Arnaldo Otegi: «El futur d’EH Bildu exigeix convertir-se en un front ampli hegemònic»

Inhabilitat per la justícia, Arnaldo Otegi no va poder presentar-se a les últimes eleccions basques, però continua sent la veu de referència d’EH Bildu.En aquesta entrevista, parla de l’escenari polític que albira després del lliurament de les armes per part d’ETA. Un futur ben obert.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Ja no sé quantes entrevistes m’han fet en els últims dos dies”, assegura el líder de l’esquerra abertzale. “De Nova Zelanda, Austràlia, Alemanya, Itàlia, la BBC, Al-Jazeera, la de Reuters...”, repassa l’home que només fa dos dies ha “celebrat” el desarmament d’ETA. Otegi es troba políticament fort aquesta setmana. Molt més que fa poc més d’un any, quan va abandonar la presó de Logronyo després de 6 anys i mig de condemna. Llavors va assegurar que veia el país amb “poc pols nacional”, una sensació que ja ha abandonat. “La sensació és que anem en la bona direcció”, afirma, tot i que “de moment” descarta una onada sobiranista com la catalana.

—Els mitjans internacionals han fet grans cobertures del desarmament d’ETA a Baiona. Tot el contrari als mitjans a Espanya, que han donat poca importància a la notícia.

—S’està confirmant una tesi que nosaltres hem mantingut des del principi del procés de pau, que és que aquest és un escenari que incomoda terriblement el Govern del PP. Nosaltres els hem definit com a enemics de la pau, i cada vegada que es fa un pas es confirma aquesta idea. Pretenen plantejar un relat inconsistent de vencedors i vençuts, però el seu rictus, el seu to, les seves declaracions i el seu nivell d’enuig és tan evident que deixa clar que no estan còmodes ni amb la situació ni amb el mateix relat que construeixen.

—La reacció al desarmament de l’Estat espanyol ha estat parlar de “derrota”, mentre que en el cas francès s’ha evitat aquest tipus de llenguatge i s’ha valorat el desarmament com “un bon pas”. A què creu que es deu aquesta diferència entre França i Espanya?

—El Govern espanyol sempre fa servir un esquema de victòria i derrota. Resulta curiós perquè és un Estat que històricament ha tingut força més derrotes que victòries. Però sembla que necessiti plantejar les coses en aquest nivell. Aquí ningú ha estat derrotat, tots hem sortit guanyant. Tots els que desitgem un escenari de pau i llibertat per al nostre país, és clar, els que desitjaven mantenir un escenari anterior per treure rèdits polítics, electorals i econòmics, aquests sí que han perdut. En canvi, el Govern francès en les últimes setmanes havia obert canals de comunicació amb els artesans de la pau i altres agents polítics, cosa que ha permès fer el desarmament de manera ordenada i negociada. Aquesta és la gran diferència, que entre altres coses ha passat perquè el Govern francès ja no estava disposat a suportar la permanent ingerència del Govern espanyol en aquests temes.

—Després del desarmament, l’esquerra abertzale ha d’assumir nous compromisos per reparar les vulneracions de drets humans de què ha estat coresponsable?

—Nosaltres ho hem dit amb claredat durant aquestes últimes setmanes: ens sentim responsables d’haver fet desaparèixer la lluita armada de l’equació política basca, com som responsables d’haver fet declaracions molt clares en què hem assumit el dolor causat. Això és el que hem fet fins ara. I sí, estem disposats a donar nous passos. Però per això caldria crear un cert clima al país que encara no existeix per la posició absurda del Govern espanyol.

—Des del debat estratègic de l’esquerra abertzale fins al desarmament han passat set anys. Per què ha estat tan lent?

—En aquests procés cal fugir una mica de l’ansietat i les urgències, perquè els passos que es donin no tinguin marxa enrere. Per a mi sempre ha estat molt important que els avenços en aquesta qüestió fossin irreversibles. Però és cert que hi ha hagut una dificultat objectiva i és que el Govern espanyol ha posat tots els pals possibles a les rodes perquè aquest procés fracassés. Aquesta és la raó fonamental perquè hi hagi hagut un cert retard. Crec que el desarmament d’ETA s’havia d’haver produït abans, però també que, si no s’ha produït, és perquè l’Estat ha refusat ser protagonista en l’exercici de la seva pròpia responsabilitat política. I que ha comptat amb l’ajuda del Govern francès, tot i que feliçment aquest ha decidit en les últimes setmanes jugar un altre paper, malgrat les pressions d’Espanya.

—Una de les primeres coses que va dir en sortir de la presó era que veia els bascos amb “poc pols nacional”. Ha canviat això?

—Sí, tinc la impressió que alguna cosa està canviant. La presència massiva de la nostra gent a Baiona l’altre dia n’és una mostra, però també aquesta ha estat una Korrika [festa de l’èuscar] massiva, el tema de les consultes populars de Gure esku Dago [ANC basca] i els resultats de les darreres eleccions van en aquesta línia. Una altra mostra és la renovació de l’aliança entre el sindicalisme nacional i el de classe. Encara que quedi molt per recórrer, en les últimes setmanes hi ha hagut acords entre els sindicats ELA i LAB. Les dades objectives apunten que el país està recuperant el seu pols nacional, molt a poc a poc encara, però la sensació és que anem en la bona direcció.

«Que el PNB pacti amb un PP que amenaça les institucions catalanes no és gens fàcil d’explicar»//EFE.

—Però no preveu una onada sobiranista a la catalana.

—No. Jo el que percebo és que s’estan començant a construir les condicions que podrien fer-la possible a curt i mitjà termini. Però de moment no estem aquí, no hi ha condicions encara perquè passi. Però sí que crec que cada vegada hi ha sectors més importants al país que estan arribant a fer la reflexió que els bascos i les basques necessitem un Estat, com a instrument que ens protegeixi, que no ens deixi a la intempèrie i que garanteixi tots els nostres drets socials, nacionals i econòmics.

—Durant els últims cinc anys l’esquerra abertzale ha aconseguit convertir-se en la segona força en el conjunt d’Euskal Herria. Però també hem vist, en l’últim cicle electoral, cert desgast. Quina lectura fa d’això?

—Hem tingut un molt bon resultat electoral en les últimes autonòmiques, que, a més, ha permès variar la tendència de les eleccions espanyoles amb la irrupció de Podem. Cal recordar que fa tot just uns mesos, quan es va produir el nostre desgast en benefici de Podem, tothom va donar l’esquerra independentista per amortitzada, pràcticament pensaven que érem una espècie de relíquia del passat que no sabria funcionar en la nova política. Els que pensaven així es van quedar sorpresos que aconseguíssim 18 diputats al Parlament, i fóssim la segona força amb absoluta claredat.

—Malgrat uns resultats que valora com a positius, estan en ple debat sobre la renovació d’EH Bildu.

—Després de diverses eleccions considerem que cal afinar l’instrument. EH Bildu ha de ser l’eina amb la qual l’independentisme disputi l’hegemonia social i electoral del país. I crec que per això necessitem abordar una reflexió en profunditat, que ja hem començat. Hem de fer una oferta política clara, que s’entén amb claredat quina és la nostra oferta al país. Això és una cosa que farem en els propers mesos i amb la qual crec que serem capaços de marcar l’agenda política.

—Sembla que el futur d’EH Bildu és deixar de ser una coalició i passar a ser un partit més unitari.

—No exactament. Nosaltres no som favorables a convertir EH Bildu en un partit polític a l’ús. El que pensem és que el futur d’EH Bildu exigeix convertir-se en un gran front ampli. En ell els partits han de seguir tenint la seva pròpia personalitat, però la reflexió és que hi ha molta gent que s’identifica amb EH Bildu i el seu programa però que no s’identifica exactament amb cap dels quatre partits que formem la coalició. El que volem és convertir EH Bildu en un subjecte ampli on, a més dels partits, els sectors independents o altres sectors tinguin cabuda i amb el qual, al final, es pugui construir un gran front popular, sobiranista i antioligàrquic per disputar l’hegemonia.

—Un dels problemes d’EH Bildu és la política de pactes. D’una banda ha de proposar un model alternatiu al PNB però, de l’altra, fer-ho exigiria pactes amb forces no independentistes. Com se surt d’aquesta disjuntiva?

—Durant la campanya electoral vam fer una proposta basada en els grans acords de país. Les grans nacions en el món es construeixen sobre grans acords. Aquesta va ser la idea que ens va portar a fer una oferta molt concreta al PNB i a Podem: una gran aliança a tres que permetia avenços en termes nacionals i socials, tenint en compte que la nostra previsió, després complerta, era que entre EH Bildu i Podem sumaríem més que el PNB. Malauradament, el PNB ha fet una aposta per un altre tipus de tripartit, PNB, PP i PSOE. Això és una catàstrofe nacional i en tots els sentits. I a més, Podem es va posar de perfil des de l’inici, va renunciar a jugar el paper que estava destinat a jugar en aquesta triple aliança.

—Pacte de Govern amb el PSE i, ara, pactes amplis amb el PP. La posició del PNB és còmoda o és de fugida cap endavant?

—Al PNB se li fa certament incòmode defensar la seva posició davant els seus propis votants. Només cal recordar que, la nit que van guanyar les eleccions, la gent els va rebre a la seu amb crits d’independència. A partir d’aquí, és difícil explicar que t’oblidis de la nit electoral i pactis amb el PSOE i amb el PP. Al final aquests acords dependran molt de quina sigui l’evolució social i de mobilització d’aquest país, encara que jo sóc dels que creu que el PNB té interès que siguin acords estables. I un altre factor important serà què passa a Catalunya. Que un partit anomenat nacionalista pacti amb el PP, que està amenaçant les institucions catalanes d’empresonar els seus càrrecs electes, no és una posició gens fàcil d’explicar.

—Podem, aliat o obstacle per als objectius de l’esquerra abertzale?

—A vegades parlem de Podem i no sabem a què ens referim, de quin Podem parlem dels molts que hi ha. Per exemple, vam veure alguns tuits d’Eduardo Maura [diputat al Congrés Podem per Biscaia] absolutament fora de lloc respecte al desarmament, diferents d’altres de Podem. En qualsevol cas, a Euskal Herria estem a l’espera de conèixer quina és exactament la proposta de Podem pel país. A nosaltres ens sembla molt bé la idea d’estar a favor del dret a decidir, però no sabem quin model de relació amb l’Estat espanyol desitgen. Perquè dir que ets favorable a una consulta pactada està molt bé, tots ho som, però és que aquesta consulta no es produirà. A partir d’aquí, quina és la seva posició? No ho tenim gaire clar.

—Quina previsió teniu sobre la ponència d’autogovern?

—Hi ha un interès per part del lehendakari Urkullu que al final la ponència d’autogovern ens condueixi a una reforma de la reforma de la reforma de l’Estatut. L’altre dia el constitucionalista Javier Pérez Royo va participar a la ponència, convidat per Podem, i va resumir a la perfecció la nostra visió sobre el que ha de passar. Pérez Royo va explicar que reformar l’Estatut per ampliar les competències i que el País Basc sigui reconegut com a nació és impossible mentre no es reformi la Constitució espanyola mitjançant un procés constituent que porti Espanya a reconèixer-se com a Estat plurinacional. Ara bé, la segona reflexió de Pérez Royo va ser: d’això se’n poden oblidar perquè entre el PP, el PSOE i Ciutadans fan una majoria absolutíssima que ho impedirà. Aquesta és la nostra posició: que el camí existent és aquest i cap més. El PNB tractarà de fer una reforma de la reforma, però l’autonomisme està esgotat, l’ha esgotat l’Estat. Per nosaltres el nou estatut es diu Estat basc.

—Per tant és segur que no veurem l’esquerra abertzale donant suport a una reforma de l’Estatut dins dels límits constitucionals?

—Dins dels límits constitucionals no serem acceptats com a nació i no tindrem dret a decidir el nostre futur. Per tant, no, no hi serem.

—I tampoc en una eventual reforma constitucional?

—Si s’obrís la porta a un procés constituent al conjunt de l’Estat que permetés, ara sí, fer la ruptura que no es va produir en l’any 1978, que reconegués la plurinacionalitat i el dret a decidir de les nacions, nosaltres col·laboraríem amb aquesta reforma. El que no veiem és la possibilitat que això pugui succeir.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.