Podem, un altre pas de rosca a l'Acord del Botànic

La lluita interna per fer-se amb les regnes de Podem al País Valencià pot tenallar l'Acord del Botànic. En la presentació de la candidatura del nucli del secretari general, Antonio Montiel, encapçalada per Fabiola Meco, s'ha exigit una auditoria ciutadana per validar el pacte del Botànic. Una reivindicació que s'ha repetit en la posada de llarg del projecte que aixopluga gran part del sector crític, amb Antonio Estañ com a candidat. «Volem un Podem autònom, lliure, sense tuteles de Madrid. Sense el seu centralisme», ha clamat Meco. Una aposta per una major federalització que comparteix la llista del sector opositor a Montiel i que llança un missatge contra el desembarcament del 'pablisme' al País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan es va signar l'Acord del Botànic, Podem va enfrontar-se a un dilema: entrar o no al Consell era el debat shakespearià amb el qual van topar-se els morats. L'ànima d'exercir de veu crítica al bipartit de PSPV i Compromís, de ser l'intent fiscalitzador del pacte de canvi, va imposar-se. En aquell moment, de fet, només dos alts càrrecs apostaven per integrar-se al Govern valencià. D'aquella disjuntiva, però, va sorgir-ne una altra: quan tancar files amb la resta de partits d'esquerra i quan carregar contra les polítiques de la Generalitat Valenciana. La manca de concreció del document no ajudava a resoldre aquesta qüestió.

Aquella bipolaritat de criticar i donar suport va generar una escletxa al grup parlamentari que va obrir-se bastant. I de tant esquinçament, va convertir-se en fractura. Un grup de diputats crítics van erigir-se en oposició al nucli dirigent d'Antonio Montiel. Reclamaven la celebració d'un Vistalegre valencià, d'una assemblea per marcar el rumb de la formació que havia nascut a corre-cuita al País Valencià. Una ferida interna que, lluny de tancar-se, va supurar més i més a cada decisió presa. El grup parlamentari va migpartir-se. Ara bé, aquesta divisió primigènia que s'albirava a l'assemblea valenciana interna ha saltat pels aires amb el Vistalegre estatal.

Per a l''assemblea ciutadana valenciana que se celebrarà el 14 de maig s'han presentat fins a set documents. L'oficialisme sense el secretari general Antonio Montiel, que ha renunciat a donar la batalla, ha llançat la candidatura Més morat, més Podem. Està liderada per la portaveu adjunta a les Corts Valencianes, Fabiola Meco, i formada també pels diputats autonòmics David Torres i José Almeria i per la parlamentària al Congrés, Àngela Ballester, tots del nucli dirigent al País Valencià. Tots, per tant, del cercle de confiança de Montiel.

Els crítics, per la seua banda, s'han partit. Ara bé, la major part d'aquest sector s'integra en Aprofundir el canvi, una iniciativa que aspira a encapçalar el diputat a les Corts Valencianes, Antonio Estañ. La regidora d'Educació, Habitatge i Acció Cultural a l'Ajuntament de València, Maria Oliver, el senador Ferran Martínez i els diputats al parlament valencià César Jiménez i Sandra Mínguez són alguns dels càrrecs més destacats que li donen suport. Aquestes dues candidatures, com ja va fer-ho la pablista i la feminista, s'han presentat aquest dimecres amb una proposta en comú: realitzar una auditoria ciutadana a l'Acord del Botànic.

Un Podem «lliure de Madrid»

Després que Montiel plegara, el nucli dirigent al País Valencià va impulsar el projecte Més morat, més Podem. La candidatura al Vistalegre valencià encapçalada per Fabiola Meco aspira a teixir una organització més feminista, més rural, més participativa, més comarcal, municipalista i més autònoma del centralisme de Madrid.

La diputada al Congrés, Àngela Ballester, i la candidata a la secretaria general de Podem, Fabiola Meco, presenten el projecte 'Més morat, més Podem'.

Amb una filosofia que beu de les tesis de l'errojonisme -aquest grup va donar un suport destacat a Íñigo Errejón enfront de Pablo Iglesias-, aspiren a una organització «forta» en comparació amb altres forces d'esquerres. Però, especialment, amb una estructura valenciana «lliure, autònoma, sense tutela ni víctima del centralisme de Madrid», en paraules de Meco. «Volem decidir les nostres aliances amb altres forces d'esquerres al territori. No volem ser cap sucursal», ha reivindicat. L'afirmació pareixia un dard enverinat a la candidatura pablista que, tot i comptar amb referents valencians, ha estat dirigida pel nucli d'Iglesias a Madrid.

L'autonomia per fugir de la influència i les ordres de Madrid es combina amb una estructura descentralitzada al País Valencià. El model d'organització recull que l'Assemblea Ciutadana -congrés, en llenguatge de la resta dels partits- se celebrarà cada quatre anys. I estableix que l'executiva dels morats -el Consell Ciutadà Valencià, en l'argot intern- estaria conformada per 34 membres de l'Assemblea Ciutadana Valenciana, cinc persones escollides als cercles i tres designades per sorteig i que compten amb un aval del cercle al qual pertanyen. Els membres d'aquest òrgan directiu, a més, hauran d'elaborar un informe de la seua activitat cada sis mesos.

L'estructura, però, seria més extensa. Hi hauria un Consell Ciutadà Territorial encarregat de coordinar les agrupacions comarcals i els cercles sectorials autonòmics. També un Consell de la Municipalitat, que hauria de ser una mena d'eina d'enllaç entre els regidors i el Consell Ciutadà Valencià; i un Consell de Transparència que, segons el document del projecte de Meco, «s'encarregaria d'assegurar la transparència de tots els espais de l'organització». L'òrgan estaria conformat per quatre persones inscrites i actives amb almenys un any d'antiguitat. Serien seleccionades per un sorteig i a proposta de cada cercle territorial i sectorial.

Seguint la filosofia de la trobada que es va realitzar el setembre de 2016 a Torrent (Horta), el projecte del nucli de Montiel proposa la creació d'una Conferència Ciutadana cada any. «La trobada inclouria la rendició de comptes i l'avaluació del treball realitzat en l'organització i en les institucions: s'establiran les línies de treball polític i les seues prioritats a curt i mitjà termini», afirma el document. La comissió de Mediació i Garanties, al seu torn, estarà formada per sis persones titulars (de les quals, quatre seran juristes) i sis suplents. Seran escollides per candidatures individuals mitjançant vot telemàtic i directe.

Amb una estructura de caire comarcal -es planteja crear coordinadores a 34 comarques- i municipal, l'altre gran eix del projecte és feminitzar l'organització. Per això, proposen que per a la creació d'un cercle, com a mínim, hi haja un 30% de dones i que a cada reunió hi haja un quòrum paritari. Tots els òrgans de Podem, segons fixa el document dels oficialistes, haurà d'estar format per un 50% de dones.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra; el president Ximo Puig i el síndic de Podem, Antonio Montiel en la firma del pacte del Botànic. Un acord que pot patir una transformació arran de la guerra interna en el partit dels cercles//EFE.

La renovació interna també reestructura certs plantejaments ideològics, com per exemple la seua posició amb l'Acord del Botànic. «Va ser Podem la formació que es va asseure a parlar amb les diferents forces del canvi. El partit que va imposar que es parlara del què primer que res», ha defensat Meco. «Nosaltres fem una defensa molt contundent de l'Acord del Botànic. I entenem les dificultats del Govern valencià amb un context d'infrafinançament i maltractament en inversions. Per això, vam donar-los més temps de l'habitual. Ara, una vegada ha passat la meitat de la legislatura, cal ser més valents. Hem de ser més vigilants i mai còmplices», ha assegurat Ballester.

Amb tot, Meco ha fet valdre, com a contestació a les crítiques del sector opositor a Montiel, la feina desenvolupada fins al moment: «Hem aconseguit arrancar diverses lleis al Consell: la de pobresa energètica, la de comptes oberts, la creació de l'Agència Antifrau, etc.». L'aspirant a la secretaria general valenciana de Podem, però, ha mostrat aquesta nova cara més fiscalitzadora dels morats. Una actitud que Montiel va anunciar en el comunicat de renúncia a ser reelegit, i de la qual va advertir al bipartit quan el PSOE va aprovar l'abstenció en favor de Mariano Rajoy i quan va aturar-se per enèsima vegada la renovació del Consell Jurídic Consultiu (CJC).

«No serem còmplices d'un Consell que no complisca amb l'Acord del Botànic», ha avisat, mentre reivindicava que va estar «l'únic partit en sotmetre a la participació ciutadana» la seua proposta per renovar el pacte. «El nostre suport al Botànic no és un xec en blanc: per això, proposem una auditoria ciutadana, que les associacions de la societat civil avaluen si el Govern valencià ha complit amb els seus compromisos», ha proposat.

Fiscal del Botànic

Aquest dimecres també era la presentació d'Antonio Estañ, diputat a les Corts Valencianes i membre de la candidatura Aprofundir el canvi. Estañ presentava la seua aposta per encapçalar la llista crítica i, en conseqüència, la formació morada al País Valencià. Amb un programa per valencianitzar Podem, l'aspirant ha defensat el Botànic, però ha deixat clar les noves funcions que ha d'adquirir l'organització valenciana: fiscalitzar el Consell i fer de pont entre el Govern valencià i les associacions civils.

«Cal una auditoria ciutadana de l'Acord del Botànic», ha indicat. Una iniciativa compartida amb la llista oficialista, però que té una crítica implícita a la gestió de Montiel: proposar aquesta mesura és assenyalar que, fins ara, no s'havia previst ni realitzat. «No s'ha fet el suficient», ha criticat Estañ sobre les polítiques dutes a terme per part del Consell. Una exigència, si més no, que s'ha incrementat en les intervencions i piulades dels diputats de Podem d'aquest projecte durant els darrers mesos. L'aliança del president Ximo Puig amb Susana Díaz és una de les qüestions favorites a les xarxes socials per part de membres d'aquesta llista.

Antonio Estañ, diputat a les Corts Valencianes, ha anunciat la seua intenció d'encapçalar Podem.

Estañ, però, ha descartat una entrada de Podem a la Generalitat Valenciana, tal com va intentar Montiel sense èxit l'estiu del 2016. «Caldria precisar per a què i amb quins objectius. Ara per ara, som més útils des de fora. Realitzant aquestes dues tasques que he esmentat de fiscalitzar i fer d'enllaç amb la societat civil», ha argumentat.

El diputat de la comarca del Baix Segura, al seu torn, ha defensat la creació d'un Consell Territorial -una proposta que també recull el projecte de Meco- i ha defensat una secretaria compartible i coral. L'oficialisme aposta, per contra, per una secretaria amb un pes destacat de la resta de membres del Consell Ciutadà Valencià i no només del secretari general.

Aquestes diferències, però, les pretén matisar el projecte de Meco aquesta setmana. «Realitzarem reunions amb totes les candidatures per pactar i concórrer més forts al Vistalegre valencià. Aquesta setmana és clau per aconseguir-ho», ha expressat. No debades, els contactes entre Aprofundir el canvi i Marea Valenciana poden derivar en una confluència d'ambdós projectes. Marea Valenciana és la plataforma dels anticapitalistes amb el diputat Daniel Geffner com a referent, i que integra els partidaris del regidor a l'Ajuntament de València, Berto Jaramillo, amb els afins a l'ex-rival de Montiel en l'anterior batalla per la secretaria general, José María Copete. Reconèixer-nos, el projecte feminista que encapçala la diputada crítica Cristina Cabedo, també podria fusionar-s'hi per bastir una candidatura unitària del sector opositor a Montiel.

Amb les candidatures Profundización Democrática i Fent Camí allunyades, de moment, de les primeres posicions, l'altra gran llista que competeix a la batalla per liderar Podem és la conformada pels peons de Pablo Iglesias al País Valencià, Obrint Podem. Un projecte que, com també Marea Valenciana, té una actitud més crítica amb l'Acord del Botànic. Tot i que des del Consell segueixen atents aquest procés, «l'estabilitat del pacte no corre cap perill», apunten fonts governamentals. Sense amenaça de sequera, el jardiner morat sí que demana major atenció al Botànic. La lluita interna en Podem pot incrementar l'exigència del pacte per a l'executiu conformat per socialistes i valencianistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.