Un País Valencià molt dolç

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els torrons, d’origen valencià, són els nostres dolços més internacionals. Per Pasqua, però, hi ha les mones, adornades o no amb ous durs i anissos anomenats “mannà”, que recorden fortament els pastissos d’Algèria. La coca d’aire, denominada també panquemao, s’elabora tot l’any a Alberic. Foren els alacantins, per cert, els qui varen portar les mones, coques, mantecaos i calentitas de farina de cigrons a Algèria, on encara s’elaboren, com he pogut constatar en diversos viatges. El magnífic arnadí, a base de moniato, carabassa i fruits secs, fet al forn i presentat en forma d’un bonic caramull, s’assembla als dolços àrabs i turcs del mateix estil, i és un deliciós dolç de Setmana Santa.

Sense deixar les fruites, tenim dolços com el de taronja, el de tomaca, el carabassat, els codonys, els moniatos bullits fets al forn, la carabassa i més fruites al forn, el panfigo o pa de figues, les fruites confitades, les melmelades, dolços, confitures i les diverses coques, pastissos i pans amb fruits secs —panses, nous, ametlles, avellanes, pinyons, dàtils...—, bunyols amb carabassa o figues i més, com els de flors de carabassera típics de la comarca dels Ports.

A les confiteries, hi trobem el palo catalán. Pal o palo a Catalunya, es correspon amb l’éclair francès. El nom bàrbar de suso (o susu), que ve de la peça de brioixeria allargada farcida amb crema i fregida, típic de Girona, es diu de forma correcta xuixo. I també hi ha un munt de tortades o pastissos decorats amb fantasia i prodigalitat i tota mena de petites pastes d’ametlla.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.