De Foment ni un gra

Íñigo de la Serna, ministre de Foment, ha tornat a visitar el País Valencià. És la tercera vegada en tres mesos. En aquest cas, xafava terres valencianes per justificar uns Pressupostos Generals de l'Estat «indignants», en paraules del president valencià Ximo Puig. De la Serna ha llançat balons fora amb els fons del corredor mediterrani invertits en ferrocarrils de Madrid i ha justificat la retallada pressupostària amb «la manca de projectes». També ha presumit d'un increment del finançament amb truc, segons el conseller d'Hisenda, Vicent Soler. Al remat, per al País Valencià de Foment ni un gra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

D'ençà que Mariano Rajoy va accedir per segona vegada a La Moncloa, l'actitud del seu executiu amb el País Valencià ha canviat. El Govern espanyol xafa sovint terres valencianes. Si una vegada és la vice-presidenta espanyola Soraya Sáez de Santamaría, l'altra és el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. El cordó sanitari dels ministres s'ha esfilagarsat. Ara bé, continua intacte per al president Mariano Rajoy, que només posa un peu al País Valencià si és per necessitat peremptòria. És a dir, si se celebra un congrés dels PPCV.

De la Serna és l'antítesi de Rajoy. Com si fos l'enviat de la metròpoli a una colònia, el ministre de Foment diu 'sí' a cada invitació del Govern valencià o de l'empresariat autòcton. No debades, en tres mesos ha visitat moltes vegades el territori i s'ha convertit en el principal interlocutor del Govern espanyol per a la Generalitat Valenciana. Un canvi estètic davant les formes del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i del seu número dos, Antonio Beteta, com també de l'ex-ministra de Foment, Ana Pastor, que no acostumava a vindre pel País Valencià.

L'afecte, però, s'ha quedat en això. Els Pressupostos Generals de l'Estat no mostren tacte cap al País Valencià. Al contrari. El situen com a l'últim territori en inversió per càpita. El País Valencià rep 290 milions d'euros menys que el 2016, quan durant els darrers anys les xifres d'inversió no es corresponien al pes poblacional. La comparació dels diners atorgats als ensos culturals com ara l'IVAM o el Palau de les Arts en comparació a uns altres recintes de l'Estat espanyol com el Teatre Reial de Madrid o el Museu Thyssen és força «indignant, una estafa», segons han criticat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; i l'alcalde de València, Joan Ribó.

Aquest maltractament va provocar la petició de Puig de reunir-se amb Rajoy. El president espanyol, però, va seguir el full de ruta marcat per al País Valencià: enviar a De la Serna. El ministre de Foment s'ha esforçat aquest dimecres per ressaltar que els comptes són una bona notícia per als valencians. Que no hi ha cap rastre de discriminació. És el seu intent per calmar el malestar d'un territori infrafinançat, amb greuges en matèria d'infraestructures, limitat per l'Estat en l'impuls d'una legislació pròpia i, ara, castigat amb les inversions dels Pressupostos Generals de l'Estat.

«S'ha augmentat un 9,3% la inversió a la Comunitat Valenciana. L'aportació de l'Estat espanyol arribarà enguany als 10.042 milions d'euros», ha reivindicat De la Serna. Una dada, però, que ha estat rebatuda de bestreta pel conseller d'Hisenda, Vicent Soler, en un article en Levante-EMV. «La realitat és que el finançament consignat és la simple translació de la millora de l'economia valenciana en els dos últims anys», afirma Soler, que remata: «els ingressos pugen, no per una decisió bondadosa d'un Govern que continua exhibint el seu menyspreu a la Comunitat Valenciana, sinó perquè el quadre macroeconòmic ha millorat, ja que l'economia va millor».

De la Serna, però, també ha defensat que el País Valencià ha rebut «injeccions de liquiditat per damunt de la mitjana». Això són 2.602 milions d'euros provinents del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). «Un 20% del conjunt dels diners de tot l'Estat», ha puntualitzat el ministre càntabre. De la Serna, de fet, ha subratllat els 51.726 milions d'euros que el País Valencià ha percebut d'ençà que va engegar-se la crisi. Ha defensat un salvavides que acaba ofegant més si cap.

De la Serna ha visitat aquest dimecres les obres de la A-38.

«S'emfatitza que s'han injectat des de 2012 51.000 milions d'euros a través del FLA, obviant que són préstecs que els valencians hauran de tornar, a diferència d'altres comunitats. Crèdits amb interessos que volen cobrir el forat d'un finançament injust. Hauríem de rebre els diners que ens pertoquen per dret. Aquests, però, se'ns neguen. I rebem, per compte d'aquests fons, el FLA», censura Vicent Soler.

Com a ministre de Foment, De la Serna ha tractat d'apagar l'incendi generat, i ha justificat la retallada de les inversions amb «la manca de projectes». «Les obres sense assignació pressupostària no són resultat d'una manca de recursos. Simplement, no es troben en una fase d'execució on puga realitzar-se una despesa significativa. Açò canviarà l'any 2018», ha explicat.

El corredor mediterrani ha servit d'exemple per al ministre. De la Serna ha afirmat que «no té cap sentit invertir 600 milions d'euros, quan la majoria d'obres encara estan per executar». Una explicació, però, que xoca amb l'embús de Foment en trams del corredor com ara Castelló-Vandellòs, del qual el ministre no s'ha atrevit a dir ni pruna. «És molt complex», s'ha limitat a pronunciar.

Les preguntes compromeses han estat esquivades quan De la Serna havia d'explicar les raons d'utilitzar fons del corredor mediterrani per finançar obres ferroviàries a Madrid. «No és una qüestió de concepte. És de reglament, i no l'hem fet nosaltres», ha dit lacònicament. Amb tot, aquesta concepció de dos ramals per al corredor mediterrani no fou un assumpte que va decidir la Comissió Europea, com ha defensat De la Serna. Fou el mateix Govern espanyol, quan va fallar el pla per trobar una eixida al corredor central pels Pirineus, el que va inventar-se la solució de partir en dos el corredor mediterrani. Una jugada que tenia com a principal perjudicat el País Valencià.

El mateix argument ha estat repetit en el cas de la línia Sagunt-Terol-Saragossa. «El projecte està en fase d'elaboració. Les obres, per qüestions tècniques, no poden executar-se enguany per molt que accelerem els tràmits. L'any que ve passarem d'una inversió de 35 a 100 milions», ha promès. La tònica de les visites al País Valencià: moltes promeses, però de Foment ni un gra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.