Guillem Agulló: entre el reconeixement i la impunitat feixista

Aquest dimarts es compleixen 24 anys de la mort del jove Guillem Agulló. El crim va deixar al descobert els mètodes dels grupuscles nazis a València. Però també la impunitat amb la qual operava el feixisme valencià, que queda reflectida en la trajectòria del seu botxí, Pedro Cuevas. Ara, però, ja no queda res d'aquells intents per despolititzar l'homicidi. Tots els grups parlamentaris van donar suport l'any passat a la condemna de l'assassinat i al reconeixement d'Agulló com a víctima de l'extrema dreta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El rellotge va tocar la una de la matinada. Guillem Agulló, un jove antifeixista, pujava a la plaça Major de Montanejos (Alt Millars) amb dues xiques. Acampats per passar fóra de casa els dies de Pasqua, cercaven ambient de festa, com uns altres joves que havien agafat les piquetes i la tenda. Pedro Cuevas el Ventosa, Gerardo Mora, José Cunat el Pollo, Juan Manuel Sánchez el Picha i Francisco García el Mody eren alguns d'ells.

Procedents del barri valencià de Marxalenes, van veure que Agulló es trobava en un extrem de la plaça. I amb intencions violentes, van apropar-se. Un dels amics va intentar aturar-los. No va tenir èxit. L'intent va costar-li un cop de puny. «Nosaltres som els nazis», van identificar-se ràpidament. Cuevas i els seus companys no van donar cap opció al jove activista. Primer, van colpejar-lo amb una llanterna. Era l'avantsala d'un regall de colps que Agulló tractava d'esquivar com podia. Quan els agressors van cansar-se, una navalla va travessar el seu cos. La ganivetada al cor va deixar-lo sense vida.

El calendari marcava l'11 d'abril de 1993. Ara fa 24 anys. Fou, després de l'assassinat de Miquel Grau a Alacant, el segon crim que deixava al descobert la impunitat del feixisme. Les formes d'actuar d'unes faccions minoritàries, d'unes organitzacions marginals, però, que sempre es trobaven amb reduccions de penes considerables. El cas del seu botxí, Cuevas, ha estat paradigmàtic.

Quan matar «surt de franc»

Bombes, pintades, agressions, destrosses a locals... La transició a València va estar marcada per la violència. Unes accions virulentes, però, que només tenien un origen: l'extrema dreta. Podien estar realitzades pel Grup d'Acció Valencianista (GAV), la força de xoc del blaverisme més irredempt, o per altres organitzacions feixistes. El resultat era el mateix. La Batalla de València, la denominació que rep aquest període, va llegar un clima de violència i de permissivitat. Un fet que va contribuir a la impunitat posterior dels grupuscles nazis al País Valencià, que van adoptar les formes alemanyes de practicar accions violentes.

Criat al barri de Marxelenes, en aquell moment marginal, Cuevas va freqüentar durant l'adolescència diversos cenacles ultradretans. Tal com va narrar EL TEMPS a finals de la dècada dels 80 i principis dels 90, a València es va instal·lar el grup Acción Radical, que acabaria vinculat amb l'assassí d'Agulló. «Hi havia un clima de sorgiment d'aquests grups arreu de tota Europa, tot i que tenia Alemanya com a punta de llança. Allí s'havien realitzat, per exemple, atacs a centres de refugiats», explica Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància.


                                         Reportatge de Canal 9 sobre la mort de Guillem Agulló.

Si bé Acción Radical s'havia definit com a antisistema i, fins i tot, havia utilitzat el català en les seues pancartes, posteriorment va mostrar el seu verdader rostre. La policia espanyola va encautar bats de beisbol, manilles i banderins nazis a la banda ultradretana. Segons va contar aquest setmanari, en aquesta organització va militar José Manuel Chulià Ferrer, anteriorment guàrdia jurat i després vinculat als ultres del futbol. Chulià era amic de Cuevas, l'assassí d'Agulló. Aquestes connexions es van explicar llargament al número 464 d'EL TEMPS.

L'ombra d'aquesta organització va planar sobre el judici del crim. També la d'unes altres organitzacions radicals del blaverisme, com ara el Col·lectiu Vinatea. Les pintades en determinats murs amb els lemes «Traidor, jódete. C. Vinatea» van formar part del debat públic durant la instrucció. Unes accions de reivindicació de l'assassinat que van espantar l'intent de despolititzar l'homicidi i de criminalitzar Agulló. «Aquests grupuscles van exhibir una humiliació constant contra Guillem i tota la seua família. Les pancartes al futbol foren l'exemple més clar», assenyala Ibarra. «Amb tot, era una tendència que va continuar amb altres assassinats com ara el d'Aitor Zabaleta o Carlos Palomino», afegeix.

Amb aquest clima, Cuevas fou enviat a la garjola per l'assassinat d'Agulló. Ara bé, només va complir quatre dels 16 anys de presó als quals va ser condemnat. «No ho dic per venjança, però la condemna no fou exemplificant. No van tenir-se en compte els agreujants», apunta Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià i també de l'acusació popular durant el judici de l'Operació Panzer, que explica: «No era un simple homicidi. Era un assassinat, ja que la ganivetada al cor indicava voluntarietat. A més, era un crim d'odi: van agredir Guillem pel que pensava i per la seua militància». «Va sortir molt barat l'assassinat», remata Ibarra.

Panzer, paradigma de la impunitat

La presó, però, no va aconseguir que Cuevas deixara de participar en els cercles d'extrema dreta. «És un espavilat, un xicot amb un nivell culturalment baix i que s'ha criat en ambients marginals. Aquesta combinació fa que cerque el reconeixement social d'un petit cercle. I amb l'assassinat d'Agulló va aconseguir-ho», assenyala Joan Cantarero, periodista especialitzat en l'extrema dreta.

Cuevas, de fet, fou enxampat a l'Operació Panzer. Les forces de seguretat de l'Estat van desarticular una trama conformada per empresaris, militars i presumptes delinqüents que es dedicaven a la venda d'armament il·legal. Tanmateix, aquesta organització no tenia només uns fins lucratius. El segell de la creu gammada nazi estava present. «L'Operació Panzer va mostrar que les organitzacions continuaven existint, però canviant-se la pell. D'Acció Radical vam passar a Armagadeon. I d'aquesta última, al Front Antisistema», descriu Ibarra.

Durant els registres de la Guàrdia Civil a la casa de l'assassí d'Agulló es va trobar diferent material de simbologia nazi. Hi havia una espasa gran amb empunyadura de calavera, una navalla, una massa i diversos cartutxos. Al seu torn, van encautar-se 40 braçalets, 14 figures metàl·liques amb l'àguila imperial, llibres, pel·lícules, 50 creus dorades, clauers, camisetes, esvàstiques i, fins i tot, un bust de Hitler. «La Guàrdia Civil va topar-se amb un punyal sense punta. Presumptament era el que Cuevas va servir per matar a Guillem, però mai no es va comprovar», narra Cantarero.

Pedro Cuevas, assassí de Guillem Agulló, durant el judici//EL TEMPS.

La investigació de la trama sobre el Front Antisistema va retratar la forma d'actuar de Cuevas, conegut com el Ventosa. Segons va publicar El País, presumia de participar en batudes contra immigrants, activistes antifeixistes, persones d'ètnia gitana i latin kings. A les conversacions que va interceptar la Guàrdia Civil, el Ventosa anomenava a tots aquests col·lectius «guarros» (sic) i «moros». El diari madrileny, a més, assenyalava que en agost del 2005 Cuevas hauria participat en una cacera contra «punkarres fastigosos». Amb tot, el fet que més cridava l'atenció era el seu suposat paper de fabricant d'armes com ara punys americans o «ferros» per a pistoles.

Cuevas, però, se'n va sortir d'aquell procés. L'any 2015 el Tribunal Suprem va ratificar l'absolució de tots els encausats. La decisió de la justícia espanyola va provocar que l'assassí d'Agulló reclamara les armes que va encautar-li la Guàrdia Civil. L'Audiència Provincial de València va atendre la petició, i va ordenar retornar tot l'arsenal que s'havia requisat.

«Fou increïble. Un fet extremadament greu. Com una persona, amb antecedents penals d'homicidi i amb aquestes vinculacions, pot rebre de nou totes aquestes armes?», es pregunta Gisbert, que estableix una comparació: «Algú imagina una decisió similar si l'assassí fos un militant de l'esquerra abertzale i la víctima un afiliat del PP?». «La policia espanyola, el sistema judicial i les autoritats polítiques no han fet els deures amb l'extrema dreta. Manquen investigacions», critica. Finalment, el secretari d'ACPV apunta que «és molt sorprenent que aquests grups minoritaris, que estan perfectament identificats, no hagen estat detinguts».

Aquesta permissivitat va reflectir-se l'any 2007. Cuevas, implicat en l'Operació Panzer, va presentar-se a les eleccions municipals pel partit neonazi Alianza Nacional (AN). Ho feu a la població de Xiva (Foia de Bunyol). «És molt preocupant que organitzacions o partits que exalten la violència, en aquest cas feixista, no hagen estat il·legalitzats. Que Cuevas es presentara als comicis del 2007, mostra la impunitat del feixisme a l'Estat espanyol», remata Gisbert.

Reconeixement

Mentre la impunitat de la violència feixista continua sent un greuge que encara no s'ha eliminat, la figura de Guillem Agulló ha aconseguit el reconeixement per part de tota la societat. Els temps de vincular-lo en fets violents i de tacar la seua figura amb diverses acusacions queden lluny. Fou l'època dels tripijocs informatius de l'advocat de Cuevas, José Morató, antic alcalde franquista de Manises, ex-membre de Fuerza Nueva i company de bufet del portaveu del PP a la població que, junt amb Unió Valenciana, van oposar-se a la resolució per condemnar el crim d'Agulló.

El 12 d'abril de 2016 es va realitzar un homenatge a Guillem Agulló. En la imatge, els pares de la víctima amb diversos representants polítics i civils al pati de les Corts Valencianes.

«Davant l'assassinat del jove valencià Guillem Agulló, mort per combatre el racisme i la violència feixista, les Corts Valencianes manifesten el seu rebuig», va llegir el president del parlament valencià, Enric Morera el 12 d'abril de l'any passat. Es tractava d'una declaració institucional firmada per tots els grups parlamentaris. Sense excepcions. Sota la mirada dels pares d'Agulló hi havia l'ex-diputat de la CUP, David Fernández; i dels ex-integrants d'Obrint Pas i activistes en la memòria de Guillem, Miquel Ramos i Xavi Sarrià.

«És un descans», reconeixia el pare d'Agulló a EL TEMPS. «Per a nosaltres és un punt d'inflexió, el final d'una lluita», afegia. Un reconeixement que s'ha ampliat enguany amb carrers a poblacions com ara Faura (Camp de Morvedre) o Molins de Rei (Baix Llobregat) que duen el seu nom. València, de moment, espera després de la petició de les mateixes entitats que van unir-se per personar-se al judici de Panzer, com ara el Moviment contra la Intolerància, Lambda o Acció Cultural del País Valencià.

Amb uns premis que duen el seu nom i que atorguen les Corts Valencianes, Agulló s'ha convertit en un símbol. «Aquestes figures són necessàries, almenys, mentre la impunitat d'aquests crims encara estiga vigent», apunta Gisbert. És el gran repte 24 anys després d'un crim que va commocionar tota la societat valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.