Esquerra Republicana, del 'sorpasso' a la centralitat

Els republicans viuen un dels seus moments més dolços i tracten de situar-se en la centralitat política. En parlem amb dues de les cares més noves del partit, totes dues arribades des de fora de la formació: Gabriel Rufián i Ana Surra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Gabriel Rufián, que quan estudiava a la universitat tenia el CheGuevara a la carpeta, sempre va dient que ell se sent molt proper a les idees de la CUP. Llavors, com és que va acabar sent el portaveu d'Esquerra Republicana a Madrid? "Quan estava a Súmate i l'ANC, vaig tenir contacte amb gent de tots els partits. Però a estic ERC principalment pequè em van oferir fer política amb un dels millors polítics que ha donat el país", ens respon. I afegeix: "Si a qualsevol persona d'esquerres li diuen de fer política amb Joan Tardà, crec que pocs dirien que no". Avui tots dos diputats fan tàndem al Congrés dels Diputats.

En el mateix grup parlamentari hi ha Ana Surra, "la tupamara d'ERC", arribada a Barcelona l'any 98, després d'una vida intensa dedicada a la militància sindical i fins i tot guerrillera al Movimiento de Liberación Nacional - Tupamaros. Com acaba una activista uruguaiana defensant la independència de Catalunya a les files republicanes? "Jo sempre havia defensat l'autodeterminació dels pobles. I quan vaig venir aquí, pensava que venia a Espanya, però em vaig adonar que estava en un altre país", assegura la diputada, que compara el procés català amb les independències llatinoamericanes.

--Realment creu que són comparables els processos?

--Clar que sí. Es tracta de fer el mateix que van fer els països llatinoamericans fa 200 anys: trencar amb l'espoli fiscal de la metròpoli, que llavors invertia en guerres i coses improductives i avui en saquejos i també en coses improductives.

Tots dos, cares noves del partit des del desembre del 2015, van participar en l'acte 'Guanyem la República! Fem-ho!', organitzat pels republicans el passat dissabte. Van aconseguir reunir unes 5.000 persones al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, curiosament on es va fundar el Partit Demòcrata l'any passat. L'esdeveniment d'Esquerra ha estat llegit com un intent de marcar perfil per part dels republicans, que volen fer el 'sorpasso' al Partit Demòcrata també a Catalunya. Un intent de situar-se en la centralitat política. Alguns fins i tot ho han llegit en clau d'eleccions properes. Però quin objectiu hi ha realment darrere d'aquests com aquests?

"Ja durant la primera campanya electoral de les espanyoles, mentre Mas i la CUP estaven negociant, hi havia enquestes que deien que a ERC li aniria bé en unes autonòmiques, però nosaltres dèiem que no volíem eleccions", recorda Gabriel Rufián, que diu que el del dissabte va ser un acte de partit en el qual no va parlar-se del partit. "Pretenia ser un acte d'inici de la campanya a favor del referèndum", puntualitza. També ho veu així Ana Surra:

--Era un acte de campanya per les eleccions, pel referèndum...
--Contemplen escenari d'eleccions?
--No, no. Treballem pel referèndum. Passi el que passi, hem d'estar organitzats i motivats.

Gabriel Rufián, durant l'acte del passat dissabte (ERC)

El Partit Demòcrata ha anat molt més enllà en les seves acusacions a Esquerra Republicana. La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, deia aquest dilluns que ERC estava buscant "l'hegemonia de l'esquerra", i no la centralitat política. Pascal ho justificava fent referència a les paraules del diputat Joan Tardà, portaveu republicà al Congrés, que va citar els dos governs tripartits durant l'acte del dissabte.

"Respecto qualsevol opinió, que no acostumem a comentar, sobretot quan estem defensant el mateix: que la gent voti", respon Gabriel Rufián sense embrutar-se les mans. I el diputat republicà afegeix: "Dit això, jo em sento molt orgullós que el poble de Catalunya fes president un cordovès. Me'n sento molt orgullós".

Diuen que no pensen en unes eleccions, però les enquestes, que ells també analitzen, diuen el que diuen. Dos dels sondejos més recents són bastant reveladors en aquest sentit. Un del GESOP per El Periódico li donava a Esquerra la victòria amb entre 48 i 50 escons, enfront dels entre 15 i 17 del Partit Demòcrata, que podria a ser la cinquena força. De la mateixa manera, segons l'últim CEO, els republicans guanyarien les eleccions espanyoles amb 12-14 escons (avui en tenen 9), enfront dels 10-11 d'En Comú Podem -guanyadors dels dos últims comicis- i els 5-8 del PDECat, amb un 5% d'intenció directa de vot.

Gabriel Rufián troba que gran part de l'encert està en la figura d'Oriol Junqueras, que considera de consens. "És una cosa que ja va fer a Sant Vicenç dels Horts com a alcalde: fer que Esquerra Republicana fos un partit que s'assemblés molt a la societat a la qual volia representar", defensa el diputat, que posa l'exemple del grup parlamentari al Congrés: "És un grup molt variat: hi ha gent de Comissions Obreres, d'Iniciativa, d'Unió... Al final, el que vol ERC és intentar aglutinar i interpel·lar molta gent, perquè al final es guanya entre tots".

Malgrat aquesta obertura, Rufián no contempla l'aliança amb, per exemple, Demòcrates de Catalunya, l'escissió independentista d'Unió, amb qui han celebrat actes conjunts i han tingut una relació propera. "Demòcrates és un partit autònom i Esquerra n'és un altre. Aquest és el millor escenari possible", sosté. Tampoc considera la repetició d'una coalició com Junts pel Sí, com ha deixat clar en anteriors ocasions: "Va servir en el seu moment, però ara cadascú ha d'actuar des del seu espai polític".

Ana Surra, durant l'acte del passat dissabte (ERC)

Ana Surra exemplifica aquesta obertura del partit amb la presència d'immigrants, com ella, el senador d'origen hindú Robert MasihNahar o el diputat al Parlament de Catalunya Chakir El Homrani. "Aquesta és la política d'Esquerra, que ens integra. La millor manera de demostrar que som un sol poble no és dir-ho, sinó posar-ho en pràctica", afirma la diputada, que afegeix: "Nosaltres, com a immigrants, estàvem acostumats al fet que ens fessin servir, però que no ens deixessin participar. Esquerra és l'únic partit que ens va donar aquesta oportunitat".

És per mèrit d'Esquerra o per desmèrit dels altres, que el partit està com està? "Sincerament espero que tot l'espectre polític independentista estigui el més fort possible", afirma Rufián mantenint la cordialitat. "Seríem bastant curts de mires si esperéssim que a algú que està en l'independentisme tingués problemes electorals. Necessitem que el que representa el PDECat estigui fort, de la mateixa manera que el que representa la CUP".

Segons Ana Surra, “el moviment que hi ha a Catalunya és un moviment de la gent, com una onada, i el partit ha sabut fer surf sobre aquesta onada, amb les posicions correctes, en el moment correcte”.

--Però Convergència també ha llegit el moment històric.
--No només és llegir el moment història, sinó també ser coherent: Esquerra ha estat sempre per la independència, no és d'ara.

Mentre el Govern tracta d'executar el mandat del referèndum, Esquerra Republicana està elaborant el cos del seu projecte de República catalana. Ho fa amb la celebració d'una sèrie de jornades de debats sectorials que se celebren cada setmana i tenen lloc principalment a la seu del partit. Ja se n'han celebrat una dotzena i en total en seran trenta. L'objectiu és completar el seu ideari per a les pròximes eleccions (constituents?) i sumar suports externs al partit en el seu intent d'erigir-se en la centralitat.

El 'sorpasso' electoral al Partit Demòcrata com a primera força de l'independentisme ja l'han fet en les eleccions espanyoles. Ara el que tracten de fer és ocupar el mateix espai que havien ocupat els convergents? Rufián respon rotundament:

--No, no.

--Llavors, a què aspiren?

--Salvant les distàncies, jo crec que el que està intentant Esquerra Republicana, a vegades de forma inconscient, és una espècie de FrenteAmplio com el de PepeMujica a l'Uruguai: aglutinar els diversos sectors del centreesquerra, que al final és la majoria de la societat catalana

Ana Surra, com a uruguaiana, matisa aquesta comparació: "És cert que, com al FrenteAmplio, a ERC hi ha gent de molts orígens, des de catòlics fins a marxistes, sota un mateix programa electoral. Però potser són coses diferents".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.