Pàtria: els orígens de Catalunya a la gran pantalla

“Ens vam prometre que faríem un ‘Braveheart’ a la catalana”. Aquest va ser el compromís que Joan Frank Charansonnet, actor i director de Pàtria; i Miquel Sitjar, actor que representa Otger Cataló, van adquirir quan estudiaven interpretació. Un somni que s’ha fet realitat. El proper mes de juny, la pel·lícula "èpica popular catalana" s’estrenarà a la gran pantalla.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La pel·lícula, Pàtria, la llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama, s’estrenarà el proper 9 de juny en més de 40 sales d’arreu dels Països Catalans, des de València a Perpinyà. La primera vegada que es podrà veure a Catalunya, però, serà en l’obertura del Festival del Cinema en Català de Roda de Barà, el proper 5 de juny. Fora del territori també tindrà recorregut: a finals del mes d’abril serà present al Festival de Cinema de Niça, on disputarà fins a tres nominacions: millor pel·lícula de parla de anglesa, millor actor i millor direcció. Aquesta pel·lícula té un doble objectiu: insuflar de moral al públic català i explicar la causa de país al món, fent servir una de les històries més enigmàtiques i desconegudes de la història de Catalunya.

Cartell del film 'Pàtria, la llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama' que s'estrenarà el proper 9 de juny a més de 40 cinemes dels Països Catalans.

Ben aviat, en els cinemes del país es donarà a conèixer el mite fundacional de Catalunya, a través de la llegenda d’Otger Cataló, el que podria ser el Braveheart català de la gran pantalla. Pàtria és una pel·lícula “èpica popular catalana amb pinzellades fantàstiques” que combina el vessant històric amb una creació més mística de la nació, fent una metàfora amb la mare terra. El film reivindica la identitat catalana sense complexos i amb la voluntat també d’explicar els orígens remots de la mil·lenària nació catalana.

La pel·licula Pàtria recupera una història poc coneguda en l’imaginari català, un film que fa servir de referència la història escrita el segle XIV pel lletrat Pere Tomic, en el llibre Històries i conquestes dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona (1438). La llegenda d’Otger Cataló i els seus nou barons de la fama narra la lluita per fer fora els sarraïns dels Pirineus i atribueix la creació del nom de Catalunya a aquest cavaller.

Després d’un any i mig de procés, entre el càsting, el rodatge i la postproducció, el film s’estrenarà d’aquí poques setmanes. De moment, només s’han filtrat petits fragments on es poden veure els principals protagonistes així com els paisatges del Berguedà, Solsonès i Alt Empordà, on es va realitzar el rodatge l’abril del 2016.

A l'alçada de les grans produccions comercials

El repartiment de Pàtria està encapçalat per primeres figures de l’audiovisual català com Boris Ruiz, Miquel Sitjar, Miquel Gelabert, Àngels Bassas, Ali El Aziz, Joan Massotkleiner, Martí Peraferrer Vayreda i el propi director Joan Frank Charansonnet. La pel·lícula promet un guió èpic i combatiu, amb fragmentes tan contundents com aquest: “Mai més aquesta terra ha de ser presa per mans estrangeres, mai més el nostre poble ha d’estar a mercè de qui l’ocupa i exprimeix el seu poble: no som súbdits ni esclaus”.

Pàtria és una film independent “amb caires de gran producció comercial”, realitzat sense rebre cap subvenció ni ajuda pública. Una pel·lícula que s’ha finançat íntegrament amb capital privat, a càrrec de la productora cinematogràfica catalana Dejavu Films, i a través de la plataforma de micro mecenatge Verkami, on va tenir una molt bona acollida.

Una de les escenes de 'Pàtria', que compta amb actors reconeguts com Boris Ruiz, al centre de la imatge. 

Finalment, el pressupost de Pàtria ha estat de 400.000 euros. Una quantitat que ha fet possible comptar, per primera vegada a Catalunya, amb material tecnològic punter, com les càmeres digitals 4K URSA, que són capaces de filmar moviments lents amb qualitat d’alta definició. La imatge ha anat a càrrec del prestigiós director de fotografia Joan Bibiloni.  En el seu moment, el director de la pel·lícula i els promotors van presentar el projecte i el guió a TV3, que va desestimar la producció del film fins en tres ocasions, al·legant que el mite fundacional de Catalunya “no era d’interès”.

Realitat o llegenda?

Que hi ha de real i de llegenda en la història d’Otger Cataló? Segons Miquel Manubens, expresident del Centre d'Estudis Colombins i autor del llibre Histories de distracció massiva, “la llegenda és ben real”. Tot i que assenyala que el relat escrit al segle XIV en un Monestir del Berguedà per Pere Tomic, es forma a partir d'unir personatges històrics diferents: “s’equivoca en reduir en una mateixa època fets de diverses generacions, ja que els barons són molt posteriors. La llegenda, doncs, uneix el mite fundacional del segle VIII amb unes nissages nobles dels segles X i XI".

La creació del nom de Catalunya, doncs, és anterior a la del guerrer que protagonitza la llegenda: "aquest Otger d’Aquitània és descendent de la família Catalauni. El fundador de la dinastia Catalauni és Català el Gros (320-390), rei de Catalània i Dumnònia, de 388 a 390, qui morí en la batalla dels Camps Catalanùnics.

Aquesta combinació de fets ha permès a diversos historiadors relegar aquesta història tan potent a una simple llegenda: “ Els historiadors ansiosos de provar la llegenda d’Otger Cataló, no havent trobat castell de Cataló a Aquitània, l'han declarat faula. Però, a part dels errors de la llegenda, és incomprensible que als historiadors no els hagi sorprès el fet que Otger Cataló, mort en 735, coincideixi en nom, estat i dates amb un personatge reconegudament històric, don Eudó (Eudes o Otger), duc d’Aquitània, mort igualment el 735, en lluita contra els sarraïns". Segons el cronista francès Carles Martell, va infligir fins a 375.000 baixes a la batalla de Poitiers (732), un fet que “aturarà l’avançada islàmica per sempre”, Otger Cataló emprén llavors la reconquesta de la Gòtia, gesta èpica que retornarà ara amb la pel·lícula Pàtria.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.