Cròniques del 8 de març

Els municipis s’alien amb la lluita feminista

El 24 de maig de 2015 va marcar l’inici d’un nou temps polític en molts ajuntaments. Una nova era acompanyada de les inquietuds feministes dels nous governs municipals. Hem parlat amb una desena de regidors que ens detallen aquesta tasca, insuficient en moltes localitats fins a la irrupció del canvi polític. El canvi també ha estat en el paradigma.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La rapidesa del temps acostuma a tothom a conviure entre regidories d’Igualtat, Polítiques Inclusives o Diversitat. Aquestes denominacions mostren les intencions dels nous governs municipals, que han abordat els problemes de gènere de manera directa dedicant-hi regidories pròpies. Abans, aquestes qüestions es tractaven parcialment des dels departaments de Benestar o d’Acció Social, termes ambigus que convidaren els nous regidors a ser més precisos en els seus propòsits. La lluita pels drets de les dones, com pels d’altres col·lectius afectats pel sexisme, ha passat a primer pla.

L’educació universitària, el compromís mediàtic o les lleis adreçades a protegir les víctimes de la violència de gènere són eines fonamentals per anorrear la calamitat del masclisme. Els nous governs municipals, però, pretenen fer un camí basat en el contacte directe, en l’acció diària, en la informació als barris i en la contribució a acabar el problema des de baix, des d’allà on les altes instàncies no poden arribar. Perquè els problemes transversals requereixen solucions transversals.

Barcelona, València i Palma van ser tres de les ciutats que van canviar de govern durant la primavera de 2015. Les seues tres regidories amb inquietuds feministes comparteixen una visió comuna: és necessari implicar tots els departaments del govern local en aquesta lluita. Així ho assegura Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGBTI –Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intrasexuals– a l’Ajuntament de Barcelona, que assenyala “el canvi institucional que està experimentant la ciutat gràcies a la inclusió de la mirada de gènere en els sistemes d’informació, en la formació del personal, en els pressupostos, en la política laboral, en les ordenances fiscals, en les contractacions o en les subvencions”. Per aplicar aquesta perspectiva amb cert èxit són necessaris els estudis previs dirigits a garantir l’eficàcia d’aquestes mesures.

Des de València, Isa Lozano, regidora d’Igualtat, Polítiques Inclusives i Inserció Sòcio-Laboral, parla de l’increment del personal de la regidoria, en la qual s’ha fet una inversió de vuit persones i s’ha promogut “un informe d’impacte de gènere perquè siga perceptiu per a qualsevol iniciativa política, de la mateixa manera que ho són els informes d’impacte ambiental”. Aquests plans volen incidir en el comportament de la població, si bé la qüestió feminista planteja solucions d’urgència per a malsons com el de la violència de gènere.

Segons molts regidors, la influència sobre els més joves és l’eina més eficaç per evitar que assumisquen patrons que poden afavorir la violència de gènere.Segons molts regidors, la influència sobre els més joves és l’eina més eficaç per evitar que assumisquen patrons que poden afavorir la violència de gènere.

En aquest sentit, destaca la iniciativa de la regidoria d’Igualtat de Palma, liderada per Aligi Molina, que ha desplegat “un servei d’atenció integral amb un programa per a les víctimes, un altre per als fills i les filles que han patit el drama familiar i un altre per als agressors que vulguin sotmetre’s a un tractament psicològic i social”. Aquesta regidoria també promou tallers de defensa personal per a les dones maltractades, tot i que les aspiracions dels regidors consultats van molt més enllà d’aquesta lacra. Perquè volen tallar-la de soca-rel.

Tots els dies són 8 de març

Durant èpoques anteriors, la importància nímia atorgada a temes feministes reduïa l’afer a dos vessants. D’un costat, les polítiques es limitaven a l’atenció de les dones maltractades. I de l’altra, tot es restringia a la celebració del 8 de Març, adornada amb discursos i amb algun acte sense més transcendència que l’anunci del diari local. Per això, alguns municipis han volgut anar molt més enllà. A Catalunya, Cerdanyola del Vallès ha impulsat la Xarxa de Municipis LGTBI, a la qual s’han adherit una vintena de localitats per “unir esforços, polítiques i experiències que s’han de mancomunar”, explica Elvi Vila, primera tinent d’alcalde de Cerdanyola i regidora de l’àrea de Drets Civils.

Entre els municipis implicats a la xarxa hi ha Sabadell, capital del Vallès Occidental, on Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils, posa interès a “treballar per la sensibilització, una tasca que correspon a tots els departaments i per la qual s’ha de fer feina conjunta”. Perquè aquest objectiu arribe a tots els fronts “i toqui el moll de l’ós, resulta fonamental canviar els imaginaris de gènere a nivell educatiu”. Ho afirma Laia Franco, referent d’Igualtat a l’Ajuntament de Badalona (Barcelonès), qui també dóna importància al canvi de paradigma quant a l’atenció de les dones maltractades. Laia Franco comenta que, amb el Govern municipal anterior, “una dona maltractada es trobava, primer de tot, amb un guàrdia amb uniforme”. “Hi havia un enfocament policial que no és el que més convé a la víctima”.

Per assegurar la prevenció, l’Ajuntament de Gandia ha elaborat una mesa de coordinació formada per la fiscalia, pel Col·legi d’Advocats, per l’hospital, pels centres de salut, per la Creu Roja, per Càritas o per la Rosa dels Vents, una associació contra la violència sexista. “Qualsevol dels membres de la mesa que detecte un cas de violència de gènere, ens avisa i actuem en conseqüència”, informa Lorena Milvaques, regidora de l’Àrea d’Igualtat a la capital de la Safor.

Totes les regidories parlen del caire transversal d’aquest fet social, si bé admeten que les conseqüències més greus es donen en dos àmbits distints: als barris més marginats i també entre la joventut, que, segons Carmen Boned, regidora d’Igualtat a Eivissa, “adopta uns patrons bastant indesitjables mitjançant mètodes com el ciberassetjament”. Pel que fa als barris, la regidoria d’Igualtat d’Alacant, presidida per María José Espuch, treballa “per arribar a les persones que tenen més dificultats per accedir a la informació i estimular, a través de tallers i trobades, la compartició d’experiències per millorar l’educació o l’actitud envers situacions improcedents”. Es tracta, sobretot, de prioritzar espais que abans estaven reduïts en “despatxos apartats dels ajuntaments i que ara han de ser protagonistes d’una lluita que hem d’assumir entre totes i tots”. Així ho apunta Àlex Company, regidor de Polítiques d’Igualtat a Castelldefels, al Baix Llobregat.

El canvi ha arribat a molts municipis que han pres la iniciativa per posar fi a un problema reflectit, sobretot, en episodis de maltractament. Tots són conscients, però, que abans d’arribar a aquesta situació hi ha una sèrie de passes prèvies determinades per uns patrons que cal modificar. La tasca no és gens fàcil i exigeix molta feina. La major implicació de les institucions locals farà més eficaç aquesta lluita.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.