La fruita del paradís

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En la Bíblia, la descripció de l’arbre del “coneixement del bé i del mal” no deixa dit res de l’espècie exacta d’arbre, cosa que angoixa els jueus ortodoxos i els protestants fonamentalistes.

Durant molts anys, es va creure que aquesta fruita era una poma, i així apareix representada en moltíssimes manifestacions artístiques des del Renaixement. I de fet, la poma és una de les fruites conegudes des de l’antiguitat i més universals: per als romans, per exemple poma era sinònim de fruita.

Però en l’hebreu original de la Bíblia en cap moment apareix anomenada la poma. El mite de la poma es va desenvolupar a causa d’un error comès per sant Jeroni quan en va crear la versió al llatí, coneguda com Vulgata, de l’any 382. Les fonts dels teòlegs i comentaristes jueus ofereixen diverses respostes sobre la fruita del paradís: la nou, el poncem, el raïm, el blat (que no és una fruita!) i fins i tot la figa —de l’arbre que més tard Jesucrist va maleir en no tenir fruits—. Les dues respostes més difoses són la del raïm i la de la figa, cosa que al·ludeix a dites i cançons catalanes i occitanes.

Els doctes teòlegs s’inclinen per la figa, ja que és el primer arbre que apareix al Gènesi i el text relata, després, que, en adonar-se’n la primera parella, de la seva nuesa, es van fer un tapall amb unes fulles de figuera. A aquests savis intèrprets els brindo una altra possibilitat: no és la figa, és la tomaca! Si més no, aquest fruit, en hongarès és paradicsom, fruita del Paradís.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.