Convulsió pujolista

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La caiguda del mite Pujol l’estiu del 2014 va commocionar la societat catalana. El pare de la pàtria es va convertir, a partir d’aleshores, en un empestat. Els mateixos acòlits en renegaven públicament sense contemplacions. Tants anys escoltant els seus discursos carregats de moralitats i de patriotismes i, en unes hores, la seva carrera política s’enfonsava en l’infern del descrèdit. Era la darrera ofrena a les glòries d’Espanya. Amb Pujol, la bicoca de l’autonomisme feia malves definitivament.

A tots els que heu vingut, escrita i dirigida per Marc Rosich (TNC), s’inspira en la convulsió suscitada pel cas Pujol d’enriquiment il·lícit. Vídua d’un venedor d’enciclopèdies catalanes, Magda Casals de Clarà assisteix, perplexa, a la desoladora confessió de l’ex-president. Com a pujolista de tota la vida, enamorada amb passió del líder de CiU, se sent tan perduda que decideix lliurar-se a la rauxa. Com a incondicional de Núria Feliu, la musa de la cançó popular per antonomàsia, recupera les seves lletres per alliberar els desigs més recòndits.

El punt fort del muntatge és l’excel·lent interpretació que Mercè Aránega fa de Magda Casals. En les escenes en què no té paper, el ritme i la tensió dramàtics davallen visiblement. Aránega es posa a la perfecció en la pell d’una airosa senyora de dretes que, superat l’enuig inicial, es replanteja la vida de cap i de nou. Protagonitza moments hilarants com el record de les nits de disbauxa enciclopèdica amb el marit. Senyoreja, com un peix a l’aigua, en el pis de l’Eixample, el seu reialme, que tallat verticalment configura l’espai escènic. Tot un santuari de la catalanitat conservadora, en què destaquen els volums de l’Enciclopèdia Catalana i els de l’Alcover-Moll.

Rosich elabora un còctel de farsa, paròdia i sàtira, ple de tòpics rebregats, sense que arribi a ser, tret d’algunes estones espurnejants, explosiu. En el fons, el seu retrat de la burgesia nacionalista, d’extracció mitjana, esdevé més aviat indulgent. A despit de les al·lusions enginyoses a la corrupció i a la desfeta de la dreta indígena, l’abordatge de l’afer Pujol es queda en l’epidermis de la correcció política. Com també passa amb la menció d’episodis recents: la flegmàtica Via Catalana, per exemple. Humor gruixut i innocu, en definitiva.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.