Pare i filla discuteixen sobre Donald Trump

El pare de la treballadora de l’Spiegel, Jiffer Bourguignon, va defraudar-la quan va votar a Trump. Poc després que es complissin dos mesos de l’elecció del multimilionari magnat del sector immobiliari com a president, Bourguignon es va posar en contacte amb el seu pare a través d’un debat telefònic sobre les noves polítiques administratives.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El meu pare i jo sempre hem tingut opinions polítiques contraries i les eleccions del 2016 només van fer que exacerbar-ho. El pare va votar a Donald Trump a les eleccions generals, però ni ell ni jo pensàvem que el partit republicà guanyaria.

Vaig passar la nit de l’onze de novembre al Javitz Center a Nova York, on va tenir lloc la festa electoral oficial de Hillary Clinton. A cada estat que es decantava per Trump, la idea que esdevingués el nou president anava, a poc a poc, materialitzant-se. El meu pare i jo ens vam estar enviant missatges de text i més tard em vaig adonar que m’havia exaltat ja que totes les meves respostes les havia escrites en majúscula i escrivia coses com: “EL MÓN S’ACABA!!!”

Necessitàvem una mica d’espai i temps, després de les eleccions, abans de poder parlar sobre política de nou. La primera conversa, una setmana després de la inauguració de Trump, va acabar de cop quan jo vaig començar a cridar. Ara, després d’unes quantes setmanes, ja podem tornar a parlar de l’estat de la política als Estats Units d’una manera més o menys civilitzada. Jiff Bourguignon té 42 anys, és estatunidenca i ha treballat com a assistent editorial a les oficines de l’Spiegel a Washington. El seu pare, Paul Bourguignon en té 70 i viu a Carolina del Nord.

Jo: Sincerament, si m’haguessis dit a principi de novembre que estaríem parlant dels primers 100 dies de Trump, m’hagués posat a riure sense parar. Però aquí som i el teu desig s’ha fet realitat. Estàs content amb la feina fet pel president Trump —encara no puc creure quan dic això?

Pare: Sí, estic emocionat. T’agradi o no, està fent tot el que va dir que faria, a diferència dels últims vuit anys amb Obama. Generalment quan un candidat surt elegit president deu favors als donants però Trump no ha rebut diners de ningú. No l’aprecio com a persona especialment, però m’agrada el que fa.

Jo: Quines coses està fent?

Pare: Els veterans de guerra han estat esperant ajuda i el departament d’Afers dels Veterans és un desastre. Vint-i-dos veterans se suïciden al dia. Trump ha nomenat algú que ho canviarà.

Jo: Trump ha elegit a David Shulkin, qui ja estava al cap del departament amb Obama, per a portar endavant aquesta agència. I no és gaire bon senyal si has promès una reforma. Què en penses de la prohibició d’immigració?

Donald TrumpDonald Trump.

Pare: Abans que res, no és una prohibició. L’equip de Trump va gestionar molt malament les restriccions d’immigració. La gent que disposa de la “green card” —targeta de residència— i ciutadans estatunidencs també se’n van veure afectats perquè no es va executar correctament. Mira, ell va agafar els set països més perillosos, identificats per Obama, i els hi va posar restriccions. L’Estat Islàmic van dir que entrarien d’amagat operatius fent-se passar per refugiats per portar a terme atacs contra americans. Trump només intenta mantenir-nos segurs.

Jo: No pots etiquetar cada ciutadà de set països predominantment musulmans com a potencials terroristes i classificar-los com a islamistes radicals.

Pare: Ho sento, però no pots arriscar-te ara mateix. Mira, si jo estigués en un avió amb una persona que pensa fer-lo explotar, preferiria que, abans que l’avió desaparegui en l’aire, a aquesta persona se li restringeixin els drets.

Jo: Aquesta prohibició va en contra de dos dels principis fundacionals dels Estats Units: que no tolerem la discriminació per religió i que no protegim als perseguits per aquesta raó. Els partidaris de Trump autoanomenats patriòtics s’han oblidat d’això.

Pare: Cal que ens protegim. Trump entén això i és la seva feina mantenir el país segur. Té tota la raó quan diu que hem de reforçar les forces armades.

Jo: I construir un mur? Això ens manté més segurs de gent que fuig del crim i la violència a casa seva?

Pare: El mur ens protegirà dels criminals. Mira, no tinc cap problema amb la gent que ve a aquest país, però cal que ho facin de la manera correcta. Què no s’entén de la paraula il·legal? Trump només fa complir la llei. De totes maneres, no va ser a Obama a qui se’l qualificava de “cap de deportacions”? És això el que em fa tornar boig, Obama fa qualsevol cosa i la premsa ni s’immuta però és quan Trump fa aquesta mateixa cosa que la premsa es llença a sobre, li deixen molt poc marge d’error.

Jo: Llavors, creus que hi ha una doble moralitat?

Pare: Per descomptat! La típica tendència dels mitjans progressistes. La premsa destina massa temps a veure què és el que fa malament. En comptes de centrar-se en política, es lamenten del temps que passa a Mar-a-Lago.

Jo: Algú ha de fer que respongui dels seus actes, i ha de discernir entre allò veritable i allò fals, i aquesta és la feina de la premsa. Recentment Trump va qualificar la premsa com “l’enemic del poble” una afirmació de la que el teu canal conservador preferit —Fox News— fins i tot està en contra. La llibertat de premsa és un pilar essencial a una democràcia.

Pare: La seva feina és informar, no promoure teories de conspiració ni posar per davant els seus propis interessos. El primer discurs de Trump al Congrés va ser excel·lent. Va ser professional i es va comportar com un president, però tot el que els mitjans progressistes van fer va ser criticar-lo. Mai no li donen una oportunitat.

Jo: La feina dels mitjans de comunicació hauria de ser la d’un gos guardià. El Washington Post va publicar la notícia del conseller de Seguretat Nacional, Mike Flynn, i les seva relació amb Rússia sobre la qual va mentir. Això podria haver resultat en una infracció greu dintre de la seguretat del país. I com que et preocupa la seguretat nacional, això t’hauria de preocupar.

Imatge del Congrés nord-americà.

Pare: Si el que diuen és veritat llavors, sí, és un problema.

Jo: Si? AQUEST és el problema: Hi ha tants “fets alternatius” que és molt complicat jutjar allò que és veritat d’allò que és mentida.

Pare: El que sí sé és que la gent ha rebut un cop molt dur, no tenen feina i no es poden permetre els productes de primera necessitat. Tenien clar que tindrien més del mateix si votaven a un demòcrata. N’estan tan farts que estan disposats a donar una oportunitat a un idiota narcisista com Trump.

Jo: Aquesta gent creu en realitat que estaran millor a partir d’ara? Després de la promesa durant la campanya de “fer neteja”, imagino que deuen estar molestos perquè està donant feina a l’elit dels negocis.

Pare: Vinga va! Només ets com la premsa que es queixa de que el seu equip està ple de milionaris i banquers. Òbviament no han arribat on són per ser estúpids. S’ha rodejat de gent bona i ara els escoltarà.

Jo: Com qui? Steve Bannon? Un racista de la dreta alternativa decidit a destruir el govern? Quan es rodeja de gent així, anima a aquells que són racistes, masclistes, xenòfobs, antisemites, etc. I el resultat és l’augment de crims d’odi que hem vist recentment arreu dels EUA. És aquesta la gent “bona” al seu voltant?

Pare: Sempre hi ha pomes podrides. Tot el que puc dir és que després de vuit anys amb Obama, els nostres enemics no ens respecten i els amics no ens creuen. Trump invertirà diners reforçant les forces armades i el món és més segur quan EUA està al càrrec.

Jo: No estic tan segura d’això, pare. Si les coses van a més, Europa podria convertir-se en un camp de batalla i ara Trump l’ha deixada insegura sobre el seu compromís amb l’OTAN. Amb Trump al timó Europa se sent més vulnerable.

Pare: A veure què passa. Els canvis són durs. Potser d’aquí a un any estaré d’acord amb tu però si us plau, dóna-li una oportunitat.

Jo: M’espanta el mal que farà per a quan estiguis d’acord amb mi.

Pare: Això no és el que considero com donar una oportunitat!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.