Quan és correcte disparar a un nen soldat?

El Canadà ha establert unes normes per a les tropes que s’enfronten a nens de nou anys armats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un dels pitjors dilemes a què fan front els soldats és què han de fer quan tenen al davant nens armats. En general, el dret internacional i la majoria de codis militars tracten els combatents menors d’edat com a víctimes innocents. Orienten sobre els seus drets legals i sobre com interrogar-los i desmobilitzar-los. Però poca cosa diuen d’una qüestió desmoralitzadora, a la qual normalment s’ha de respondre en una fracció de segon: quan un nen t’apunta amb un kalàixnikov, li has de disparar? El mes passat el Canadà es va convertir en el primer país a incorporar una resposta detallada en la seva doctrina militar. Si t’hi veus obligat, diu, dispara primer.

Els encontres d’aquesta mena no són infreqüents. Combaten nens soldat en 17 conflictes, pel cap baix, per exemple a Mali, a l’Iraq i a les Filipines. Els soldats dels exèrcits occidentals, de vegades en missions de pau, han topat amb combatents de fins a 6 anys en terra i al mar. Des del 2000 s’han desmobilitzat més de 115.000 nens combatents, segons les Nacions Unides. Per als senyors de la guerra que els contracten, els nens ofereixen molts avantatges: són barats, obedients, prescindibles i valents sota els efectes de les drogues; i posen els oponents en un desavantatge moral. Alguns exèrcits rebels, fins i tot, estan formats majoritàriament per menors d’edat.

L’any 2000 un grup de pacificadors britànics a Sierra Leone que no van disparar contra nens armats amb fusells AK-47 van ser capturats per les criatures. Un paracaigudista va morir i 11 més van resultar ferits en el seu rescat. De vegades, els soldats que han disparat a nens pateixen ferides psicològiques devastadores. Un canadenc que protegia combois a l’Afganistan de ser atacats per joves terroristes suïcides no ha pogut abraçar els seus fills des que va tornar fa quatre anys. Alguns soldats s’han suïcidat. “Sempre havíem pensat que el més dur [d’una guerra] era una emboscada o un accident”, va dir Roméo Dallarie, un general canadenc retirat, com a testimoni en una sessió parlamentària sobre els suïcides militars al març. De fet, “el més dur és el dilema i la destrucció moral d’haver d’enfrontar-se a nens”.

La Convenció de Ginebra i altres tractats internacionals prohibeixen atacar escoles, segrestar infants i altres pràctiques que són un dany per als nens. Però no diuen als soldats què han de fer quan s’enfronten a nens combatents; això fa que l’autodefensa sembli un crim de guerra. El 2 de març el Canadà va adoptar una doctrina militar que reconeix explícitament el dret dels soldats de fer servir la força per protegir-se, encara que l’amenaça provingui d’un nen. “Un nen soldat amb un rifle o un llançagranades pot suposar una amenaça igual que un soldat adult equipat amb el mateix armament”, diu la llei. Es basa, en part, en la recerca de Child Soldiers Initiative, una entitat fundada per Dallaire que treballa per posar fi a l’ús de nens com a soldats.

La nova doctrina va molt més enllà del moment de confrontació. Els oficials d’intel·ligència, diu, han d’informar de la presència de nens soldat i de com s’estan utilitzant. Els militars desplegats a zones amb nens soldat han d’estar preparats psicològicament, formats per gestionar els enfrontaments amb nens i han de ser avaluats per psicòlegs quan tornen. El document proposa maneres d’assegurar-se que matar un nen sigui l’últim recurs. Recomana disparar als comandants adults per minar la disciplina i impulsar els nens a fugir o rendir-se. Adverteix de l’ús d’unitats amb armament lleuger, que són vulnerables als atacs de nens “en onada humana”.

Sembla que els autors de la nova directriu són conscients que una política que prevegi disparar a nens soldat, encara que sigui en defensa pròpia, pot causar un escàndol. De moment, les organitzacions pels drets humans hi han mostrat comprensió. El Canadà intenta aconseguir un equilibri entre tractar els nens com a innocents i reconèixer-los com a amenaces al camp de batalla, diu Jo Becker, especialista en els drets dels infants de l’associació Human Rights Watch, de Nova York. El Regne Unit s’està plantejant establir directrius pròpies, i podrien seguir-li els passos altres països. El Canadà potser sotmetrà a examen la seva doctrina aviat. El Govern ha promès enviar 600 soldats en una missió de pau de tres anys a l’Àfrica. Encara no ha revelat on aniran exactament. Sigui on sigui, és probable que hi trobin nens armats. Reconeixent el dret a defensar-se, el Govern del Canadà pot alleujar el trauma dels qui es veuen forçats a lluitar contra els combatents més joves.

*Traducció d’Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.