L'anticatalanisme agita el PPCV

D'ençà que el PP va asseure a la bancada de l'oposició, que ha remarcat el discurs anticatalanista. Amb el XIV congrés dels populars fixat per aquest cap de setmana, la formació ha presentat una ponència que revifa amb més intensitat aquesta estratègia. Tanmateix, hi ha esmenes que reclamen la «derogació» de l'AVL i el reconeixement de la normativa i títols de la RACV i Lo Rat Penat. Altres, però, defensen «un valencianisme integrador» que supere el marc conceptual de les províncies i que abandone la batalla lingüística.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alberto Fabra, ex-president de la Generalitat Valenciana, mai s'havia caracteritzat per abraçar el discurs més anticatalanista del PP. Com alcalde de la capital de la Plana, havia homenatjat les Normes de Castelló, va presidir la Fundació Huguet i, fins i tot, va cedir un local de públic a l'Institut d'Estudis Catalans. Quan va arribar a la presidència, però, va canviar. Les eleccions s'acostaven. I la sensació de final d'una etapa obligava a traure del calaix aquella estratègia que tan bons rèdits els havia donat abans.

Els populars van inventar-se, de sobte, una Llei de Senyes d'Identitat. La norma era una ofrena als posicionaments més virulents del blaverisme. No debades, arraconava l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), atorgava capacitat docent a Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i fixava com havia de ser un bon valencià. Aquella jugada, tanmateix, va tindre un efecte nul. La societat valenciana va castigar amb l'infern de l'oposició la formació conservadora. Però el PP, lluny de replantejar-se un viratge cap al centre, van preferir optar per un perfil marcadament anticatalanista: el conseller d'Educació, Vicent Marzà, va convertir-se en blanc de les seues crítiques pels seus posicionaments nítidament nacionalistes.

Després d'episodis d'autoafirmació d'aquest segell secessionista -la intervenció del diputat Jorge Bellver a les Corts sobre la unitat de la llengua fou l'exemple paradigmàtic-, el PPCV afronta aquest cap de setmana el XIV congrés amb certa agitació pel debat identitari. I tot, quan la ponència política presentada exalta la divisió provincial del territori, reconeix el suposat particularisme alacantí i carrega contra el «xantatge lingüístic» del decret de plurilingüisme a l'ensenyament.

«El nord de la província [en referència a Castelló] és la barrera de contenció del nacionalisme català i pel sud, la província d'Alacant, té la seua pròpia idiosincràsia, que cal que siga respectada i integrada en tota la Comunitat Valenciana», apunta el document polític dels populars. «El PPCV considera que els habitants de les tres províncies són valencians de primera i no catalans de segona», remata el text.

Unes afirmacions que han despertat cert malestar en determinats sectors de la militància. Lluís Bertomeu, una veu mediàtica de base, ex-dirigent de Joventuts Nacionalistes i de l'extinta Unió Valenciana, ha presentat un conjunt d'esmenes en favor d'un «valencianisme integrador». Això és, «un valencianisme de superació, que actualitza la doctrina valencianista arrelada a principis del segle XX, deixant de banda discursos que no responen a la realitat del poble valencià». Sense carregar contra el decret de plurilingüisme de Marzà, Bertomeu defensa un viratge cap a uns posicionaments que permeten recuperar al PP el terreny perdut amb Compromís. L'objectiu és aconseguir, de nou, la consideració de partit que millor defensa els interessos dels valencians, ara en mans de la coalició.

https://youtu.be/lNjupu-DkfQ

Crònica audiovisual de Daniel Martín de la intervenció de Jorge Bellver a les Corts Valencianes.

José María Chiquillo, diputat al Congrés, membre de Lo Rat Penat i ex-dirigent d'Unió Valenciana, també defensa que el PP ha de recollir la bandera del valencianisme polític, d'un regionalisme menys indulgent davant Madrid. «Som la garantia per reafirmar i reforçar el nostre autogovern, per reivindicar un nou model de finançament just i equilibrat que, des del respecte a la solidaritat interterritorial, rectifique l'actual model clarament discriminatori per a la nostra comunitat autònoma», assenyala la seua esmena.

Sense plantejar cap reivindicació contundent contra el Govern espanyol ni molt menys, Chiquillo insisteix en una defensa de les senyes d'identitat marcades a la llei que van impulsar els populars. «Som l'opció que promou i defensa els nostres senyals d'identitat –on la llengua i cultura valenciana són element essencial- i reivindica la recuperació del dret foral civil valencià», sol·licita incloure a la ponència, en un crit per recuperar amb més força el missatge regionalista d'Unió Valenciana al PP.

Si Chiquillo, al contrari que Bertomeu, aposta per una reafirmació del blaverisme, determinats militants aposten en les seues esmenes per un anticatalanisme encara més irredempt. Enrique Martínez Olmos, membre de la Junta Nacional del PP, de la gestora de València i del Comitè Executiu de Noves Generacions, proposa «reformar o derogar l'AVL». «Com a partit que inicia una nova etapa, hem de reconèixer aquells errors que vam cometre al Govern, i un d'ells és haver-se distanciat del discurs valencianista amb la creació de l'AVL. L'AVL s'ha convertit en un cavall de Troia més del catalanisme amb el perill, a més, de ser una institució protegida per la Generalitat. El PPCV es compromet a, quan torne a la Generalitat Valenciana, a derogar l'AVL. I en cas de no ser possible per falta de majoria, a impulsar les mesures legislatives necessàries per reformar l'AVL. Cal que conteste als interessos valencianistes, si no hem de deixar-la sense ús ni pressupost públic perquè no siga una institució al servei del catalanisme», rebla l'esmena presentada.

Ara bé, no és l'únic afiliat que ha suggerit un canvi en aquesta direcció. Pedro Cuevas, regidor de Meliana (Horta), proposa reconèixer els títols de Lo Rat Penat i la normativa de la RACV. Francesc Josep Martínez Baixauli, d'Albal (Horta), va més enllà per tal de fixar com a senyes d'identitat els valors que defensa el PP: «Ha de tornar a crear la Llei de Senyes d'Identitat, però de manera que ningú al servei d'altres interessos siga capaç de derogar-la com ha ocorregut».

La defensa d'un blaverisme més aferrissat es mescla amb una reivindicació fortament centralista. «El PP no és valencià ni aragonès ni andalús, és Partit Popular, i independitzar-lo per regions o comarques pot donar lloc a pensar que existeixen diferents partits. Som un partit únic», expressa el senador de Benidorm i nebot de l'ex-president Eduardo Zaplana, Agustín Almodóvar, a una de les esmenes. Tot i que aquestes esquerdes internes no es convertiran en ferides, les diferents sensibilitats del PP han quedat al descobert. La intensitat del discurs anticatalanista, tret d'excepcions, a debat al si dels populars.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.