Ministeri de la diversificació econòmica

El reviscolament desigual de la indústria valenciana

Malgrat les intencions de la Conselleria d'Economia per cosir l'àmbit industrial del País Valencià, el cert és que la mínima recuperació d'aquest sector no va acompanyada per la millora salarial.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el País Valencià va renovar les conselleries amb la irrupció del Govern del Botànic, totes elles van expressar els seus respectius objectius, que distaven molt de la línia de treball seguida pels governs anteriors del Partit Popular. Un dels canvis de mentalitat més destacats va procedir des de la Conselleria d'Economia, que va expressar el desig d'establir un nou model econòmic valencià. Els llargs anys de domini turístic van originar una bombolla de la qual encara es pateixen els efectes. Per això, Rafael Climent, conseller valencià d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Ocupació de la Generalitat Valenciana, va mostrar la intenció de compensar aquest sector amb una aposta decidida per fer reviscolar la indústria valenciana, estable i, alhora, reduïda al territori i allunyada de les seues possibilitats competitives.

El temps transcorregut des de l'arribada del nou Govern valencià és ben escàs com per detectar un canvi de tendència originat per l'aposta per un model econòmic més compensat entre els distints sectors. De fet, les darreres dades mostren una recuperació de la indústria manufacturera valenciana, una de les més potents del país, que ha crescut en un 1,9%. En canvi, en el global de l'Estat, el balanç ha estat d'un 0,1% negatiu, el que evidencia, encara més, la força de la millora d'aquest sector. Una dada, però, que no és gens satisfactòria. Perquè el creixement no ha anat acompanyat de la millora de les condicions laborals d'aquells que han contribuït al reviscolament d'aquest àmbit.

Tot i que la indústria manufacturera va generar el 16,4% del valor afegir brut –el resultat de la resta entre el PIB i els impostos– al País Valencià l'any 2015, les dades globals del sector contrasten amb la seua realitat interna. Per exemple, en el conjunt de l'Estat, tot i que hi ha més persones ocupades en el sector industrial que durant els anys anteriors, el total de les hores treballades per tots ells és menor que el de l'any passat. Una mostra com la temporalitat està afectant de forma negativa l'estabilitat dels treballadors del sector, que creixen en nombre però perden en riquesa. La conjuntura creada per la reforma laboral ha alimentat la temporalitat de l'ocupació, cada vegada més habitual, fins i tot, en els sectors tradicionalment més estables.

La indústria, a més, va mostrar índexs de recuperació previs als que s'han anat donant a la resta de l'Estat espanyol. A hores d'ara, es mostren dades de producció superiors a les de l'any 2007, gràcies concretament als sectors de la química, la metal·lúrgia i la maquinària. Aquesta millora no ha repercutit en els salaris dels treballadors segons Javier Galarza, secretari general d'Indústria de Comissions Obreres al País Valencià. Aquest sindicalista denuncia una «manca de recursos de les pimes» i uns marges salarials elevats «no repartits gràcies a les facilitats de la reforma laboral a l'hora de contractar amb temporalitat extrema i amb salaris baixos». En aquest sentit, les dades aparentment contradictòries entre el creixement de la indústria valenciana i les pitjors condicions laborals dels seus treballadors responen a una «eixida de la crisis amb un model molt desigual», tal com denuncien des de CCOO PV.

Per això, des del Govern valencià s'estan anunciant treballs per assolir un model d'igualtat que puga beneficiar tots els implicats en aquest sector econòmic. Les intencions de la Conselleria d'Economia, com la de crear l'Agència Valenciana de Polígons Industrials destinada a declarar àrees estratègiques i a ressuscitar polígons semiabandonats del sector al llarg del País Valencià, són ben valorades pels sindicats. Malgrat aquestes propostes, el model econòmic desigual no contempla solucions segures, perquè aquestes estan en les mans del Govern central, únic capaç a canviar les lleis per tal de garantir un repartiment més equitatiu dels beneficis empresarials i, d'aquesta manera, assegurar el benestar dels treballadors.

Alhora, el gran protagonisme de les pimes en el sector industrial valencià dificulta l'aplicació d'R+D+I en el sector, ja que les possibilitats de grans inversions en les petites i mitjanes empreses són ben reduïdes. És per això que malgrat l'aparença favorable de la indústria, la seua realitat interna és ben distinta d'allò que hom pot pensar, quan observa les dades a cop d'ull.

La gradual eixida de la crisi no està conduint a la consolidació de canvis que solen garantir els treballs que divisen solucions a llarg termini. Tot i els desitjos expressats per impulsar l'activitat de la indústria valenciana, el cert és que els resultats no acompanyen aquest objectiu. Almenys, si s'entén el benestar econòmic com a prosperitat comuna i no com a xifres que poden mostrar creixements aparents. Evolucions que no sempre van acompanyades per la riquesa repartida equitativament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.