Així va regatejar Cristiano el silenci de la suposada agressió sexual: "Ha de ser menys"

Una jove afirma que Cristiano Ronaldo la va violar. Just després de la publicació d’un comunicat sobre les acusacions, l’agència del jugador del Reial Madrid va taxar-les de “ficció periodística”. No obstant això, el 'Der Spiegel' té proves que indiquen que Ronaldo estava al corrent de les negociacions amb la nordamericana

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quatre dies abans del partit d’anada a Bilbao, Cristiano Ronaldo es va haver d’ocupar d’un assumpte privat força important. El 12 de gener de 2010 el seus advocats i un mediador van seure junt amb una jove estatunidenca qui afirmava que el jugador del Reial Madrid l’havia violada. Volien arribar a un acord extrajudicial.

L’advocat portuguès Carlos Osório de Castro, que ha assessorat a Cristiano Ronaldo en tots els seus assumptes legals durant anys, també va assistir a la reunió amb Susan K. –hem canviat el nom per a aquesta història— i el seu advocat. Osório va informar de l’estat de les negociacions el seu client a través d’un missatge de text. “El mediador ara diu que Susan s’ha posat a plorar i que està afectada perquè creu que no estàs interessat en aquest assumpte i ets a un altre lloc”, Carlos també va escriure: “fins ara no hem parlat de diners, però ho farem”. Ronaldo va contestar “OK”.

El 14 d’abril, Der Spiegel va informar sobre les acusacions d’agressió sexual presentades per Susan K. contra Ronaldo. El cas va crear enrenou. L’agència del representant de Ronaldo, Jorge Mendes, va emetre un comunicat afirmant que les acusacions eren “ficció periodística” basada “en documents que no estan signats i on cap de les parts no està identificada”. Però aquest comunicat no és verídic.

Der Spiegel disposa del document que esbossa l’acord extrajudicial entre Susan K. i Ronaldo subministrat per la plataforma de denúncia Football Leaks. En aquests documents, Ronaldo també apareix sota el nom topher. Una carta confidencial que anava adjunta explica que el pseudònim es refereix al futbolista. El paper està signat per Ronaldo i no hi ha cap raó per dubtar de l’autenticitat del document.

Els missatges que Ronaldo i l’advocat Osório van intercanviar —i dels que disposa Der Spiegel— també confirmen que el jugador ja sabia al 2010 de què se l’acusava a Las Vegas i que estava molt interessat en els detalls de l’acord, especialment en els econòmics.

Cristiano Ronaldo celebrant un gol.

Quaranta-set minuts després del primer SMS, Ronaldo en va rebre un segon des de Las Vegas. Aquesta vegada només era una xifra: “950.000 dòlars”. Sembla ser que era la suma que demanava l’altra part. Ronaldo va contestar: “Aquesta és la quantitat?”. Osório, llavors, va contestar: “És la primera demanda: això són 660.000 euros. No l’acceptarem. Continuen les negociacions”. “És massa?” va preguntar Ronaldo i Osória li va contestar: “Això em sembla. Ho tancarem per menys”. Ronaldo va demanar llavors: “Ha de ser menys!” i l’advocat li va contestar: “OK”.

Els missatges entre Ronaldo i l’advocat proporcionen informació afegida. En primer lloc que, pel que fa a la seva carrera, Ronaldo no deixa res a l’atzar. Segon, que el futbolista controla la seva economia de ben a prop. I tercer que, fins i tot avui, aquells propers a Ronaldo no deixen d’intentar ocultar esdeveniments que van tenir lloc l’estiu de 2009.

L’agència del representant de Ronaldo, Gestifute, té les oficines a Porto, Portugal. En el comunicat emès per l’agència el 14 d’abril sobre el cas de Las Vegas, buscaven desacreditar la presumpta víctima. Diu que Susan K. “es nega a presentar-se i confirmar la veracitat de l’acusació”. Ara bé, es tracta d’una afirmació enganyosa ja que K. té prohibit parlar sobre el tema.

L’acord extrajudicial entre Ronaldo i K. clarament estipula que no se li permet repetir les acusacions contra el futbolista, i encara menys públicament. Si infringeix l’acord, se li exigeix tornar la quantitat estipulada que va rebre de Ronaldo per possibles perjudicis. Aquesta és, possiblement, la raó per la qual Susan K. s’ha negat a parlar amb Der Spiegel sobre el que presumptament va ocórrer a la suite de Ronaldo o sobre l’acord que es va negociar entre ella i el conegut jugador set mesos després d’aquella nit a Las Vegas.

L’intercanvi de missatges entre Ronaldo i Osório de Castro suggereix que les negociacions a Las Vegas es van prolongar. En un missatge va escriure al seu client: “Per fi estem acabant això després de 12 hores per 260.000 euros. A més d’això hi haurà els costos de mediació, dels que ja t’he parlat, i el pagament als advocats que formalitzaran la transacció. Sé que són molts diners, però em sembla que és la millor opció per sortir-se’n, i tampoc no ha estat fàcil”. Ronaldo sempre ha negat les acusacions de violació.

El seu advocat de Munic, Johannes Kreile va informar el Die Spiegel fa dues setmanes que “Neguem absolutament qualsevol tipus d’acusació feta” per Susan K. Llavors, per què Ronaldo necessitava sortir-se’n en 2010?

L’escena dels presumptes fets. La matinada del 13 de juny de 2009, Ronaldo va convidar K. a l’apartament 57306 del luxós hotel Palms Place, al centre de Las Vegas, on passava les seves vacances amb el seu cunyat i el seu cosí. Només Ronaldo i K. saben què va passar allí realment.

Uns dies després que Der Spiegel publiqués la notícia, el futbolista va penjar una foto seva on surt en diagonal per darrere i només porta roba interior. Ronaldo està de peu en front d’una porta o d’una finestra, amb les cames separades i les mans a la cintura, la postura d’un heroi. La imatge podria interpretar-se com tota una declaració.

A Ronaldo li agrada comunicar-se amb imatges. La majoria de les vegades es presenta com un home forçut, el rei de la pista. En una foto recent, apareix amb altres companys del Reial Madrid ensenyant els músculs, Ronaldo, per descomptat, té els bíceps més grans.

Un no es converteix en una estrella mundial del futbol sense ser molt perseverant. Ronaldo va marcar cinc gols als recents partits de quarts de final de la Champions League contra el Bayern de Munich. És un gran jugador de futbol i guanya al voltant d’uns 40 milions d’euros a l’any al Reial Madrid. Té un avió privat i, tot i aquest èxit, és possible que Ronaldo no estigui tranquil amb si mateix, sembla com si constantment hagués de demostrar alguna cosa.

El seu comportament l’any 2009, quan va ser traspassat del Machester United al Reial Madrid per una xifra rècord de 94 milions d’euros, demostra el mateix. Ronaldo va passar les vacances d’estiu d’aquell any als Estats Units on va sortir molt de festa. Va gaudir de la nit de Los Angeles, va coincidir amb altres celebritats i, llavors, va fer un viatge a Las Vegas. Va conèixer Susan K. a la zona VIP d’una discoteca, van estar de festa junts, i després van anar a la suite de Ronaldo a l’hotel Palms Place. El que va ocórrer allà, la presumpta agressió, es detalla en una carta que K. va escriure a Ronaldo mesos després i Der Spiegel en té una còpia. El jugador nega la versió dels fets de Susan K. En un document que els seus advocats van presentar durant la mediació al gener de 2010, el futbolista exposa la seva versió dels fets i afirma que les relacions sexuals van ser consensuades.

Aleshores, per què Ronaldo va accedir a pagar la quantitat de diners acordada a K.? li van fer xantatge? Va ser ell la víctima? L’home que sempre sembla sortir airós va acabar pagant per evitar les molèsties que un judici podria haver-li ocasionat?

Seria molt fàcil culpar Susan K. perquè la seva única intenció era aconseguir estar amb un jugador de futbol famós. S’idolatra els jugadors de futbol professionals i, no hi ha moltíssimes dones que voldrien passar una nit amb Ronaldo? És un home considerat un sex symbol i és molt atractiu.

Susan K. va flirtejar amb ell, li va donar el seu número, va pujar amb ell a la seva suite i es van fer petons. K. va descriure tot això en la carta que va escriure un any després de la nit al Palm Place. Quan ell volia més, ella va dir “no”. Quan la va agafar, com ella al·lega, i la va forçar al llit de l’habitació, ella afirma que va tornar a dir-li que “no”. I no vol dir no. En la carta a Ronaldo, Susan K. descriu en detall el que ella afirma que el jugador li va fer: afirma que la va violar analment. Susan K. es va inventar tot això per estafar una superestrella europea?

L’advocada de Los Angeles Gloria Allred es una experta en casos d’agressions sexuals. En aquest moment representa les presumptes víctimes de Bill Cosby i també les dones que afirmen que Donald Trump ha abusat d’elles. “Sovint les víctimes no visiten un advocat ni tampoc van a la policia”, diu Allred.

No obstant això, K. va avisar la policia el dia de la presumpta agressió, a les 14:16. Der Spiegel disposa d’una còpia de la trucada transcrita. Els agents de la policia que van anar a casa seva la van portar a l’University Medical Center, on li van fer les proves per violació —Un examen específic per a víctimes d’agressions sexuals que comporta aconseguir qualsevol prova i fer fotografies de les ferides. Der Spiegel també disposa dels resultats de l’exploració. Primer explica com Susan K. descriu la suposada seqüència dels fets i també que el presumpte agressor és una “persona molt coneguda”, i que ella no va proporcionar el seu nom. Posteriorment els metges exploren la pacient. I apunten que la zona anal estava inflamada i lacerada. Li van donar Zithromax i Rocephin, dos antibiòtics. Després la van enviar al centre de víctimes d’agressions sexuals.

Per què K. no va portar Ronaldo a judici? Per què no va presentar càrrecs contra ell? Per què va decidir agafar la via extrajudicial? És normal als Estats Units que les víctimes de presumptes agressions sexuals accepten un procediment extrajudicial que negocien els advocats amb el suposat agressor. I no a tothom li agrada aquest sistema, de fet, és força desconcertant que un possible agressor pugui comprar la manera de sortir airós. Per altra banda tampoc té gaire sentit que la víctima estigui satisfeta amb aquest tipus de compensació. Aquest tipus d’acords, o el que semblen ser tractes, ajuden ben poc a la resolució de presumptes casos d’agressió sexual perquè no aprofundeix en què ha passat. No hi ha investigació i cap jutge no administra justícia. El que passa queda en la foscor.

Malgrat això, l’advocada Allred diu que els acords extrajudicials “són normalment el millor per a totes dues parts”. “Els famosos volen mantenir aquest tipus de problemes privats sigui quin sigui el cost.” I, de totes maneres, explica que les víctimes tenen “poques oportunitats” de guanyar el cas en els tribunals perquè els presumptes agressors contracten “tot un exèrcit d’advocats”.

Sembla que K. no volia un judici perquè temia les conseqüències. Quan es va reunir amb els advocat de Ronaldo, l’advocat de Susan K. va afirmar que la seva client “temia que li passés alguna cosa”. Aparentment temia que els fans de Ronaldo poguessin “fer-li alguna cosa”.

Però com els documents a què Der Spiegel ha tingut accés indiquen, ella volia castigar Ronaldo. Volia que al menys pagués una gran quantitat pel seu silenci. “Els famosos de primera divisió, normalment, poden permetre’s pagar grans quantitats de diners” afirma l’advocada Gloria Allred, “però la quantitat varia segons el cas. Es basa en: l’evidència dels fets, l’impacte tant físic, psicològic i econòmic en la víctima i com aquests danys han estat exposats pels experts”. Aquestes són precisament el tipus de qüestions que es van debatre durant la reunió a Las Vegas en gener del 2010. Al final ambdós parts van acordar que Ronaldo hauria de pagar 375.000 dòlars a Susan K.

Der Spiegelva descobrir que els advocats de Ronaldo van decidir realitzar la transferència dels 375.000 dòlars des d’un compte que pertanyia a una empresa anomenada Tollin. La companyia està registrada a les illes Verges britàniques, un reconegut paradís fiscal del Carib. Les factures dels advocats de Ronaldo van anar a la companyia Multisports & Image Management (MIM), que es troba a Irlanda, un altre paradís fiscal. Tollin i MIM han administrat els guanys publicitaris i de patrocinadors de Ronaldo durant anys. D’aquesta manera, sembla que Ronaldo ha pagat el cas de Las Vegas amb diners provinents de la publicitat. Der Spiegel es va intentar posar en contacte per a que comentessin sobre el tema però no es va obtenir resposta.

Fins ara, Ronaldo no ha fet cap comentari sobre els esdeveniments de Las Vegas. El comunicat que va emetre l’agència del representant de Ronaldo, Gestifute, fa referència a la carta que Susan K. va escriure. Aquesta “suposada carta” de la “presumpta víctima mai no va ser rebuda” per Ronaldo. Però si això és veritat, aleshores, la gent que treballa en nom de Ronaldo hauria infringit una de les clàusules de l’acord extrajudicial que estipula que la carta en què l’estatunidenca descriu els esdeveniments des del seu punt de vista —i en què acusa Ronaldo i el culpa d’haver arruïnat la seva vida— ha de ser llegida al futbolista dintre de les dues setmanes després d’haver-la rebuda.

Els advocats nordamericans van recordar a l’advocat de Ronaldo, Osório de Castro, exactament aquest punt. “Segons els meus càlculs”, una advocada va escriure als seus companys, “demà farà dues setmanes que la carta va ser enviada. Com correspon, confirmeu, si us plau, que Topher l’ha llegida”. Una hora després, Osório de Castro va respondre: “Confirmo que he llegit la carta a Topher”.

*Traducció de Vicent Sanchis Puerto

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.