cultura de l'Edat del Ferro. Fins a 1.574 jaciments arqueològics hi ha en aquesta illa de només 700 km2. Es tracta d'una gran bellesa patrimonial que cal conservar i reivindicar per evitar una possible deterioració.

Per tal d'aconseguir un major reconeixement d'aquest conjunt cultural, el Consell Insular de Menorca va emprendre una campanya perquè fos catalogat de Patrimoni de la Unesco. L'elaboració d'un llibre que recollira la història de tot aquest patrimoni fou una de les primeres accions. De les lletres, però, va passar-se a les imatges. Menorca volia mostrar al món la riquesa del seu territori. I per això va iniciar un recorregut d'exposicions per diverses ciutats amb l'objectiu de convertir els monuments talaiòtics en Patrimoni de la Unesco.

Intervé la consellera de Cultura balear, Fany Tur, a la presentació de l'exposició. L'acompanyen -d'esquerra a dreta- Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura; Xavier Rius, diputat de Cultura de la Diputació de València, i Miquel Àngel Maria Ballester, conseller de Cultura, del Consell Insular de Menorca//EL TEMPS.

València s'ha convertit en la tercera que acull aquesta mostra després d'Eivissa i Alcalà d'Henares (Madrid). I tot gràcies a l'entesa entre l'àrea de Cultura de la Diputació de València que encapçala Xavier Rius (Compromís) i la seua homòloga del Consell Insular Balear, que dirigeix el morat Miquel Àngel Maria Ballester, i la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear, que comanda Fany Tur (MÉS). L'entitat Acció Cultural Espanyola, que dirigeix JorgeSobredo, també ha participat en la posada en marxa de l'exposició que tindrà lloc al Museu de Prehistòria de València des d'aquest dimarts fins al 27 d'agost.

«Més enllà de la nostra candidatura, és molt important que els valencians coneguen aquest llegat del nostre país», ha reivindicat Tur, que ha assenyalat: «Tenim la responsabilitat de conservar aquesta xicoteta part de la cultura i la prehistòria». «L'interès és doble per als valencians perquè, tot i estar tan a prop de la nostra terra, és una cultura ben diferent de la ibèrica, que va succeir ací en la mateixa època», ha indicat Helena Bonet, comissària de l'exposició junt amb Antoni Nicolau. «Aquesta exposició és una oportunitat per millorar el coneixement de la cultura talaiòtica i difondre-la més enllà de Menorca», ha apuntat Ballester,

L'exposició presenta 66 objectes arqueològics originals que provenen dels museus de Menorca i Ciutadella. I, segons Bonet, «ens ajuda a comprendre amb fotografies i il·lustracions el silenci de les pedres mudes». Aquests monuments, però, mostren una doble cara. Per una banda, una arquitectura de vida, això és, residències, edificis de culte o magatzems; i d'altra, una arquitectura de la mort representada essencialment per les tombes, que a causa de la seua transcendència adquirirà un estil més monumental. O com es descriu a la mostra: «La vida i la mort són dues cares d'una mateixa moneda: la concepció del món».

L'exposició, a més, està plagada de material gràfic que fa més atractiu -i senzill- aquest recorregut virtual. Les fotografies de qualitat, les il·lustracions del paisatge i les maquetes d'algunes de les construccions són de gran ajuda per entendre el ric patrimoni menorquí que s'exposa. «El període talaiòtic constitueix un exemple únic de densitat de construccions, cultura material i testimonis diversos en un territori reduït de la Mediterrània occidental», afegeixen des de l'organització.

«La presència en el paisatge de monuments li atorguen una materialitat i monumentalitat impossible de gran valor», destaquen des de la Diputació de Valencià, per indicar: «Es tracta d'un patrimoni arqueològic de valor universal excepcional per l'ús de la tècnica constructiva ciclòpia, per la seua autenticitat, exclusivitat, originalitat i singularitat en el marc cronològic que es desenvolupa i per ser testimoni únic d'una societat prehistòrica mediterrània singular».

«Aquesta exposició és un aperitiu del patrimoni menorquí», ha expressat Ballesteros. El tast d'una Menorca convertida en museu a l'aire lliure amb dòlmens, talaies, poblats i taules ubicats en 1.574 jaciments arqueològics dels quals 1.401 estan catalogats com a Bé d'Interès Cultural (BIC). València es transforma en capital -i ambaixadora- de la cultura prehistòrica balear.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.