L'imperi immobiliari de l'Església valenciana

Escoles bressol, aparcaments, oficines bancàries, tendes de roba... Les diferents organitzacions de l'Església valenciana han acumulat un patrimoni immobiliari de 2.419 habitatges valorats, segons les últimes estimacions, en 618 milions d'euros. València, però, acumula gran part de tots els immobles de la xarxa catòlica al País Valencià. L'alcalde Joan Ribó, de Compromís, ha anunciat que els més de 400 edificis dedicats a fins no religiosos pagaran l'IBI. Una mesura que acaba amb un dels molts privilegis que havia aconseguit la cúria dels successius governs del PP.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Qualsevol turista o vianant que passege per la plaça l'Ajuntament de València pot topar-se amb diferents aparadors. El de la botiga de roba Calzedonia és un d'ells. Està ubicat a l'encreuament de la plaça amb el carrer Barcelonina. Un local que, a simple vista, podria parèixer un establiment comercial com un altre dels centenars que habiten el centre del cap i casal. Aquest immoble, però, té un propietari ben curiós: l'Ordre Hospitalària San Juan de Dios.

L'escena es repeteix 350 metres més avall. Al carrer de la Universitat, hi ha unes oficines del Banc Santander. Situat en el radi d'acció del tram financer de València, aquest immoble té com a propietari una institució educativa de profundes conviccions catòliques. Es tracta del Col·legi Major-Seminari de la Presentació i Sant Tomàs de Villanueva, segons un informe de l'organització Europa Laica fet públic l'any 2013.

Aquests dos exemples formen part de l'extens patrimoni immobiliari de l'Església al cap i casal. La xifra, segons les últimes dades publicades, ascendeix a 2.419 immobles arreu de tot el País Valencià. Temples, centres parroquials, escoles, solars, universitats i, fins i tot, camps agrícoles. Segons va publicar Levante-EMV, la institució clerical compta amb edificis per valor de 618 milions d'euros. En deu anys, ha incrementat l'estimació de la seua cartera d'habitatges en 238 milions d'euros.

Un patrimoni amassat gràcies a la pràctica d'inscriure propietats no matriculades anteriorment. Un tripijoc silenciós, però efectiu que va ampliar-se quan el Govern espanyol de José María Aznar va permetre a l'Església poder repetir el mecanisme en els llocs de culte. La diòcesi de València ha registrat l'ermita de la Verge del Lluch, a Alzira, i el temple de la Muntanyeta a Alberic, ambdues poblacions ubicades a la comarca de la Ribera Alta. A la Marina Alta, l'arquebisbat va aconseguir la propietat de la Fortalesa de Xàbia amb aquesta mateixa tècnica. En març del 2015, però, el Congrés va derogar aquest privilegi.

Tanmateix, l'Església encara té una altra prebenda: tots els seus immobles estan lliures de pagar l'Impost de Béns Immobles (IBI). Segons l'informe citat d'Europa Laica, l'any 2013 l'Església comptava amb 1.000 edificis que esquivaven Hisenda gràcies a aquesta prerrogativa. L'alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, va anunciar que aquesta barra lliure fiscal havia finalitzat. L'Església hauria de pagar aquest impost, que estava drenant les arques municipals. La regidoria d'Hisenda, encapçalada pel socialista Ramon Vilar, xifrava el perjudici econòmic en 3 milions d'euros.

Fervor immobiliari

València concentra gran part d'aquesta extensa cartera d'immobles. Segons el document d'Europa Laica, l'arquebisbat compta amb 440 edificis al cap i casal i determinades fundacions eclesiàstiques -és a dir, amb lligams amb la diòcesi- amb 1.000 habitatges. D'aquest conjunt d'immobles, l'informe assenyalava que el 80% tenien algun vincle amb l'Església valenciana.

Els immobles amb ús religiós no pagaran l'IBI. A la imatge, la Catedral de València.

Les propietats, com hem vist amb els exemples anteriorment citats, no responen totes a activitats de culte. Hi ha 512 habitatges, 171 aparcaments, 112 locals comercials... Només un 18%, que correspon a 232 edificis, estan dedicats a un ús religiós. Així, és força habitual que el propietari de comerços -com era el cas de la botiga d'importació de roba Harlem World o Fotolab-, restaurants -com el clausurat 'Lolitas y Sibaritas'- o escoles bressols tinguen una forta convicció catòlica.

Dintre d'aquest extens patrimoni de la jerarquia catòlica i de les seues organitzacions afins destaca l'exemple de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir. La nineta dels ulls del PPCV va estar impulsada per la complicitat entre els populars i l'arquebisbe Agustín García-Gasco i compta amb un extens patrimoni al cap i casal. Si en altres indrets del País Valencià ha rebut solars de forma gratuïta, a València compta amb immobles d'un ús industrial que tenen més de 3.000 metres quadrats. Destaca la seu de la Facultat de Dret, ubicada als números 18 i 19 del carrer de Jorge Juan, una de les zones amb un valor cadastral més elevat de tota la ciutat.

Per tal de posar fi a aquesta prebenda, el tripartit municipal -integrat per Compromís, PSPV i València en Comú- va fixar l'any 2018 com a data a partir de la qual l'arquebisbat començaria a pagar l'IBI. Tot i que eliminar aquest privilegi implicaria, a priori, una modificació de l'acord amb la Santa Seu, el consistori ha preparat un full de ruta que passa per un nou règim de taxes per aconseguir que l'Església no esquive Hisenda una vegada més.

Si bé immobles com ara el Palau Arquebisbal sí que estaran sotmesos a aquesta nova fiscalitat, edificis de culte o assistencials -el cas de Càritas- no hauran de passar per la caixa de l'Agència Tributària. Una actitud envers l'Església que segueix l'aposta laïcista -amb algunes contradiccions- engegada per l'equip municipal. L'imperi immobiliari de l'Església deixarà de ser sagrat per a Hisenda.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.