Assetjar els Testimonis

Rússia prohibeix els Testimonis de Jehovà, igual com va fer la Unió Soviètica. A l’Església ortodoxa russa no li agrada la competència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan els homes del KGB van arribar al pis de la seva família, van separar Iaroslav Sivulski i els seus pares en habitacions diferents. Sivulski, que aleshores era un noi de la Unió Soviètica, va observar com els agents buscaven entre les seves pertinences si tenia “literatura prohibida”. Els seus avis havien estat exiliats a Sibèria per pertànyer als Testimonis de Jehovà, una confessió cristiana fundada als Estats Units al segle XIX; els seus pares havien mantingut viva la fe a casa.

Ara Sivulski i els altres 175.000 Testimonis de Jehovà de Rússia corren el risc de tornar a una existència clandestina. El 20 d’abril, el Tribunal Suprem de Rússia va prohibir les activitats del grup, ja que el considera una organització “extremista”. “Torna a passar el mateix que abans”, diu Sivulski. “En aquella època ens perseguien per motius ideològics, i ara perquè la nostra fe no és ‘la correcta’”.

La sentència posa el grup, els membres del qual prediquen la no-violència i es neguen a servir a l’exèrcit, en la mateixa tessitura legal que alguns grups neonazis. Els advocats del Ministeri de Justícia rus han argumentat que suposen una amenaça per a “l’ordre públic i la seguretat pública”. Es preveu que les propietats i els actius del grups seran requisats. Tota activitat religiosa que organitzin serà considerada il·legal, i els infractors hauran de fer front a multes elevades i fins i tot a possibles condemnes de presó. Si s’implementa, la decisió seria “de llarg el cop més dur a la llibertat religiosa a Rússia des de la fi de la Unió Soviètica”, sosté Geraldine Fagan, autora de Believing in Russia: Religious Policy after Communism (‘Ser creient a Rússia: la política religiosa després del comunisme’).

La sentència és un reflex de la influència creixent de l’Església ortodoxa russa, sobretot d’una ala radical que veu els Testimonis de Jehovà com una confessió perillosa que es desvia de la versió oficial del cristianisme. La decisió del tribunal suposa la culminació d’una campanya llarga i coordinada. Els experts apunten que l’última onada d’incidents va ser el 2009, quan activistes ortodoxos i autoritats locals van començar a perseguir agressivament membres i congregacions. Els tribunals regionals han afegit constantment obres dels Testimonis de Jehovà a les llistes d’obres extremistes prohibides, sovint amb justificacions absurdes. (Un pamflet hi va ser inclòs per una frase que criticava l’Església ortodoxa russa. Era una citació de Tolstoi, les obres del qual no estan precisament prohibides a Rússia.) La negació del grup a participar en rituals militaristes estatals ha alimentat encara més la desconfiança. “La campanya connecta amb el desig de més seguretat, unitat i patriotisme”, diu Fagan. “L’alteritat i la dissensió es veuen com una amenaça”.

A Rússia, 175.000 Testimonis de Jehovà corren el risc de tornar a la clandestinitat. La justícia russa equipara l’activitat religiosa d’aquest col·lectiu amb la d’alguns grups neonazis.

Les queixes de l’Església ortodoxa van trobar suport entre els serveis secrets russos, que veuen els Testimonis de Jehovà, amb seu a Brooklyn, com un niu d’influència estrangera perniciosa. Valeri Malevani, vice-president d’una associació de veterans dels serveis secrets, va donar a entendre que els Testimonis de Jehovà i altres grups cristians eren “finançats per serveis especials occidentals” per dur a terme “sabotatges” i “tasques d’intel·ligència”. Vitali Milonov, un diputat ultraconservador, va dir que Governs occidentals utilitzaven el grup per impulsar el seu objectiu de “destruir el nostre país a través de la decadència espiritual i moral”. Roman Lunkin, del Centre per a l’Estudi de la Religió i la Societat de l’Acadèmia de les Ciències de Rússia, creu que aquesta croada forma part d’“una onada de sospita i temor envers Occident”. Els últims anys els tribunals russos han declarat més de 140 organitzacions no governamentals “agents estrangers” perquè rebien diners d’altres països. “Ara li ha tocat a la religió”, diu Lunkin.

No és clar si la decisió presagia mesures més àmplies o si es quedarà en un incident aïllat. Els Testimonis de Jehovà han estat atacats en part perquè són un objectiu fàcil, diu Lunkin. Els seus membres no voten, són fermament pacifistes i tenen poc suport entre la població, molesta pel seu proselitisme de porta a porta i la seva estranya teologia. Però probablement la sentència no farà que els creients perdin la fe. “A qui se suposa que hem de fer cas, ara?”, reflexiona Sivulski. “A la decisió injusta del tribunal o a Déu?”.

Traducció d’Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.