La paella francesa

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per als francesos —que representen l’essència mundial i còsmica del saber culinari— la paëlla, que ara és tanta moda, en tota mena de parties (party-paëlla), reunions i soirées (la mengen per sopar), és un plat meridional, entre magrebí i espanyol —“Bon com là-bas”, en diu la publicitat de la paella i el cuscús, elaborats per la mateixa casa (Garbit, si ho volen saber) amb una orgia iconogràfica moresco-andalusa.

“Allà baix” —a Algèria—, és on els emigrants valencians, després pied-noirs retornats, varen deixar la recepta. N’he vist a Orà, a Alger, a Mostaganem... on apareixen a la carta d’alguns restaurants i són conegudes. Paradoxalment, solen ser prou bones, si bé sempre es fan amb marisc, com a França, on els pied-noirs retornats d’Algèria la varen dur.

Heus aquí la recepta francesa, que es fa en cocotte i es cou... 25 minuts: “Volaille, fruits de mer et légumes”, viande de volaille (gall dindi). Musclos i calamars, verdures (pastanagues, pèsols, pimentons), salsa (oli vegetal, vi blanc, tomàquet concentrat, sal, midó de dacsa, mescla aromàtica, glutamat monosòdic)...

En un lloc tan allunyat com el departament colonial francès de Nova Caledònia també es fan paelles. L’escriptor Joan-Carles Martí, de Guardamar, em diu que son pare, que va treballar un temps a Nouméa (1970), la capital, parlava en català amb diversos pied-noirs mentre feien una paella. Aquests retornats, en efecte, la van portar a França.

Actualment, al Grand Jonquera, a la Jonquera, hi podeu trobar la paëlla al gust francès... amb xoriço. Cosa natural: com que és un plat espanyol, la paella ha de portar xoriço. I tan tranquils...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.