La Sagrada Família passa per caixa

La icona més universal de la capital catalana és al punt de mira del consistori liderat per l’alcaldessa Ada Colau. L’Ajuntament de Barcelona, en els darrers mesos, ha mantingut tres trobades amb el Patronat de la Sagrada Família per tal de regularitzar la situació administrativa del temple. EL TEMPS s’ha posat en contacte amb la regidoria d’Urbanisme per conèixer l’estat actual de les negociacions. L’objectiu del Govern municipal és recaptar els impostos derivats de la construcció aquest mateix any 2017, fins i tot abans de l’estiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La regidoria d’Urbanisme i la junta constructora de la Sagrada Família han creat una comissió de treball per tramitar la llicència d’obra del temple. Aquesta òrgan ja ha mantingut fins a tres reunions en els darrers mesos. La voluntat de les dues parts és acordar propostes “consensuades” per donar cobertura legal i jurídica als treballs de construcció de l’obra dissenyada per Antoni Gaudí. Cal recordar que la Sagrada Família, que es va començar a construir el 19 de març de l’any 1882, mai no havia disposat de permís d’obres ni tampoc pagat els impostos que se’n deriven. A l’octubre, Colau es va proposar revertir aquesta “anomalia històrica”, ja que en 134 anys de construcció de la Sagrada Família, mai cap alcalde havia reclamat aquest impost.

Segons ha pogut saber EL TEMPS, les negociacions entre les dues institucions es troben en la recta final. En aquest sentit, l’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona és anunciar l’acord amb la Sagrada Família “abans de l’estiu del 2017”. La regulació de la llicència d’obra, que és una taxa de recaptació municipal, es calcula amb els metres quadrats de la construcció. La normativa local fixa que la quantitat a pagar és de 4,96 euros per metre quadrat. De totes maneres, caldrà conèixer el resultat final de les converses i quina fórmula de consens, finalment, es fa efectiva.

El president de la Fundació de la Sagrada Família, Esteve Camps, en el començament de les negociacions va manifestar la seva voluntat de col·laborar amb el Govern municipal. Camps sosté que “sempre” han estat oberts al diàleg per trobar “un acord profitós per la ciutat” i que des del Patronat estan disposats a “pagar tots els impostos que se’n derivin per la llei”. Tanmateix, Camps va recordar que existeix un permís d’obres amb l’antic poble de Sant Martí de Provençals i a nom de l’arquitecte Antoni Gaudí. L’antiga llicència es va tramitar el 1885 i fins ara no s’ha actualitzat. La Sagrada Família es troba en la fase final de construcció, unes obres que estan previstes que s’enllesteixin el proper any 2026.

La bona predisposició de les parts per regularitzar els impostos derivats de la construcció de l'obra de Gaudí, fa preveure que en les properes setmanes o mesos l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació del Patronat de la Sagrada Família anunciïn un acord, així com altres accions urbanístiques relacionades amb l’entorn del temple de Gaudí.

Barcelona, de moment, no toca l'IBI

Transitant per l'equador de la legislatura, el Govern municipal no s'ha plantejat, almenys fins al moment, revisar l'Impost sobre Béns i Immobles (IBI), tot i disposar d'una possible majoria a l'ajuntament. Cal recordar que la Sagrada Família està exempta de pagar l'impost sobre patrimoni, així com també ho estan totes les propietats de l’Església i les fundacions sense ànim de lucre, com fundacions i partits polítics, que tampoc paguen aquest impost. Així ho dicta la Llei, una norma que estalvia 927.000 euros a l’arquebisbat de Barcelona, quasi un milió d’euros anuals.

L’arquebisbe de Barcelona Juan José Omella i el rector del seminari diocesà Josep M. Turull reben els organitzadors de la processó de Sant Josep dels Pobres a la Sagrada Família.

En l'anterior legislatura, l’Ajuntament de Barcelona liderat per Xavier Trias va rebutjar una proposició d’ICV-EUiA que demanava al consistori cobrar l’impost sobre al patrimoni a les propietats de l’Església catòlica, així com a la resta de confessions religioses de la ciutat. Els 14 regidors de Convergència i els 9 del Partit Popular, que tenien l’any 2012, van tombar la proposta dels ecosocialistes, tot i comptar amb el suport del PSC i Esquerra (UxB).

En aquests moments la situació i les majories al consistori municipal han canviat de tornes. Tot i la fragmentació de l’hemicicle, amb fins a 7 grups polítics diferents, la proposta presentada llavors per ICV, partit que ha quedat absorbit pels 'Comuns', tindria possibilitats reals de prosperar. Els partidaris d’intervenir els impostos de patrimoni de l’Església catòlica sumarien majoria absoluta a la ciutat. La suma de Barcelona en Comú, PSC, Esquerra i la CUP és de 23 regidors, mentre que la resta de grups, només en tindrien 18. Això significa que la resolució que fou rebutjada fa un lustre, ara podria tirar endavant. De moment, però, no s'ho han plantejat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.