Catalunya, capital de les llengües en perill d’extinció

Aquesta setmana se celebra a Barcelona i a Vic el primer Congrés Internacional sobre Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades. Aquesta cimera està organitzada pel Grup d’Estudi de Llengues Amenaçades (GELA) i per les universitats de Barcelona, Indiana Bloomington i Vic-Central de Catalunya. Una trobada que aixopluga uns 300 especialistes provinents de més d'un centenar d'universitats dels cinc continents. Per a conèixer més sobre aquesta iniciativa, EL TEMPS s’ha posat en contacte amb una de les promotores, la filòloga Maria Carme Junyent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La mort de les llengües és un tema d’estudi relativament nou entre els filòlegs i lingüistes. Tot i que abans ja hi havia treballs realitzats, els primers estudis rellevants van presentar-se fa relativament poc. Actualment, més del 90% de llengües del món estan amenaçades, i es preveu que en el transcurs del segle XXI en desapareguin més de la meitat. En aquest sentit, nou de cada deu llengües del planeta estan en alt risc de caure en desús, ja sigui perquè els seus parlants s’extingiran o perquè seran colonitzats per una altra llengua amb més parlants.

La directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), Maria Carme Junyent, explica que cada paraula i expressió representa una manera de veure i entendre el món, una forma d’interpretar-lo: “Quan mor una llengua hi perdem tots, perquè una llengua és una manifestació del que és possible en el llenguatge humà. Sense les llengües, perdem la diversitat, l’intercanvi d’idees o les maneres alternatives de fer les coses”.

En aquesta trobada d’experts, un dels temes que es tracten són les conseqüències d’aquesta pèrdua d’identitat per a les comunitats implicades i pel conjunt del planeta. Per això, “perdre una llengua és un fet molt greu, tant per a la humanitat que perd visions i diversitat, com per a la comunitat, que es veu sense el seu lloc en el món i esdevé en persones desarrelades i amb risc alt de caure en la marginació”.

Junyent afirma que es “parlarà molt poc de lleis i d’oficialitats, ja que es vol interpel·lar a la gent, última responsable de mantenir la llengua. En el congrés es difonen noves propostes de revitalització a traves de les arts, com per exemple la musica”. A la trobada hi tenen cabuda tots els aspectes relacionats amb llengües d'arreu del món, des de les llengües indígenes de l'Amèrica Llatina fins a l'amazic, el català o el basc. El comitè científic del congrés està format per membres de totes les universitats catalanes, des de Perpinya fins a Alacant. De fet, un dels actes de la jornada inaugural d’aquest dimecres va tractar sobre el català a la Catalunya del Nord.

Entre els convidats que explicaran la seva tasca destaquen el reconegut sociolingüista peruà, Luís Enrique López, que ha treballat en la revitalització de comunitats sud-americanes i en la formació de mestres indígenes; la professora de la Universitat de Chicago, Leonore Grenoble, pionera en estudis relacionats amb la revitalització de les llengües amenaçades; o Virginia Unamuno, antiga professora de la Universitat Autònoma de Barcelona que s’ha especialitzat en projectes innovadors per revifar les llengües minoritzades. A més, també hi ha convidats membres de comunitats indígenes en perill de desaparició i representants de col·lectius que treballen en la revitalització lingüística en diferents llocs del planeta.

La mala salut de ferro del català

Tot i que el català no és una llengua minoritària -té prop de 10 milions de parlants i és la catorzena més utilitzada d’Europa-, si que és una llengua minoritzada. Quan preguntem sobre l’estat de salut de la nostra llengua, Junyent afirma que “el català mostra símptomes de substitució, però no es troba en una fase irreversible”.

Manifestació a Palma en favor del català i contra el decret de trilingüisme que va impulsar José Ramón Bauzà la legislatura passada//CGT.

Sobre el pensament establert en alguns partits catalans quant a la cooficialitat del castellà en una Catalunya independent i també pel que fa a la imposició per llei el bilingüisme, Junyent creu que ho fan per “ignorància o mala fe”, ja que “les llengües que han desaparegut a Europa ho han fet quan s’ha establert el bilingüisme". "En societats plurilingües es mantenen totes les llengües i, en canvi, en societats on només es parla una llengua arriba una altra més forta i se la cruspeix". "El bilingüisme va en contra de la llengua: parlar més llengües, doncs, és la millor manera de conservar-les”.

En el congrés també es tracta la influència de la xarxa a l'hora d’ajudar a reviscolar les llengües en perill, un fenomen que supera les fronteres i juga a favor del contacte entre els individus d’una comunitat, fomentant que el manteniment de la llengua pròpia sigui més senzill. La professora, a més, ha mostrat la seva opinió sobre les noves normatives lingüístiques i ortogràfiques que s’han introduït en el diccionari català: “L’escriptura no té cap influència perquè la llengua és el que la gent parla”, rebla Junyent.

El Congrés Internacional sobre Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades, que se celebrarà fins el proper 21 d'abril, és una iniciativa que ha nascut a Catalunya a proposta de la Universitat d'Indiana i que tindrà la seva continuïtat d’aquí dos anys al Brasil.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.