Benvinguts a la turismefòbia

El fenomen de la turismefòbia augmenta sense aturador arreu dels Països Catalans. Barcelona i Palma són les ciutats del país on creix més el descontent dels locals envers el turisme. La massificació dels indrets més emblemàtics del nucli històric, la pèrdua d’identitat dels carrers principals i l’augment del cost de vida, encapçalen l'escepticisme dels nadius que se senten, moltes vegades, estrangers a casa seva. Fins i tot, un estudi de l’Ajuntament de Barcelona assegura que els turistes consideren que la ciutat “està massa massificada”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Barcelona, amb més d’un milió i mig d’habitants, la visiten anualment més de 9 milions de persones, quasi sis vegades la seva població. La tendència continua a l’alça, així com el malestar dels veïns. Cada dia són més visibles les mostres de rebuig contra el turisme de col·lectius alternatius i assemblees de districtes, que asseguren que l’allau de visitants “està matant la vida dels barris”. En les darreres setmanes, adhesius amb lemes com Tourism kills the city (el turisme mata la ciutat) han proliferant arreu de les places i carrers de la vila de Gràcia. Al Born hi ha pintades que conviden els visitants a tornar a casa en anglès: Tourists go home. I fa dos mesos els veïns del Gòtic es van manifestar davant del mercat de la Boqueria, al cor de les Rambles de Barcelona, cridant amb megàfon contra els que vénen de fora a descobrir la ciutat.

Sobre el conflicte entre veïns i visitants, EL TEMPS ha conversat amb Daniel Pardo, membre del col·lectiu Ciutat Vella No està en Venta, una de les 30 associacions que formen part de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). Sobre el creixement de la tensió, Pardo creu que “és una reacció natural, visceral i comprensible, ja que la població identifica els turistes com l’element que els hi està canviant la vida”. De totes maneres, Pardo entén que el concepte de turismefòbia és “la nova excusa de la industria turística" per defensar-se de l’estigmatització ara que està en qüestió el model turístic. Tot i que Pardo troba que les guixades i les accions al carrer poden ser “útils per captar l’atenció mediàtica” creu que cal apuntar "la crítica cap a la indústia i no als turistes".

Una de les conseqüències d’aquesta situació és l’augment del cost de la vida a la ciutat. Per exemple, els preus de compra dels pisos han pujat un 15% en el darrer exercici i ja superen els d'abans de la crisi. Aquesta tendència a l’alça anima els inversors estrangers a comprar habitatges. Una ciutat flanquejada per la mar i les muntanyes, sense gaire terreny per explotar, ha fet retornar de ple la bombolla immobiliària en els barris populars de la ciutat. Tot i que les associacions veïnals no poden xifrar quants autòctons s’han vist desplaçats, des de les associacions veïnals alerten de la gentrificació dels barris, i del patiment de les classes populars, que estan sent substituïdes per nous habitants amb més poder adquisitiu. Tot i que l’habitatge és el factor més destacat, Pardo alerta que el turisme canvia “tota la vida quotidiana dels barris, des dels comerços al transport".

El perill de morir d'èxit

Un estudi realitzat per l’Ajuntament de Barcelona -fet a través de 6.000 entrevistes a turistes que van dormir en hotels i apartaments turístics- revela que més de la meitat dels que visiten la ciutat -un 56%- consideren que “hi ha massa gent a les zones turístiques”. També alerten sobre els preus elevats. Un 40% dels turistes consideren que el preu no s’adapta a la qualitat del producte. Sobre l’informe, el regidor d’Empresa i Turisme del consistori, Agustí Colom, va concloure que “la valoració que fan els turistes és d’un notable alt —8,6—, però alhora evidencia la massificació que es produeix quan la ciutat rep visites turístiques”.

La setmana passada, TV3 va emetre el documental Barcelona, ciutat dels turistes, on s'explicava la problemàtica de la massificació, així com els models sostenibles que caldria aplicar. L’economista Miquel Puig, al seu torn, explicava que no necessitem atraure més turisme: “ara dediquem la taxa turística a promocionar més la ciutat i que vinguin més, quan els turistes venen sols”. Aquest impost es dedica exclusivament a la promoció de les diverses destinacions catalanes i, segons l’economista, caldria que aquests ingressos revertissin en pal·liar l’impacte del turisme entre la població.

Una guixada que va aparèixer al centre de Palma l'estiu passat.

El turisme massiu empobreix les Illes

Des de fa dues dècades, el turisme és el principal sector econòmic i estratègic de les Illes: el 50% de l’ocupació està vinculada al turisme, com també el 32% del PIB. Tanmateix, cal recordar que l’any 2000 aquesta comunitat autònoma liderava la renda per càpita de tot l’Estat. 15 anys després, les Illes han caigut fins a la setena posició del rànquing. Tot i que hi ha una idea força establerta que assegura que el turisme crea riquesa -una percepció que és ben certa en països com Suïssa o Àustria, on la mà d’obra és cara- no és el cas de model català, que ha apostat en major part per una oferta econòmicament molt competitiva, barata i massiva. En aquest sentit, la ciutat de Palma també ha patit episodis de turismefòbia.

Per fer front al boom dels apartaments turístics, la voluntat del govern progressista de les Illes és arribar acords amb les plataformes online d’allotjament col·laboratiu i amb les principals agències de viatges. Controlar aquesta activitat, doncs, permetria recaptar la totalitat de la famosa taxa turística. Unes negociacions que han d’anar en paral·lel amb unes noves lleis que regulin el sol urbanístic i apostin per ampliar el mercat de lloguer social. La idea és apostar per un turisme més sostenible: absorbir el mateix nombre de turistes però repartits en una temporada que hauria de ser més llarga, i no només concentrada en els mesos estivals. La idea és clara i genera consens, des de Palma a Barcelona, però alhora hi ha la sensació que ningú no sap com fer-la efectiva. Al País Valencià s'està tractant de revifar el turisme rural per contrarestar el protagonisme costaner, tot i que aquest objectiu només es pot contemplar a molt llarg termini.

Al remat, les apostes per canviar un model econòmic consolidat són percebudes amb por des dels agents que han de canviar el rumb. Al País Valencià, a les Illes i a Catalunya, el turisme és la principal font econòmica d'ingressos, malgrat els greuges que implica l'activitat. Els lobbies dels empresaris que se'n beneficien sempre han fet pressió per no canviar un engranatge que els hi funciona. I aquells que han apostat per la diversificació i per un creixement més sostingut i equitatiu sempre han trobat l'entrebanc d'un model que, si bé està consolidat, queda ben lluny de l'aplicat en uns altres indrets on el turisme és sinònim de qualitat de vida i de benefici comú.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.