Trump sense filtres: la mirada del ciutadà americà

Analitzem la figura del president dels Estats Units a través del setmanari 'The New Yorker' per saber si el pensament establert i majoritari que hi ha a Catalunya i Europa coincideix amb l'opinió dels americans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El president americà Donald Trump és notícia cada dia de la setmana en tots els mitjans del món. Detractors i favorables al mandatari, demòcrates i republicans, només es posarien d’acord amb un fet: Trump és imprevisible, com els bons programes de televisió en directe. Aquesta característica és or informatiu per als diaris i televisions d’arreu del món. El consum de notícies ha reputat els Estats Units i en els darrers mesos diaris bel·ligerants contra el president, fins i tot, han reconegut que les vendes, les visites online i les subscripcions digitals els hi han augmentat.

Trump és un president global i una de les seves principals distraccions en el càrrec és l’agenda geopolítica. Aquest fet el fa visible en els informatius d’arreu del món. Com en els telenotícies de TV3, on Trump sembla que hi tingui una secció diària. El biaix de la televisió catalana és crític i de caricatura. Com també ho són els editorials dels mitjans estatals, siguin de la premsa conservadora o més progressista. Pocs debats generen tanta unanimitat com el rebuig dels medias a Donald Trump. Per descobrir la figura del president sense els filtres dels mitjans de casa ens endinsem en una de les revistes polítiques de referència dels Estats Units, el setmanari The New Yorker.

The New YorkerPortada de 'The New Yorker' després de la victòria de Trump

Fundat l’any 1925, The New Yorker presumeix de comptar amb les millors plomes del país. Una revista feta per intel·lectuals de tendència progressista -ells en diuen liberal- que genera opinió en els sectors més urbans i polititzats del món anglosaxó, des de Nova York fins a Londres. Tenen el seu espai col·laboradors que expliquen les darreres novetats en els diferents camps creatius, des de la poesia a la televisió.

Aposten per un periodisme activista i sense complexos, amb moltes dosis d’humor i ironia. Per fidelitzar els lectors, en la seva versió digital, fan anuncis amb lemes com aquest: “històries reals contra les notícies falses”, en referència a les fake news que van condicionar, segons ells, les darreres eleccions americanes.

Què pensa The New Yorker sobre el president Trump?

L'actualitat política del setmanari va a càrrec del periodista Jeffrey Frank, que en el seu article més recent sobre política internacional desmenteix el mite que moltes vegades tenim a Europa pel que fa a les grans estratègiques geopolítiques de Trump. L’escrit explica com el taulell internacional és el millor aliat alhora de distreure l’atenció sobre els afers interns. Els míssils de Síria, les flotes enviades a Corea del Nord o la mare de totes les bombes llençada a l'Afganistan són una gran cortina de fum per distreure el personal, al més pur estil House Of Cards. “Trump vol imatges, contra més impactants millor. Per una estrella mediàtica, les aparences són el més important”, escriu Frank. L’escriptor també recull una història del Washington Post que explica les coordenades que Trump ha donat als serveis d’intel·ligència: vol que siguin més sintètics i utilitzin més la força dels audiovisuals. En altres paraules, va demanar “més fotos i gràfics”.

En un article del mateix periodista, titulat “La vergonya del President Trump”, explica que el president està “fora de joc” al capdavant de la Casa Blanca. Viu una nova vida en un context desconegut per ell i la seva família. L’entorn polític és massa diferent a la vida de negocis amb la qual ell se sentia còmode. En aquest ambient, les piulades a Twitter són una de les maneres que té Trump per escapar de l'ull mediàtic de la sala oval. Frank arriba a la conclusió que podria deixar-ho abans d'hora: “Trump no té paciència per ser president, el càrrec se li pot fer agònic sinó aconsegueix portar l’aigua al seu molí”.

Els articles del setmanari fan un retrat d’un president poc amant de la lectura i desconeixedor de la història, preocupat principalment per la seva imatge i per aparèixer a la televisió. Sembla que mai no hagi abandonat el show business, sempre té preparat un comentari ocurrent, un gest poc diplomàtic o un exabrupte contra l'oposició. En una revista de la premsa groga, Trump deixa anar comentaris com aquest: “Camp David és una casa molt bonica, molt rústica, t’agradaria...”, i afegeix: “t’agradaria però no més de 30 minuts”. Aquest és l’estil del personatge.

"Una mascota sempre ajuda a millorar els índexs de popularitat d'un president". Vinyeta de Pat Byrnes, The New Yorker. Publicada el 5 d'abril de 2017.

The New Yorker presenta un disseny vinatge, inspirat pels cartells dels anys 20 de Nova York, que tenen una semblança al modernisme català de l’època. Una de les seccions més populars de la revista americana són les vinyetes iròniques de Pat Byrnes, uns cartoons que caricaturitzen facetes quotidianes de la societat americana i que ens els darrers mesos tenen el President Trump com un dels seus protagonistes. Uns dibuixos en blanc i negre que van acompanyats amb una frase lapidària al peu de la imatge. L'estil que recorda els acudits gràfics que feia el ¡Cu-Cut!, històrica publicació catalana de principis del segle passat. Un setmanari satíric barceloní que també combatia les notícies falses, en el seu cas les que escampava el lerrouxisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.