‘The Walking Dead’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No és el primer cop, i possiblement no serà l’últim, que The Walking Dead dedica tota una temporada a preparar l’espectador per a un xoc final, encadenant episodis on no passa gran cosa amb el pretext d’anar apropant-se al moment en què esclatarà una guerra. Però diria que aquesta fórmula mai no s’ha executat tan malament com a la setena temporada. Va arrencar prometent molt: amb un nèmesi que va demostrar no tenir escrúpols, que va protagonitzar un dels moments més trasbalsadors i impactants de la televisió moderna. En un sol episodi, Negan va esdevenir un personatge terrorífic, i la promesa d’un nou enfrontament contra ell (i de la possible venjança) és el que ha bastit tota la temporada. Hem vist els personatges refent-se, reclutant, negociant i planificant el moment de l’episodi final. La sèrie pretenia que l’audiència aguantés quinze episodis basant-se només en el que havia de passar en el setzè i últim episodi (a partir d’ara, spoilers).

Però aquest cop hi ha hagut dos problemes. El primer és que, durant aquest procés, en Negan ha anat perdent l’aura terrible que l’envoltava. Quan l’audiència el va conèixer, els seus actes van parlar per ell. Però quan ha començat a parlar, fent discursos sense gaire interès, envoltant-se d’una grandiloqüència buida i deixant anar amenaces que sovint no tenien conseqüències, s’ha acabat empetitint. Quan ha arribat l’episodi final, el personatge ha fet gala d’una indecisió a l’hora de rematar els protagonistes, revoltats contra ell, que només s’explica per conveniència del guió.

Han estat els guionistes els que han deixat en mal lloc el personatge, que no era tan dur ni tan intel·ligent com semblava. Per acabar-ho d’adobar, l’han deixat escapar i per tant a la propera temporada tornem a tenir el mateix enemic... però no genera el mateix terror que abans.

El segon problema, relacionat amb el primer, és que l’enfrontament amb en Negan amb prou feines ha durat vint minuts. És a dir: que passem tota una temporada esperant un episodi explosiu, i després resulta que es perd temps amb flashbacks, amb més preparatius (per si no n’havien fet prou) i amb discursos emotius (que és el nou recurs de The Walking Dead per demostrar que és alguna cosa més que una sèrie de zombis, substituint els discursos pseudofilosòfics de temporades anteriors). El resultat és una entrega decebedora que porta la sèrie al seu punt més baix i deixa la sensació que aquí ja no hi ha res a veure. Sempre ha estat irregular, però ara ha esdevingut una sèrie que no té res a aportar. El seu moment àlgid va ser l’episodi final de la sisena temporada i el primer de la setena. Aquí sí que va ser una sèrie transgressora, incòmoda, que va forçar els límits del que es pot veure a la televisió. Però no ha sabut donar continuïtat a aquest moment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.