Trànsit fronterer baix

Dos llibres assagístics parlen del microestat històric Moresnet Neutral, un lloc utòpic més enllà de totes les nacions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un home, dos noms, cinc nacionalitats: tot això apunta a una biografia d'un dels refugiats d'avui dia. Però no calia que l'home, al què ens tornarem a referir cap al final d'aquesta història, travessés cap frontera per a canviar de país; en canvi, "van ser les fronteres que, sense més ni més, van travessar la seva vida", així és com ho expressa l'historiador belga David Van Reybrouck en el seu llibre nou "Zink", una novel·la històrica en la qual l'autor es pronuncia en contra del nacionalisme i de les guerres i que parla d'un dels temes més importants en l'actualitat: la identitat.

"Zink" parla d'un país que mai no hauria d'haver existit: Moresnet Neutral, un microestat a prop d'Aquisgrà i de Maastricht amb forma d'un tros de pastís i una extensió que no arriba a les quatre quilòmetres quadrats. Quan es va constituir el 1816 tenia 256 habitants; quan va desaparèixer el 1919 ja n'hi havien uns pocs mils. Un d'ells és l'home amb identitat indefinida al voltant del qual gira la novel·la de Van Reybrouck: un petit home lluitant contra les bogeries de la gran política.

Per tal d'entendre per què li va passar el que li va passar haurem de mirar enrere 200 anys: quan el 1815 els delegats estaven reunits al Congrés de Viena per a redissenyar les fronteres d'Europa, es van assabentar que l'emperador desterrat Napoleó havia tornat de l'exili a l'illa d'Elba i que estava establint un exèrcit nou. Corria molta pressa arribar a un acord, pel que van dibuixar les noves fronteres amb tan poca precisió que no quedava clar a quin país pertanyien alguns pobles. El 1816 Prússia i els Països Baixos es van veure obligats a tornar a reunir-se per a aclarir els detalls. Van canviar granges i territoris sencers, però prompte es van trobar amb un problema: l'article 25 de l'acte del Congrés de Viena establia la frontera oest de Prússia i l'article 66, la frontera est dels Països Baixos, però a l'altura del municipi de Moresnet no quadraven; el buit arribava a una amplitut de dos quilòmetres, una despreocupació geogràfica.

El problema: justament en aquest buit es troba una mina de zinc, un metall que, gràcies a la seva característica de no oxidar, determinaria el segle en gran mesura i que s'utilitza per la casca dels vaixells, les teulades, les banyeres i les regadores, entre d'altres. "El segle XIX va ser el del zinc", comenta Van Reybrouck. Com que no es van posar d'acord a quin país pertanyia aquell petit territori, les dues parts van decidir administrar el país de manera conjunta i compartir les taxes de duana de la mina. La frontera la van traçar recta i en ocasions travessava edificis, de manera que el saló es trobava a Prússia i la cuina, a Moresnet.



 

L'autor neerlandès Philip Dröge parla de "la frontera més absurda de tota Europa" i "una confusió curiosa de la història". Ell també va escriure un llibre sobre aquest país, anomenat "Niemands Land" ("Terra de ningú"). Que s'escrivissin dos llibres assagístics actuals que tracten d'un país en temps remots i més enllà de tota lògica no és cap casualitat. Des d'un punt de vista del dret nacional, Moresnet Neutral és una curiositat que posa de manifest l'arbitrarietat amb la qual es traçaven les fronteres, sobretot a Europa, i el caos que comportava la consciència nacional.

En el cas de Moresnet Neutral, Prússia i els Països Baixos es van haver de posar d'acord sobre les lleis que haurien de ser vàlides en el seu condomini, les quals es diferenciaven de les lleis d'altres països: els aliments quedaven exempts dels impostos i la importació de productes exempta del pagament de taxes de duana, no estan prohibits els jocs d'atzar i no és obligatori el servei militar. Com que la llei prussina es diferenciava de la neerlandesa els estats van decidir que fos vàlida la llei francesa: el Code Napoléon i el Code pénal, els quals es quedaven cada cop més antiquats. Com que no hi havia cap jutjat a aquell microestat, els conflictes jurídics es podien dirimir a Aquisgrà o Lieja, alternant-se tots els anys. Tampoc té la seva pròpia moneda. Es podia pagar amb la francesa, la prussiana, la neerlandesa, la austríaca i, després de la separació de Bèlgica dels Països Baixos, també amb la belga.

Dröge compara l'ambient en Moresnet Neutral amb aquell de les ciutats dels buscadors d'or del salvatge oest, "un paradís per a traficants, aventurers i somniadors": per als homes que arribaven poc abans de fer els 21 per a escapar-se del servei militar; per als bevedors que se sentien atrets per l'alcohol exempt d'impostos, obtingut en quatre destilleries locals i servit en 80 bars; per als jugadors que venien a Moresnet Neutral, aquest territori liberal, perquè havien acabat farts de la prohibició dels jocs d'atzar als seus països d'origen; per als delinqüents que havien sentit parlar que a aquest país anarquista patrullava només un policia; i, per suposat, per als buscadors en la seva febre per trobar zinc, atrets per l'operador de la mina que s'estava convertint en el transportador de zinc més gran d'Europa i que només el 1855 va obtenir unes 140.000 tones.

De tant en tant també venien dones joves amb un secret, com ara és el cas de la mare de l'home del que parla Van Reybrouck. Es diu Maria Rixen i treballava com a criada per un fabricant de Düsseldorf que la va deixar embarassada. "Al minúscul microestat de Mornestnet Neutral em senc més lliure que a Prússia, un territori molt extens", escriu Van Reybrouck i així dóna a llum el seu fill il·legítim el 14 de febrer del 1903. Es diu Joseph Rixen, va ser registrat com a "neutral" i, com molts fills indesitjats, va ser acollit per una família germanoparlant. Com que en la família ja tenien un Joseph li deien Emil. Emil Pauly. Un nen amb dos noms.

Durant més d'un segle Moresnet era un país sense cap identitat definida i sense nació al moment culmminant del nacionalisme, quan estats i microestats germanòfons van formar la Confederació d'Alemanya del Nord i, posteriorment, l'Imperi Alemany i quan en tres guerres d'independència es va formar l'estat nació Italia. Al llarg d'aquell segle la població de Moresnet Neutral quasi es va multiplicar per vint, una societat multicultural en tota regla composta per neutrals, prussians, neerlandesos, belgues, francesos i americans. El 1908 al Congrés Mundial d'Esperanto es va decidir traslladar la seu de Gènova a Moresnet Neutral, una iniciativa que tenia com a objectiu convertir el microestat en el primer estat esperantista del món, en un país neutral amb una llengua neutral. Fins i tot es va trobar un nom nou per a l'estat: "Amikejo", espai per a l'amistat. Alguns restaurants van penjar cartells: "Tie či oni parolas Esperanton", aquí es parla esperanto.

La Primera Guerra Mundial i el desgavell del segle XX no sols van afectar els mapes, sinó també la identitat de Joseph/Emil. L'Imperi Alemany va invair Moresnet Neutral i el va annexionar al seu territori; es va fer alemany. El tractat de Versalles va redibuixar els límits; es va fer belga.

El 1923 va ser cridat al exèrcit belga per a participar en l'ocupació del Ruhr. El 1940 l'Alemanya nazi va annexionar el seu país d'origen i també el va cridar al seu exèrcit: a la caserna de Krefeld a la què ja havia estat aquarterat el 1923; llavors en uniforme belga, ara en l'alemany.

Quan va nàixer el seu sèptim fill el responsable del grup local del NSDAP li va proposar que Hermann Göring, Mariscal de l'Imperi i comandant en cap de la força aèria, el podria apadrinar. Ell va declinar i el va rebatejar amb el nom Leopold, segons el rei belga, la qual cosa al final no el va ajudar quan al final de la guerra va desertar i va ser empresonat per una organització de resistència belga com a suposat enemic. "Un home al què li van fondre i refondre la seva identitat", escriu Van Reybrouck. I així la seva història es considera com a símbol de la força que té Moresnet Neutral, com a símbol en contra del món regulat i gestionat fins al més mínim detall en què vivim, una utopia supranacional.

El seu nom antic va desaparèixer amb el estat; Moresnet Neutral ara es diu Kelmis, un municipi d'uns 6.000 habitants situat a la província de Lieja a l'est germanòfon de Bèlgica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.