La pesta dels arbres a les Illes

La ‘Xylella fastidiosa’ omple de neguit els pagesos, les autoritats i, de fet, a tothom a les Balears. Ningú vol ni sentir a parlar de l’eradicació massiva d’arbres.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Milions de càmeres de fotos han immortalitzat cada gener i febrer els ametllers florits de les Illes. És una de les imatges icòniques de Balears. Un paisatge que enamora. Part de l’atracció turística que desperta l’arxipèlag. El camp illenc no és, però, només paisatge. Durant l’última dècada l’oliverar i la vinya li han donat una nova vida, esplendorosa. S’exporta vi i oli a bons preus. Aquests dos àmbits de producció agrícola són avui les banderes econòmiques del camp balear. També gaudeixen d’una nova vida els ametllerars, en els quals, després de dècades d’abandonament per manca de rendibilitat, s’estan plantant arbres més joves gràcies al fet que de tres anys ençà el preu del bessó va a l’alça.

Doncs la vinya i, sobretot, els ametllers i les oliveres estan amenaçats per un assassí silenciós i letal que s’està estenent per totes les Illes matant plantes i arbres. El seu nom científic és Xylella fastidiosa. Una plaga que alguns comparen amb la fil·loxera, que arribà a Balears el 1891 i que destruí ràpidament el negoci viticultor i vinicultor d’aleshores.

Difusió ràpida

Ara fa poc més de dos anys, el 6 de gener de 2015, en el Journal de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària es publicava un informe que engegava les alarmes davant del desenvolupament de la Xylella a la regió de Pulla, al sud-est d’Itàlia: “L’establiment i la dispersió a la Unió Europea és molt probable i les conseqüències que podria suposar es consideren importants perquè les pèrdues de rendiment i d’altres danys serien altes, i les mesures de control que es requereixen són costoses”.

La UE decretà a la regió italiana esmentada la posada en marxa de l’anomenat protocol d’eradicació −vegeu entrevista amb el conseller d’Agricultura balear, que l’explica− però, a pesar dels centenars de milers d’oliveres que s’arrabassaren, l’objectiu de contenir la plaga no s’ha assolit. Segons els càlculs que es fan, en aquests moments almenys hi ha infectades el 10% dels més d’onze milions d’oliveres existents únicament a la província de Lecce, situada en aquella regió, i que és on més s’ha estès el problema. De 2014 ençà la producció d’oli a la zona no ha fet més que disminuir, fins d’un 37% des de l’inici de la plaga. Un drama econòmic i social per a la regió. I sentimental i cultural també, no debades per a molts milers d’italians de Pulla les oliveres són part de la identitat de la zona.

A pesar de les actuacions radicals dutes a terme a Itàlia, el bacteri hi continua fent-ne de les seves. Ni s’hi ha eradicat ni s’ha evitat que viatgés cap a altres bandes. A Balears, per exemple.

La ‘Xylella’ a les Illes

El passat mes de novembre els tècnics de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient del Govern de les Illes Balears detectaren el primer cas confirmat del bacteri en una planta de Portocristo, al municipi mallorquí de Manacor. En poques setmanes la plaga es va anar estenent per diverses zones de l’illa. Més tard, es detectaren altres brots a Eivissa i Menorca. La difusió ha estat tan ràpida i global que el conseller d’Agricultura, Vicenç Vidal, no dubta a afirmar que “en tenim pertot”. Fins a la setmana passada el nombre de casos positius confirmats arribava als 132, però les autoritats creuen que augmentaran fort ferm així que es vagin multiplicant les anàlisis.

Ametllers florits//Isaac Buj

Ningú té clar des de quan existeix la Xylella a Balears, com tampoc es pot tenir per segur quan afectà per primera vegada Itàlia, ni Mònaco o Còrsega, on també s’ha detectat. Probablement feia anys que hi era present, sense que ningú en fos conscient. Per això se sospita que la infecció és molt més àmplia i intensa del que indiquen les anàlisis que s’han fet fins ara.

La UE cataloga la plaga com la “més perillosa” que afecta Europa. Per aquesta raó les autoritats continentals, així que  es va detectar el bacteri a Mallorca, es posaren en contacte −a través del Govern central− amb els responsables d’Agricultura i Medi Ambient de les Illes. S’han celebrat diverses reunions tècniques entre les parts, a Madrid, amb l’objectiu de controlar la Xylella a Balears i evitar que arribi a la Península. Tant els productors de taronges al País Valencià com els d’oli a Andalusia comencen a estar d’allò més intranquils. Per exemple: la Unió de Llauradors ha demanat mesures extremes per evitar el contagi i la Generalitat valenciana ha iniciat una campanya d’advertiment a ports i aeroports perquè cap viatger que arribi de les Illes entri vegetals.

El Govern balear ha posat en marxa una estratègia de contenció de la Xylella que consisteix a fer cada cop més anàlisis en zones diferents, arrabassar les plantes afectades i cremar-les, a més de declarar les Illes “zona demarcada”, tal com es va decretar el passat 24 de gener a través del Butlletí Oficial. Això vol dir que no es poden exportar de l’arxipèlag cap tipus de vegetals. L’actuació balear té el suport dels tècnics del Ministeri d’Agricultura i també dels experts de referència del Centre Nacional d’Investigacions Científiques, els quals posen en dubte l’eficiència de les mesures extremes que la Unió va decretar a Pulla: s’hi arrabassaren centenars de milers d’oliveres i no s’ha pogut contenir la plaga.

Efectes de la xylella fastidiosa.Efectes de la xylella fastidiosa.

El Govern illenc, però, no es refia. Perquè qui té la última paraula és la UE. El mes de juny una delegació de la Unió es desplaçarà a Balears per avaluar com s’hi està lluitant contra la Xylella. Serà el moment en què caldrà convèncer els delegats enviats que no és necessari aplicar el protocol d’eradicació que s’ha aplicat a Lecce i que el camí que cal seguir és el de contenció, tal com ja es fa. És bo d’imaginar què passaria en unes illes tan petites si s’haguessin d’arrabassar centenars de milers d’arbres. El Govern es nega a considerar la possibilitat perquè, raona, seria un cop econòmic massa brutal per al camp illenc i, també, per al paisatge, amb el consegüent impacte negatiu per al turisme. Per si de cas, però, intenta aconseguir el suport de l’executiu estatal, per si era necessari fer pinya davant dels delegats europeus.

A les Illes no hi ha dubtes. Totes les parts implicades fan costat al Govern. La Unió de Pagesos, ASAJA i els partits polítics de l’oposició no volen fer cap guerra contra l’Executiu. Tots donen suport a les mesures que ha engegat la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient. És ver que el mes de gener el PP tingué la temptació de convertir l’assumpte en motiu d’atac polític a l’Executiu, i, això no obstant, les parts van entendre que l’amenaça de la Xylella és massa greu per fer-ne batalles entre partits. I des de principis de febrer no hi ha cap disputa política, pública. Tothom fa pinya per evitar allò que podria ser una mena d’apocalipsi paisatgística per a les Illes: que la Unió obligués a l’arrabassament de milers i milers d’arbres de Balears com ha passat a la regió italiana de Pulla.

Ningú vol pensar què podria passar si en efecte la Unió volgués imposar el protocol d’eradicació. El Govern suposa que tindrà el suport de l’Executiu central per oposar-se a una mesura així. De fet, ni tan sols contempla que sigui necessari perquè, diu el conseller Vicenç Vidal, està segur que al juny convencerà els delegats de la Unió i acceptaran el protocol de contenció que l’Executiu balear ha posat en marxa.

El problema és que el Govern de l’Estat −segons publicà el Diario de Mallorca el passat 28 de febrer− ha evitat fins ara defensar davant les autoritats de Brussel·les l’estratègia de contenció posada en marxa per les autoritats balears i que, d’altra banda, la UE insisteix que l’eradicació massiva d’oliveres a Lecce fou la millor opció. I a les Illes, quan se senten coses així, tothom tremola...

Què és la ‘Xylella fastidiosa’?

Es tracta d’un bacteri que provoca malalties a diverses plantes fins a causar-los la mort. Actua obturant els fluxos de saba bruta, principalment d’aigua i sals minerals. D’aquesta manera la planta comença a esmorteir-se, se li assequen les fulles, les branques, i finalment acaba morint talment com si estigués afectada d’una greu sequera. Aparentment és el que li passa, per això en períodes de falta d’aigua es pot pensar que les fulles seques són conseqüència de la sequera, no s’arrabassi l’arbre i així es faciliti que s’estengui la infecció.

A les Illes s’ha detectat la presència de la Xylella, entre d’altres, en oliveres, ullastres i ametllers. Però pot afectar molts tipus més de plantes, no debades el bacteri compta amb unes 300 subespècies susceptibles d’atacar nombroses espècies vegetals. La malaltia es transmet a través d’insectes xucladors que s’alimenten de la planta. Són els portadors –o, com se’l coneix en la literatura científica, els “vectors”– que passen el bacteri d’una víctima a una altra.

El transport de plantes infectades sol ser la forma més habitual de difusió geogràfica de la plaga. L’autoritat controla les importacions regulades a vivers, però les irregulars –de particulars o empreses– és molt més difícil de controlar. A les Illes s’han importat arbres massivament durant els últims anys, per a jardins privats, i segurament ha estat a través d’aquesta via que ha penetrat a Menorca, Mallorca i Eivissa, a cada illa en un moment diferent.

Actualment no hi ha cap tractament de la malaltia i l’única solució que s’està aplicant és la destrucció dels cultius infectats. Tot i així, és difícil d’eradicar completament ja que els insectes poden sobreviure i infectar nous organismes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.