Corredor ferroviari i finançament: l'aposta valenciana per la Mediterrània

Tot i que a les acaballes del darrer govern del PP va créixer el clam pel Corredor Mediterrani i una millora del finançament, amb el canvi polític la intensitat de la protesta ha augmentat. El Consell i l'empresariat han traspassat les línies del País Valencià i han buscat aliances amb altres territoris com ara les Illes, Andalusia, Múrcia i Catalunya, encara que amb menor mesura. La protesta empresarial d'aquest dimarts referma l'aposta per l'eix mediterrani. Això sí, sense qüestionar les estructures radials de l'Estat espanyol i fugint d'una entesa més forta de l'Euram.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan la fi del règim del PP s'albirava a l'horitzó, els empresaris van decidir purgar els pecats. No només trencaven amb les consignes del Consell d'Alberto Fabra. També reconeixien els errors del passat. El president de la Cambra de Comerç de València, José Vicente Morata, admetia en aquest setmanari que «l'estratègia anticatalanista» practicada durant anys per la patronal valenciana havia estat contraproduent. No debades, que Catalunya siga el principal client del País Valencià ho deixava palès.

Amb el canvi al territori valencià, el Consell i l'empresariat han apujat el to en favor d'un millor tracte fiscal i pel Corredor Mediterrani. Precisament, bona part de les elits empresarials valencianes van travessar les fronteres del País Valencià per reivindicar fa un més d'un mes a Tarragona el Corredor Mediterrani, una infraestructura econòmica bàsica per al conjunt dels territoris de l'Euram. Patrons com ara Vicente Boluda, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, i Juan Roig, propietari de Mercadona, van protestar de bracet de Foment del Treball o del Cercle d'Economia.

La reivindicació, però, no va tindre cap connotació contra el centralisme. Al contrari. Roig va defensar «una Espanya radial, al seu torn, que circular». Unes paraules que han repetit aquest dimarts els empresaris valencians a Múrcia. Una ruta reivindicava que es tancarà en abril amb un acte similar a Almeria. I que considera Andalusia i Múrcia com a dos actors imprescindibles per obtenir l'anhelada línia d'alta velocitat.

La intenció és que tots els territoris banyats per les aigües de la Mediterrània clamen conjuntament per una infraestructura ferroviària necessària per impulsar econòmicament el País Valencià, Catalunya i les Illes. Aconseguir que el Corredor Mediterrani siga una realitat abans que el central (que connecta amb la futura xarxa d'alta velocitat d'Euskadi -l'anomenada Y basca-) és fonamental per convertir-se en el punt de passada de les mercaderies al centre de la Unió Europea. En joc està si l'eix mediterrani -i no el cantàbric- es converteix en la portada d'entrada de productes al bell mig del vell continent.

Aquesta aposta per buscar complicitats amb la resta de territoris de la Mediterrània va engegar-la, si més no, el Consell. Amb la poca visibilitat dels actes celebrats, fins i tot, a Madrid i amb la necessitat de contrarestar el lobby de l'«Espanya buida», el Govern valencià ha firmat acords en favor d'un millor finançament amb les Illes, Múrcia i Andalusia. Tot i alguns oblits criticats per Compromís -soci de govern del PSPV-, les aliances forjades assumeixen la reivindicació del president Ximo Puig de fer visible el problema valencià, alhora, que les deficiències del pastís fiscal estatal. La denúncia de la baixa tributació de Madrid, que fa competència fiscal a la resta de l'Estat, forma part de l'estratègia.

Malgrat votar conjuntament a l'últim Consell de Política Fiscal i Financera, la complicitat amb Catalunya no és total. Els temors d'una part del socialisme valencià a l'ofensiva de crítiques per fer-se soci d'un executiu amb un full de ruta independentista i la mateixa situació de Catalunya de jugar en diverses pantalles que van més enllà d'un millor tracte fiscal, han truncat una relació més estreta. I que, al remat, el País Valencià no aposte per una unió dels territoris de l'Euram, sinó per l'eix mediterrani, incloent-hi Múrcia i Andalusia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.