Les cendres del blaverisme i del franquisme a les Falles

Durant dècades la flama de la festa ha estat dominada pels sectors més conservadors, especialment per aquells lligats a l'univers blaver. La caiguda del règim del PP i l'arribada de l'esquerra, però, ha suposat una xicoteta mascletada al món de la festa. S'ha fomentat la participació, s'ha rebaixat el protagonisme polític i s'ha atorgat un altre paper a la Fallera major. Ara bé, la petjada franquista continua present i el blaverisme, tot i que minoritari, no ha parat de posar la traveta al regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset. Amb les Falles declarades Patrimoni de la Humanitat, el principal repte és democratitzar-les i evitar-ne la instrumentalització política.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

1963. L'intel·lectual i assagista Joan Fuster acaba de publicar la seua obra mestra, Nosaltres els valencians. El franquisme encara és viu, malgrat que els seus primers refredats afecten ja els pulmons del règim. El feixisme ha passat de menystenir les Falles de València a instrumentalitzar-les. I amb la Junta Central Fallera com a guardià de l'ortodòxia de la festa, una figura de Fuster és cremada a la cavalcada del ninot. Símptoma de com l'anticatalanisme és permès en ple franquisme. És a dir, quan la llibertat d'expressió era una simple quimera.

L'anècdota, però, no és un fet casual. Al caliu del foc de les Falles, el blaverisme, impregnat de l'olor de fum franquista, pren volada. O com diu Gil Manuel Hernández, sociòleg especialitzat en Falles, «el poder oficial del tardofranquisme va promoure una última maniobra destinada a perpetuar-se a través de la festa fallera, atès que era la de major ressonància en l'àmbit valencià. Potser també per aquest motiu, i aprofitant les pors i incerteses de la transició, no dubtà a agitar el fantasma de la invasió cultura catalanista com a arma per a dividir la florent consciència nacionalista autòctona i desvirtuar les possibles bases populars de les forces progressistes». L'origen de l'anomenat búnquer-barraqueta.

Experiments alternatius com ara la falla King-Kong són tallats de soca-arrel durant la dècada dels anys 60. I els exemples populars i progressistes de Cambrils-Camí i de Jacomart-Camí de Montcada són fortament contestats pel blaverisme irredempt. L'operació és aniquilar qualsevol forma de festa diferent. Fer-se amb un moviment civil amb un potencial enorme.

Mentre l'esquerra -especialment, aquella en consciència nacional- és expulsada de la festa, el regionalisme bien entendido la conquereix. Les bases, de fet, es posen al VII Congrés Faller, celebrat des de 1978 a 1980. La Junta Central Fallera, controlada per l'últim alcalde de València i posterior impulsor d'Unió Valenciana, Miguel Ramon Izquierdo, assumeix la simbologia blavera. Es canvia la quadribarrada per la bandera amb la franja blava, s'aposta per la denominació Regne de València, s'adopten -tot i fer-se oficialment més tard- les normes secessionistes de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana... Les Falles es pinten de blau.

La germanor entre ambdós moviments es posa de manifest l'any 1982. La negativa del Congrés dels Diputats a anomenar el País Valencià Regne de València, provoca una reacció del món faller. Amb la Falla Regne de València-Duc de Calàbria i Vicente González Lizondo al capdavant, no més de 100 comissions cremen els cadafals a les tres de la matinada. És a dir, protesten modificant l'horari de La Cremà. Aquesta falla estava dirigida per Rafael Ferraro, que va estar dirigent d'Unió Valenciana abans de fer el salt al PP. Que Emilio Camps fos un dels fundadors de la Junta Central Fallera i posterior vicepresident de Lo Rat Penat demostra aquella sintonia entre ambdós àmbits. O que aquest òrgan, a proposta de l'ex-alcaldessa de València, Rita Barberá, aprove per unanimitat a les acaballes del segle passat una declaració contra la sentència del Tribunal Constitucional en favor de la unitat de la llengua.

Rita Barberá, ex-alcaldessa de València, durant La Crida.

«Tanmateix, les classes poderoses semblaren retirar-se encara més a unes poques i selectes comissions elitistes, dedicant el camp lliure a les classes baixes i mitjanes-baixes», apunta Hernández. «El blaverisme, en conseqüència, farà "seues" les falles i, una vegada, aconseguit el poder municipal, a partir de l'any 1991, ja no li caldrà instrumentalitzar-les tan intensament. A partir de finals de la tercera i durant la quarta fase del blaverisme, la mateixa institucionalització del moviment i la victòria pel que fa als símbols relaxaran el paper d'algunes comissions en l'anticatalanisme», remata el sociòleg Vicent Flor, a la tesi L'anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del blaverisme.

Mascletada (xicoteta) de canvis

Any 2015. El règim del PP s'ha enfonsat. I una onada de canvi fa que l'esquerra ocupe la majoria de les institucions valencianes. L'Ajuntament de València és una d'elles. L'Acord de la Nau, el pacte a tres de Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú, atorga la regidoria encarregada de les Falles a la coalició valencianista. La presència de la vice-presidenta, Mónica Oltra, el regidor de Comerç, Carlos Galiana, i Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva, a les Falles és destacada. S'albirava, per tant, una mascletada al món fester del cap i casal. Però com confessa Fuset a EL TEMPS, parafrasejant a Galiana, «és més fàcil canviar la constitució nord-americana, que no les Falles».

De primeres, el model de la Junta Central Fallera, penúltim residu del franquisme, és intocable. Si més no, de moment. Un sistema, però, que s'ha qüestionat amb exemples de canvi com els de Gandia (La Safor) o Borriana (Plana Baixa). La politització d'aquest ens, heretada del règim feixista, ha estat formidable. Barberá, Lizondo, l'ex-vice-alcalde doblement imputat Alfonso Grau, l'ex-regidor Francisco Lledó, l'actual edil del PP Fèlix Crespo... i, fins i tot, Jorge Guarro, condemnat per la peça de Fitur de la trama Gürtel, són alguns dels que han passat per la institució. Aquest últim, de fet, encara en forma part. La preeminència de la religió a la festa -altra reminiscència del franquisme-, el masclisme expressat per la figura decorativa de la Fallera Major i les prebendes a Lo Rat Penat eren altres lloses a les quals s'havia d'enfrontar Fuset.

El primer tro del regidor fou eliminar els privilegis de Lo Rat Penat. O dit d'una altra manera, exigir que complira amb el reglament faller, que fixa la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com l'oficial. «El concurs de llibrets és un dels pocs reductes que hi ha del secessionisme lingüístic a les Falles. I nosaltres només vam exigir que no es discriminara la normativa oficial», assenyala Fuset.

Altre masclet menys sorollós, però també efectiu, fou dotar a la Fallera Major d'altre paper. «En ple segle XXI, la Fallera Major no podia continuar sent una figura quasi decorativa. Nosaltres li hem atorgat més protagonisme amb l'objectiu que siga una ambaixadora de les Falles», indica. «És el model a seguir, ja que als països anglosaxons s'utilitza aquesta fórmula», defensa Gil Manuel Hernández. «És inconcebible que després de passar dures proves, estigueren tractades com si foren les guanyadores d'un concurs de bellesa», tanca Fuset. Amb tot, el sostre de vidre per a les dones continua present. Mesures com ara una major representació en els òrgans directius busquen fer-lo miquetes.

El paper dels polítics en actes com ara La Crida i La Telefonada per comunicar les escollides per a Fallera Major i Fallera Infantil s'ha reduït. Ara bé, encara hi és present. No debades, el regidor competent ocupa el càrrec de president de la Junta Central Fallera. «De debò, el president té poques funcions, i el marge per canviar aspectes de la festa és limitat. Tanmateix, hem disminuït els discursos dels polítics a les Falles i respecte de La Telefonada vam oferir als fallers canviar-ho i ens van dir no», argumenta.

Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva, i Raquel Alario, Fallera Major de València 2017.

Amb un model tan jeràrquic i hermètic, Fuset va impulsar una major transparència a la Junta Central Fallera. També va traure a concurs públic el servei d'indumentària fallera, dominat durant molts anys per l'empresa del germà de l'assessor de Barberá i president de Fira València, Rafael Català. Fins i tot, van fer-se experiments de pressupostos participatius en l'assemblea de presidents de Falles l'any passat i enguany en el ple de la mateixa Junta.

Un trencament de «l'ordeno y mando anterior» que va acabar propiciant una revolta dels sectors més conservadors de la festa. «Van aprofitar els mecanismes de participació per fer oposició política. Tanmateix, hem aconseguit consensuar moltes qüestions abans de cada assemblea», rebla el regidor de Compromís.

Malgrat promocionar un concurs públic per fer els versos del llibret de Falles, va iniciar-se una revolta. 51 Falles van firmar un document per reprovar Fuset. Aquest text sol·licitava que el llibret de Falles fos escrit pels poetes guanyadors dels premis Bernat i Baldoví, que entrega Lo Rat Penat. Una prebenda atorgada l'any 2005 i que va provocar els atacs virulents dels reductes del blaverisme al món fester, com ara el Casal Bernat i Baldoví. Aquesta associació està fortament vinculada a espais com ara la Plataforma Juvenil Valencianista.

A l'assemblea celebrada el 22 de novembre de 2016, presidents de Falla com ara Vicente Boluda, de Pizarro-Cirilo Amorós (una falla a la qual està lligat Enrique Esteve, president de Lo Rat Penat i ex-regidor del PP a Meliana), o Manuel Mas, d'Exposició, van capitanejar la reprovació a Fuset. Mas, actualment al gabinet de comunicació del València CF, comparteix Falla amb Fèlix Crespo, regidor del PP a l'Ajuntament de València encarregat dels assumptes fallers. Aquesta polèmica va tindre la seua translació a l'exposició dels ninots, on la majoria de Falles carregaven contra el regidor de Cultura Festiva. La figura més explícita fou la de la Falla Industria-Santos Justo y Pastor: Fuset apareixia esclafa la rata penada de l'entitat secessionista.

«La dreta ha cregut que les Falles eren el seu territori, el seu cortijo. No debades, són molts anys de domini. Així, els tentacles del PP, per exemple, estan presents en col·lectius fallers i presidents de Falles. També hi ha gent de l'òrbita del blaverisme, generalment lligada als xicotets partits d'aquest espectre polític», explica Gil Manuel Hernández. «Aquests últims són residuals, però creen esbroncada. Està conformat per Lo Rat Penat i les seues extensions falleres. Són grups que fóra de València, llevat de Catarroja, no tenen cap pes», remata.

Ninot de la Falla Industria-Santos Justo y Pastor, on Fuset esclafa la rata penada de Lo Rat Penat.

«Són de caràcter anticatalanista i, de rebot, antivalencianista. També tenen una ideologia marcadament conservadora. I veuen com una amenaça al seu poder, que l'esquerra gestione les Falles sense que passe res greu. No poden vendre el discurs que l'esquerra busca carregar-se la festa. I això fa que la reacció siga molt virulenta. Ara bé, aquests intents de revifar una Batalla de València 2.0 tenen molt poc impacte, llevat de cercles molt reduïts», afirma Fuset, que conclou: «És a dir, determinades elits falleres han volgut convertir la festa en una ideologia, negant la pluralitat dels més de 100.000 fallers que hi ha. I per això, reaccionen de forma virulenta a qualsevol canvi».

La democratització com a repte

Els estira-i-arronses d'aquests sectors són continuats. Això sí, de vegades, sense èxit. El president de la Falla El Mercat, Federico Bisquert, va proposar aquestes falles nomenar Faller d'Honor a la Fundació Francisco Franco. L'acte es celebraria amb la presència de Carmen Franco Polo, única filla del dictador, i Carmen Martínez Bordiu Franco -la seua filla- i del nét, Luis Alfonso de Borbón. La polseguera despertada, però, va acabar amb la dimissió de l'altra dirigent de la Falla, Carmen de Rosa, i del mateix Bisquert. La guerra interna en la Falla va finalitzar amb la retirada del guardó i amb una condemna del franquisme per part dels fallers de base d'aquesta comissió. Fuset havia advertit que, en cas de no retirar aquest honor, no rebrien la subvenció.

El món de les Falles, de fet, ha esborrat durant els darrers anys part de la petjada del franquisme. En febrer del 2015, la Junta Central Fallera va retirar el bunyol de brillants, la màxima distinció fallera, a Franco. La proposta va partir de Roberto Ruiz i Antonio Parrilla Sánchez, representants d'Esquerra Unida al món fester. Ambdós van exigir-ho per complir amb la Llei de Memòria Històrica impulsada per l'ex-president socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

Amb les Falles espolsant-se part de la caspa franquista, «el repte més gran de la festa és la democratització», assenyala Fuset. «Cal aprofundir en la democràcia de base. Hi ha una gran desconnexió entre els fallers i les decisions que es prenen a l'assemblea de presidents. S'ha d'impulsar la participació dels més de 100.000 fallers en la presa de mesures», afegeix. «Altre repte és com evitar la privatització de la festa, que, de vegades, queda concentrada en els casals», complementa Hernández.

Imatge del casal El Mercat, on va generar-se la polèmica. Finalment, van enviar un comunicat condemnant el franquisme.

Una democratització, però, que implica una major independència del poder polític. «La fórmula serà escollida al pròxim Congrés Faller. Hi ha pros i contres sobre que un regidor siga president o no de la Junta Central Fallera. Personalment, tinc dubtes d'ambdues opcions. Per una banda, és complicat que una festa amb 400 comissions, un índex tan alt d'ocupació de l'espai públic i amb les consegüents molèsties estiga allunyada de l'Ajuntament. D'altra, però, les Falles no poden instrumentalitzar-se: ni pel poder polític, ni per determinats sectors que fan oposició partidista des dels casals al govern de torn. Potser, d'ací uns quants anys veiem un president de la Junta Central Fallera que no és un regidor, qui sap. Però les Falles han de tindre tots els colors polítics», reflexiona Fuset, que sentència: «Si són Patrimoni de la Humanitat, no poden ser mai patrimoni exclusiu de la dreta». El blaverisme i el franquisme, després d'anys de foc i combustió, convertit en cendra a les Falles.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.