Vicenç Vidal: «No contemplem l’escenari de l’eradicació massiva»

Vicenç Vidal (Esporles, Mallorca, 1980), conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Pesca del Govern balear, analitza en aquesta entrevista la situació de la ‘Xylella’ a les Illes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Xylella fastidiosa és una amenaça potencialment letal per al camp illenc?

La Xylella és una amenaça molt seriosa perquè, entre d’altres coses, posa en perill la vinya i l’oliverar, que s’han convertit en les dues grans banderes del camp de les illes Balears. Hem d’actuar amb serenor però no se li pot llevar gravetat. Som conscients del perill i estem fent el que pertoca. Sens dubte és una amenaça greu.

—Com ha entrat?

—La manera de passar d’una banda a una altra és a través de les importacions [d’arbres i plantes]. Hem detectat tres subespècies, una a cada illa (Mallorca, Menorca i Eivissa), per tant pensem que ha entrat per tres vies diferents, segurament en tres moments diferents. El recorregut d’aquest bacteri s’inicià a Amèrica del Nord, a Califòrnia, on fou detectat inicialment, d’allà passà a la del Sud, després a Àsia a la zona d’Iraq i Iran i d’aquí saltà cap a Europa, a Itàlia i sud de França. I d’Itàlia ens arribà a nosaltres.

—Quins controls es duen a terme sobre la importació d’arbres i plantes?

—Primer de tot cal dir que nosaltres no tenim el control de fronteres, com és sabut. Per tant només arribem allà on podem. Controlem les entrades del tràfic regulat, el que va a vivers, el que es fa de manera correcta. Justament va ser gràcies a un d’aquests controls que detectàrem la presència de la Xylella. Però es dóna després un altre tràfic, de particulars, que no podem controlar i a través del qual sovint entren els problemes, tant amb les plantes com amb els animals.

—La conselleria té capacitat per entrar a extreure mostres −i després analitzar-les− a propietats privades que, posem per cas, tenen l’explotació agrària abandonada?

—A les terres descuidades és més fàcil que el bacteri s’estengui i, si fos necessari, podríem entrar a aquestes propietats. El que passa és que de moment no hem topat amb ningú que ens posi cap problema. Tot el contrari. Tothom col·labora, en especial els pagesos, els quals, lògicament, volen conèixer tot d’una si tenen un arbre amb la Xylella. Una dada que exemplifica la col·laboració total que ens ofereix la gent és que l’any passat férem un centenar d’anàlisis de mostres i enguany ja en duim fets més de sis-cents. Procurem que tothom sàpiga què ha de fer, expliquem que no tindrà cap cost per al propietari, que nosaltres ens encarreguem de tot i que, cas de trobar un positiu, el que farem és arrabassar la planta, cremar-la i indemnitzar per la pèrdua, si escau, l’explotació agrària.

—A banda del control, anàlisis i arrabassament, què més es pot fer contra la Xylella?

—És fonamental el coneixement. Estem estudiant quins són els insectes que transmeten el bacteri. En segon lloc, analitzem el comportament que té cada subespècie a cada illa, ja que no actua igual a tot arreu. I estudiem quines espècies de plantes són més resistents a la Xylella i quines no, i això és molt important perquè després podrem impulsar la plantació de les més fortes. És clar que és una feina que es fa a anys vista i l’objectiu final és aconseguir tenir controlat el bacteri i poder conviure amb ell, tal com passa a Amèrica del Nord.

—Existeix un horitzó per controlar-lo?

—De moment l’únic horitzó que tenim és el d’anar assumint a cada moment la situació tal com és, perquè és molt canviant. Si fa uns mesos m’haguessis parlat de la Xylella t’hauria dit que aquí no n’hi havia. I ara ja ho veus. L’important és que som conscients que tenim el bacteri pertot i que sabem com reaccionar. Hem estat els primers a donar la cara, hem estat valents a reconèixer el problema i fins i tot hem anat més enllà del que exigeixen els protocols d’actuació. Hem anat a cercar la Xylella on podria ser, no ens hem limitat als vivers. Hem fet una cerca molt acurada per trobar-la.

—Està insinuant vostè que a la Península no fan aquestes cerques tan intenses i que per això no s’hi ha trobat el bacteri?

—El que dic és que em preocupa el rigor que ha posat el Govern de l’Estat a l’hora de cercar la Xylella.

—En unes altres comunitats hi ha hagut organitzacions, com és el cas de la Unió de Llauradors valenciana, que demanen l’eradicació massiva a les Illes per evitar que el bacteri passi al continent.

—És cert, i és comprensible que hi hagi preocupació pertot. Però també hi ha molta desinformació. Nosaltres hem parlat amb la Unió de Llauradors, amb els governs català i valencià −amb els quals tenim contacte quasi permanent− i amb molts més interlocutors explicant quina és la situació i com evoluciona. No amaguem informació.

Vicenç Vidal / Isaac BujVicenç Vidal / Isaac Buj

—Perquè és tan important el fet que s’hagi detectat aquest bacteri en alguns ullastres?

—Perquè l’ullastre és un arbre salvatge, per tant vol dir que els boscos es poden veure afectats. És un escenari diferent, perquè ara haurem de controlar moltes més zones.

—La vinya no s’ha vist afectada de moment?

—No. Estem fent anàlisis cada setmana, uns cinquanta, per tenir el màxim control possible. Per a nosaltres, com ja he dit, és un sector, juntament amb l’oliverar, fonamental per al camp de les Illes. Per tant estem controlant tot el que podem per detectar-ne qualsevol indici i fer les anàlisis immediates.

—El Govern ha fet avaluacions econòmiques de les pèrdues que podria suposar l’extensió incontrolada de la Xylella?

—No, però com que tant l’oli com el vi són activitats econòmicament molt rendibles sens dubte seria un cop fort. Encara més si hi afegim els ametllers, que després de dècades d’abandonament ara són objecte d’inversions, de substitució dels arbres més vells per nous exemplars, enmig d’un context d’augment del preu del bessó. Aquest desenvolupament suposa que en el camp illenc s’està innovant tecnològicament, que joves hi van a fer feina... Tot això està amenaçat per la Xylella.

—Com va la col·laboració amb el Govern central i la Unió Europea?

—Amb el ministeri estem molt contents per la col·laboració que ens ofereixen els tècnics. Amb la Unió Europa hem tingut els contactes pertinents entre experts, a Madrid, i al juny tindrem la primera visita per avaluar les actuacions que hem dut a terme. Serà el moment que els explicarem quina és la realitat de les illes Balears amb relació a la Xylella, que el bacteri està estès i que per tant l’eradicació massiva no serviria per a res; que, com som unes illes, no cal prendre mesures d’aïllament del territori perquè tenim la mar que ens aïlla...

—No tem que la Unió decideixi que s’ha d’actuar igual que ho va imposar a Lecce, Itàlia, on es van arrabassar més d’un milió d’oliveres?

—Nosaltres no contemplem aquest escenari, de cap manera. Allà no va servir. Encara de manco serviria aquí. L’eradicació només té sentit quan tens un focus inicial acotat, arrabasses tot el que està al seu voltant i així pots aturar el procés. Però no té sentit quan ja està estès pertot, com a Balears passa. Fixa’t què vol dir el protocol d’eradicació de la Unió: arrabassar l’arbre infectat i tot el que hi ha a cent metres a la rodona, analitzar llavors mostres en un radi de 10 km i si trobes un positiu començar a eradicar un altre pic. Si se’ns aplicàs talment suposaria una quantitat d’hectàrees arrabassades que, senzillament, no ho podríem assumir.

—Però la Unió Europea pot imposar una apocalipsi d’aquesta mena?

—Vull insistir: no contemplem l’escenari de l’eradicació massiva de cap de les maneres. En absolut. Col·laborarem, els explicarem les nostres tesis... però no, aquest escenari que tu dius no seria assumible.

—Estem davant d’una amenaça semblant a la fil·loxera de 1891 que pràcticament anorreà la vinya a les Illes, amb el gran sotrac econòmic consegüent?

—No, perquè aleshores els pagesos no sabien què passava ni com actuar. Ara tenim molt més coneixement i capacitat de resposta.

—Passem a la vessant política de la Xylella. Fins fa unes tres setmanes el PP el criticava a vostè fort ferm per la gestió feta amb relació al bacteri. Però de sobte s’acabaren les crítiques: és una sensació falsa que tinc jo o la gravetat de l’amenaça ha forçat aquesta, diguem-ne, pau política xylelliana?

—[Inspira profundament i cerca les paraules.] Aquest Govern sempre, sempre, ha donat totes les explicacions que calia donar. Totes. Fins i tot en alguna ocasió hem donat informació massa ràpid. Tothom ha tingut quasi en temps real el coneixement que la conselleria tenia: els sindicats agraris, les explotacions, l’oposició parlamentària... Em sembla que tots entenem que hem d’estar junts en això.

—S’ha aconseguit la pinya política i social per evitar que la Unió Europea decreti l’eradicació?

—Cada partit, cada sindicat, cada associació ha d’informar els contactes que tingui fora de les Illes amb l’objectiu que Madrid i la Unió entenguin la nostra postura. Em pareix que tots entenem que, si se’ns imposva una apocalipsi com la que tu deies abans, seria... És que no es pot ni pensar! És que no seria l’oli i el vi, només, seria tot el conjunt de l’economia balear el que patiria, el turisme inclòs, naturalment, perquè perdríem el paisatge.

—Abans ha dit que els tècnics del Ministeri d’Agricultura col·laboren. Però i la part política? El Govern de l’Estat també col·labora de manera correcta?

—El mes de novembre, després de confirmar els primers positius, vaig demanar una reunió a la ministra [Isabel García] i m’ha citat per al dia 21 de març. Em sembla que això basta per entendre quina és la seva actitud.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.