Una normalització del català insuficient i entrebancada

El 2016 ha estat un any de contrastos per al català. Segons l'informe 'Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades en 2016' de Plataforma per la Llengua, l'Estat espanyol ha continuat la seua aposta pel castellà i «la vulneració dels drets dels catalanoparlants». Al País Valencià, Aragó i les Illes, en canvi, sí que s'han fet passos per normalitzar el català. Això sí, «insuficients» segons l'entitat favorable a la llengua pròpia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara de l'estira-i-arronsa clàssic d'una corda, la normalització del català s'ha convertit en un xoc de forces entre l'Estat espanyol i els territoris catalanoparlants. Mentre el Govern espanyol aposta amb força pel castellà com a única llengua, els territoris de l'àrea comuna lingüística intenten equilibrar l'empenta del Govern Rajoy avançant uns quants mil·límetres. Unes victòries pírriques, limitades pel monolingüisme de l'Estat espanyol i per la manca de mesures més decidides. O, si més no, així ho estableix el darrer informe de Plataforma per la Llengua.

L'organització en defensa del català dibuixa un panorama estatal gens excitant per a la normalització lingüística. «L'Executiu espanyol i el seu aparell administratiu han imposat el castellà en una miríada d'àmbits en què els ciutadans catalanoparlants i aquells que usen normalment el català s'han vist relegats a la categoria de ciutadans de segona i la seva llengua ha estat refermada en la seva posició d'inferioritat i redundància. Totes aquestes decisions aparentment rutinàries suposen, de fet, una vulneració dels drets dels catalanoparlants i dels usuaris en català», afirma al document Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades en 2016.

Amb una anàlisi de 62 documents publicats pel Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), Plataforma per la Llengua determina que tots aquests textos legals «preveuen l'obligatorietat del castellà en qüestions tan diferents com l'ensenyament, l'etiquetatge, la sol·licitud de beques o la documentació esportiva». «L'exigència homogènica de l'Estat», segons l'organització, arriba fins a categories tan diverses com traductor o taquimecanògraf del sector carni, professionals on es pot requerir l'anglès i altres llengües, però «no mai el català».

Un altre exemple d'aquesta «discriminació del català» serien els contractes de les empreses de gas. «Curiosament, sí que se'ls permet validar una versió de les seves normes de gestió en anglès o portuguès, però no pas en català», denuncia Plataforma per la Llengua. La pràctica, al seu torn, es repeteix en altres àmbits de l'economia com ara el transport (als maquinistes no se'ls exigeix cap coneixement en català) o al Mercat de Valors. A la justícia, un camp en el qual la llengua pròpia també està «en perill de mort», l'exclusivitat del castellà en els requisits és la tònica.

Ara bé, l'organització en defensa del català ha centrat el focus en una resolució publicada pel BOE que fixa les denominacions tradicionals dels peixos. «Si bé permet a les autoritats autonòmiques afegir-hi denominacions tradicionals, que la llista de l'Estat fos només en castellà, torna a il·lustrar que es tracta d'una estructura excloent», apunta l'informe, que remata: «Això crea, de facto, ciutadans de primera (els de la llengua habitual castellana i els usuaris del castellà en general) i uns altres de segona (els de les llengües 'autonòmiques')».

Campanya de Plataforma per la Llengua.

Plataforma per la Llengua, però, és molt més dura pel que fa al «monooficialisme en castellà als àmbits de decisió que té l'Estat en els territoris de llengua catalana». L'informe assenyala una publicació del BOE sobre els responsables d'operacions dels ports balears de Palma, Alcúdia, Maó i Eivissa, que han d'acreditar només coneixements de castellà i d'anglès malgrat que, tal com informa el document de l'organització, aquests són territoris catalanoparlants. «A més, les empreses que vulguin optar a prestar el servei de remolcada en aquests quatre ports hauran d'acreditar que el patró o capità del remolcador té un nivell suficient de llengua castellana per relacionar-se amb l'autoritat portuària local, novament ignorant el català», afegeix.

Contrapès insuficient

Mentre l'Estat espanyol manté la seua aposta per no impulsar la resta de llengües del conjunt dels territoris, Aragó, les Illes i el País Valencià han fet passos per trencar aquesta tendència. Això sí, de forma molt tímida i insuficient, segons Plataforma per la Llengua, tot i que l'informe de l'organització no recull algunes de les mesures que s'han dut a terme durant aquests darrers mesos al País Valencià com les línies per promocionar el català o l'acord per introduir la competència lingüística al sector públic.

Amb un tarannà diferent que el manifestat per l'ex-presidenta aragonesa Luisa Fernanda Rudi, el socialista Javier Lambán ha impulsat una sèrie de mesures en favor de la promoció del català, com ara les subvencions a la retolació dels comerços. Tanmateix, la seua principal mesura ha estat restituir el nom de català a l'idioma. No debades, l'anterior Govern del PP va anomenar-lo Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (LAPAO). Un intent, en una aposta anticatalanista i blavera versió aragonesa, per negar la unitat de la llengua.

Segons Plataforma per la Llengua, aquest canvi no va més enllà d'una substitució de la denominació idiomàtica. «Cal recordar que aquesta normativa no deroga la llei aprovada pel PP», apunta l'organització en defensa del català, que continua: «Manté totes les premisses al marge de les denominacions generals de les llengües». «D'aquesta manera, persisteix la desigualtat del tracte de la llei anterior, que estableix el castellà com a única llengua oficial de l'Aragó, l'única que s'ha de conèixer i es té dret a usar en tots els casos».

Plataforma per la Llengua assenyala que el president aragonès, Javier Lambán, només ha canviat la denominació del LAPAO per català, però no ha derogat la norma del PP.

«Per a l'aragonès i el català, la llei del PP només preveu un dret de comunicació amb l'Administració i la justícia dins dels territoris on són propis (sense que comporti cap deure per a l'Administració, que pot respondre en castellà en tots els casos), a més de la garantia de certs drets limitats a l'ús de l'aragonès i el català en la vida econòmica i social, a l'ensenyament en aquestes llengües i al fet que tinguin un espai en els mitjans de comunicació», assenyala el document. Un text que també qüestiona que, tot i que la radiotelevisió ha de reservar entre un 1% i un 3% a continguts entre els quals està la promoció de les «llengües pròpies», «la formulació no assegure ni un euro per a la llengua catalana».

Aquesta situació que és ben diferent a la de les Illes. «Cal destacar que la llei anterior de pressupostos, ja del nou Govern, va ser la primera que va instaurar una deducció fiscal del 15% de la quota aportada a entitats de foment de la llengua catalana en el tram autonòmic», destaca l'informe, que ressalta: «Als comptes del 2017, s'amplia, a més, la tipologia de les entitats de promoció de la llengua de qui, en fer-los donacions, es pot deduir un 15% de la quota aportada».

Al parlament balear també s'han promulgat dues lleis que restableixen «drets lingüístics que el Govern del PP havia limitat durant la legislatura 2011-2015». Es tracta de la recuperació de la capacitació lingüística a l'administració pública i de fixar els topònims en l'única forma catalana. Per una banda, Plataforma per la Llengua es lamenta que la reintroducció de la llei de normalització lingüística «es limiti a restituir allò que el PP li havia arrabassat». Això sí, destaca que en les modificacions per a instaurar la certificació lingüística al sector públic s'amplie fins a l'àmbit local.

Malgrat l'aposta del bipartit PSIB-Més per visualitzar clarament la toponímia en català, Plataforma per la Llengua recorda que un dels ajuntaments de les Illes manté una forma desdoblada del seu nom, Maó-Mahón. I que, «atès que l'Estat té la competència exclusiva de donar nom oficial a les illes», Eivissa s'anomene oficialment Ibiza.

Del País Valencià, l'entitat només assenyala que la futura RTVV compta amb «el valencià com a llengua principal d'emissió, llengua vehicular, que promouran i dinamitzaran». L'informe oblida la posada en marxa del model del plurilingüisme a l'ensenyament que ha aconseguit rècord en línies en llengua pròpia. Altres mesures com ara la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics no estan recollides al document perquè encara no s'han aprovat a les Corts Valencianes. El català va fent passes als territoris. Mentrestant, però, l'Estat espanyol continua apostant només pel castellà, posant traves contínues a la normalització lingüística.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.