Avant, un sotrac contra el clientelisme a l'audiovisual valencià?

El tancament de RTVV va suposar un cop letal al sector audiovisual valencià. Aquella estocada sumada a la crisi econòmica general va impulsar un conjunt de productores que van cercar altres oportunitats lluny del País Valencià. Amb una visió «més ètica» i «regeneradora» d'aquest món, l'Associació Valenciana d'Empreses de Producció Audiovisual i Productores Independents (AVANT) pretén impulsar un discurs del sector diferenciat del tradicional. La crítica al clientelisme, una radiotelevisió per a les persones i no al servei de les empreses audiovisuals i l'aposta per procediments de contractació transparents i oberts són les idees que han reivindicat. AVANT, però, ha estat marcada per la polèmica: el seu antic president va ser contractat per la nova TV.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la llum de les tavernes i dels bars de València van néixer. El tancament de RTVV havia anunciat la llarga nit per al sector audiovisual valencià. I un grup de tècnics que havia marxat lluny del País Valencià per poder guanyar-se la vida, van veure com la pròxima reobertura de l'ens públic suposava una oportunitat per quedar-se a la seua terra. La claror del matí s'albirava després d'hores de foscor.

Aquests productors havien encarat la crisi i l'abrupta baixada de persiana de la radiotelevisió de forma diferent. Si bona part de les empreses audiovisuals van morir, una fornada va resistir l'envestida amb nous formats, nous mercats i preus més ajustats. Es tractava de «treballar i no plorar», com diu Miguel Llorens, de la productora The Fly Hunter.

Amb aquest esperit i vista l'oportunitat per instal·lar-se a València després de l'anunciada reobertura de la televisió, va crear-se l'Associació Valenciana d'Empreses de Producció Audiovisual i Productors Independents (AVANT). Va formar-se producte d'aquelles converses de bar a hores intempestives discutint sobre el futur del sector. Amb 31 socis (ara en són 30), és la més nombrosa del País Valencià. Productores com ara Barret Films, Info TV, Albena Produccions, Beniwood, Dacsa Produccions, l'Andara, Endora, On-Air Comunicació o Paella Produccions en formen part. Totes amb un cert nom al sector.

La creació d'AVANT va tindre uns objectius ben clars. «Compartíem la inquietud per l'estat del sector. I volíem crear un fòrum de debat i de reflexió que mostrara la nostra visió horitzontal, de primar les idees per sobre de fabricar continguts per se i de reivindicar un sistema d'ajudes i de contractació que no fos pur clientelisme», apunta Lorena Lluch, presidenta d'AVANT i de la productora Filmeu. «No som empresaris. Ens hem convertit en productors. Això sí, amb aquesta visió diferent de les coses», afegeix Llorens. Moisés Romero, membre d'AVANT, remata: «La nostra màxima és clara: no al clientelisme».

El rebuig d'aquest sistema radica en la trajectòria d'aquestes productores. «La majoria hem nascut després del tancament de RTVV, en ple desert audiovisual valencià. I amb ajudes públiques en comptagotes», explica Rafael Piqueras, secretari de l'organització i de la productora Famazing Entertainment, que assenyala: «Volem trencar amb certes dinàmiques». «Les ajudes públiques han d'existir. Ara bé, nosaltres no som caçadors de subvencions, ja que no compartim el sistema clàssic d'aquestes línies de finançament», diu el productor Rafa Molés, un dels dos professionals que va narrar en directe l'apagada de Canal 9. «És un engranatge que s'ha de definir i unificar», complementa Llorens.

La nova junta directiva d'AVANT.

«S'ha de posar fi a la idea de fabricar, de produir perquè puc aconseguir una subvenció. Nosaltres apostem per dur a terme idees que ens pareixen originals, d'interès i no per cap ajuda que hi puga existir», expressa Molés. «Realment, no és necessari cercar certes complicitats perquè els projectes tiren endavant. Si és bo, te'l compraran», remarca.

RTVV com a prova de foc

El debat que llancen els membres d'AVANT té una prova de foc amb la nova RTVV. Per a Llorens, «la nova televisió no ha de ser dels productors. S'ha de pensar en el bé comú». «Si la televisió no és per a tots, no fa falta. Ha de ser plàstica i flexible», apunta. Els primers moviments, però, no han agradat a unes productores que, en certs casos, han aconseguit guanyar treballs de la nova televisió.

«Vam ser els únics en alertar que era estrany contractar projectes abans que la televisió existira», critica Piqueras, que es pregunta: «Com presentaré una idea si no sé si podrà coincidir amb les pautes del director de l'ens?». «Altres associacions del sector ens van criticar fortament per plantejar aquesta qüestió. Ens acusaven d'intentar robar el pa dels seus fills. Per a nosaltres, però, ens pareixia més lògic fer les coses ben fetes, encara que es tardara més», es contesta.

Una vegada van licitar-se projectes abans, AVANT està centrant els seus esforços «en el procediment». «Apostem per mètodes oberts i transparents», expressa Llorens. Piqueras afegeix en la mateixa línia: «No volem que les dinàmiques perverses i negatives tornen a ser una realitat. Cal establir uns criteris clars, objectius i transparents de com se seleccionen els programes així com instaurar mecanismes de control per supervisar i justificar els treballs realitzats». «Aquesta tasca haurien de realitzar-la òrgans com ara comissions independents. És la fórmula de CulturArts i crec que es força positiva», proposa Llorens.

Tanmateix, des d'AVANT remarquen que la reobertura de RTVV no és cap panacea. «Està clar que serà una ajuda fonamental. Però durant molts anys, almenys aquestes productores, hem pogut sobreviure sense aquest ens. Realment, el canvi o el renaixement al sector no ve de l'impuls de la televisió o del cinema. És una qüestió més de la visió i de l'adaptació als nous contextos i hàbits de consum», reflexiona Nacho Sánchez, de la productora La Quadra i vice-president de publicitat d'AVANT. «Durant anys hem passat sense Canal 9. I ho hem fet amb projectes originals i diferents que han tingut bona acollida fora de les fronteres valencianes», recorda Lluch.

Les instal·lacions de Burjassot de la vella RTVV//Prats i Camps.

AVANT, a més, nega una guerra entre associacions. Només assenyala «certes pràctiques del sector, amb les quals no combreguem. Val a dir que segurament no tindrem tota la raó. Però és el nostre punt de vista», reconeix Jordi Llorca, de Nakaura Films i nou vicepresident de ficció. Amb una junta directiva renovada a l'organització, tot i que el seu funcionament és força horitzontal, es marquen com a objectiu incloure en un futur productores de les comarques de Castelló i Alacant.

L'afer César Martí

Les crítiques al clientelisme, però, xoquen amb la polèmica contractació de César Martí, ex-president d'AVANT, com a responsable d'avaluar els programes que van lliurar-se al Consell Consultiu Audiovisual, un organisme creat per la Generalitat Valenciana per tal d'agilitzar les contractacions de projectes. Martí va ser un alt dirigent de la productora Vértice 360, després rebatejada com a Tres60. La mercantil va guanyar -junt amb el conglomerat de la família Raga i Endora Produccions- el concurs de privatització de gran part de la graella de la vella RTVV, que va quedar-se a mitges pel tancament de la radiotelevisió. A més, segons El Confidencial, figura com a administrador de la firma Anlo Produccions, que va presentar la sèrie 'La Forastera'. Que Martí haja d'avaluar aquest programar ha generat enrenou a la resta d'associacions professionals.

«Martí és un productor consolidat. La seua trajectòria l'avala i no incompleix la llei d'incompatibilitats», defensa Lluch. Una argumentació que comparteix Rafa Moles: «Quan va fitxar per la televisió va sortir de l'associació. Segur que ens tomba molts projectes. Això seria un bon senyal». El debat és obert al sector audiovisual. I AVANT vol provocar un sotrac per «regenerar-lo».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.