Hotels, gasolineres i restaurants: el 'saqueig' de les 'targetes green' de Vaersa

Restaurants, hotels, bitllets de viatge, bricolatge, pagaments a societats, gasolineres, pistes d'esquí, extractes de diners, grans magatzems.... L'informe d'Intervenció de la Generalitat Valenciana, al qual ha tingut accés EL TEMPS, revela l'existència de dues targetes Visa Oro dels ex-directors de l'empresa pública Vaersa, Juan Miguel Bellver i Felipe Espinosa. La documentació, que s'ha incorporat a la investigació que du a terme Anticorrupció, recull també contractes d'assessorament legal «sense l'autorització pertinent». Un nou cabàs de fem al macroabocador que va convertir-se la mercantil pública a l'etapa del PP.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la vida, moltes vegades interessa més quins amics fas a la universitat que no les notes que traus. Si l'ex-banquer Miguel Blesa va fer carrera empresarial gràcies a l'amistat forjada amb l'ex-president espanyol José María Aznar quan opositaven a inspectors d'Hisenda, el financer i ex-director de Vaersa, Felipe Espinosa, va repetir la jugada. Durant els anys universitaris va fer pinya amb els ex-dirigents populars Gerardo Camps, Esteban González Pons i Francisco Camps. Una història paral·lela que s'ha repetit, fins i tot, en els comportaments: Espinosa sembla que va copiar a petita escala les targetes black de l'ex-mandatari de Bankia. I tot, utilitzant dues vises d'aquesta entitat.

El conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, que actuava com a portaveu oficiós aquest divendres, ha desvelat l'existència de dues targetes a Vaersa que van servir per esquilar suposadament l'empresa pública encarregada de la gestió mediambiental, les brigades forestals i dels residus. Segons l'informe d'Intervenció de la Generalitat Valenciana, al qual ha accedit EL TEMPS, «van efectuar-se despeses a compte de Vaersa mitjançant targetes de crèdit per part de dos directors generals [Juan Miguel Bellver i Felipe Espinosa, que van dirigir l'empresa entre 2006 i 2011] per un import global de 138.525,59 euros».

L'informe assenyala que «45.265,69 euros van abonar-se en efectiu utilitzant extraccions realitzades en diferents caixers automàtics». Un fet que va provocar «una despesa de 1.869,81 euros en comissions bancàries». L'òrgan auditor indica que Bellver va realitzar 190 operacions per valor de 22.600 euros, amb l'afegit de 1.069,85 euros en total per comissions. Amb uns imports que oscil·len entre 150 i 250 euros, quasi la meitat d'aquestes operacions -concretament 70- van dur-se a terme dissabte o diumenge. Representen 9.830 euros. Espinosa només va realitzar 48 extraccions bancàries per valor de 22.665 euros, amb una càrrega afegida per comissions de 799,66 euros. Això sí, quasi sempre va retirar 500 euros del caixer. Només set vegades -per valor de 400, 250, 111 i 300 durant tres vegades- no va complir amb aquesta mena de xifra màgica.

Unes despeses que, segons Intervenció de la Generalitat Valenciana, «excepte justificació excepcional, s'han de considerar actes generadors de lucre personal per als directius i en perjudici dels comptes de l'entitat». Per a l'organisme depenent d'Hisenda, «s'hauria d'exigir el reintegrament i depurar les responsabilitats que resulten pertinents». Amb un procediment que va començar amb una denúncia a la Fiscalia en 2015 i en el qual va personar-se l'advocacia de la Generalitat Valenciana, tota aquesta documentació ha estat enviada a la Fiscalia Provincial de València.

Sense fre

Les targetes, però, no només van estar utilitzades per extraure diners per a un suposat «lucre personal». També van reproduir l'esquema de les targetes black de Caja Madrid. L'informe indica que «s'han detectat determinades despeses en clíniques veterinàries, tendes de bricolatge... en les quals sembla complicat trobar el nexe causal entre la despesa realitzada i les funcions pròpies del càrrec». No debades, ambdós directius sembla que van disparar amb pólvora de rei. Amb tot, l'striptease assenyala que si bé Bellver «aportava justificants», en el cas d'Espinosa «no sempre existia un justificant que emparara l'actuació realitzada». «En aquests casos, hauria d'exigir-se el justificant del subjecte i si no s'aportara, s'hauria de sol·licitar el reintegrament i depurar responsabilitats», demana Intervenció.

L'ex-director de Vaersa, Felipe Espinosa.

De les despeses realitzades per Espinosa, segons l'òrgan auditor, «crida l'atenció que en el període d'examen van gastar-se un total de 12.633 euros (141,94 de mitja) en el Restaurant Alfinach. Aquest indret fou usat durant 89 vegades. 65 entre dissabte i diumenge». Una assiduïtat entre els caps de setmana que fa sospitar a l'organisme d'Hisenda: «Amb aquest fet, el nexe casual entre la despesa realitzada i el desenvolupament de les funcions inherents al càrrec és molt difícil de demostrar».

L'striptease comptable mostra que Espinosa era un directiu de costums. A les seues despeses hi ha 17 apunts corresponents al Corte Inglés per un import de 2.121,89 euros; cinc al concessionari de Jaguar i Land Rover Imperauto per valor de 6.478,56 euros; o tres desemborsaments a la multinacional del bricolatge Leroy Merlin d'un total de 629 euros. Centres veterinaris, supermercats, una tenda d'esports d'Andorra, el peatge d'autopistes, bitllets de viatge o gasolineres són altres dels conceptes pels quals va utilitzar l'anomenada targeta green. No debades, només en benzina va gastar 15.786,59 euros. Roba de les marques Hugo Boss i Lottuse per un import de 885 euros també s'hauria pagat amb la targeta de l'empresa.

Al llistat de despeses de l'informe destaca el pagament de 1.930 euros el 24 de febrer de 2011 en un concessionari; els 745 euros que va abonar a Iberia el 31 de març de 2011; els 632 euros de la pista d'esquí de Granvalira, o els 642 euros a l'Hotel Hesperia de Madrid. Una utilització sense fre de les targetes que, segons l'informe, «més enllà de la potestat dels directors de realitzar tot tipus d'operacions bancàries, no hi ha cap norma que avale el procediment de contractació de targetes de crèdit ni cap acord del Consell d'Administració respecte d'aquesta qüestió». Ara bé, el document assenyala que «sí que hi ha constància dels contractes subscrits amb Bankia en els quals els sol·licitants de la targeta de crèdit VISA oro empresa són els titulars de la mateixa».

Contractacions sota sospita

L'informe, però, també analitza els diversos contractes d'assessorament jurídic. I detecta sis contractes sense que «hi haja constància d'haver obtingut en la contractació d'aquests serveis l'autorització pertinent». El despatx de l'ex-liquidador de la vella RTVV, Enrique Blasco Alventosa, hauria obtingut treballs per valorar de 107.700 euros de Vaersa. «La mercantil certifica l'existència de factures anteriors a l'any 2014 per treballs realitzats sense tindre constància de l'existència del contracte», afirma Intervenció. L'striptease comptable assenyala un de 17.000 euros.

Brigades de Vaersa.

La resta d'encàrrecs sota sospita són dos treballs de Deloitte Abogados -un per 29.000 euros i l'altre per 20.000 euros-, altres dos d'Albiol Abogados -de 6.240 euros i 12.960 euros- i un de Iusval Abogados de 22.500 euros. Totes les adjudicacions són per conceptes de liquidació o qüestions laborals. Vaersa, de fet, va abonar durant sis anys dos milions d'euros als següents despatxos d'advocats: Blasco y Civera Abogados -de l'ex-liquidador de la vella RTVV-, Solo Abogados SLP (66.243,05 euros), Rocabert & Grau Advocats (34.196,28 euros), Martínez Morales-Martínez Galvañ SL (18.560 euros), el penalista Javier Boix Reig (3.090 euros) -advocat defensor de Francisco Camps, Carlos Fabra i Rafael Blasco- i Víctor Escrig Maroto (1.299,91 euros).

Tanmateix, va ser el lletrat Vicente Bru Parra, germà de l'ex-conseller socialista, qui va obtenir contractes per una quantitat superior: 1.800.000 euros. Tot i que la Generalitat Valenciana havia acordat assistència jurídica només per 3.600 euros anuals, va firmar-se tots aquests treballs «sense concurs públic» i «sense formalització prèvia contractual», segons els informes de la Sindicatura de Comptes del 2009 i 2010.

Dos directius enfangats

El suposat profit personal de les targetes green no és l'única jugada investigada per la justícia d'ambdós ex-directius de Vaersa. Bellver, que va morir l'any passat, va estar imputat al cas Gürtel per realitzar la primera contractació que va pescar la trama de l'administració Camps. Després també va veure's esquitxat quan l'empresa mediambiental havia requerit els serveis d'obra civil de la xarxa corrupta per a la instal·lació de l'escenari de la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006. Del cercle íntim de l'ex-conseller i presidiari, Rafael Blasco, va reaparèixer al món empresarial quan va intentar fer-se amb el 60% d'Aguas de Valencia.

El currículum judicial d'Espinosa, però, és més llarg. Ex-director de l'Arab Bank va estar involucrat en l'estafa de José María Tabares, ex-director de l'Institut Valencià d'Exportació (IVEX), en els pagaments sota sospita que l'IVEX va realitzar al cantant Julio Iglesias i en l'adjudicació realitzada per Esteban González Pons de la construcció d'uns habitatges a Pilar de l'Horadada (Baix Segura) a la família Cotino.

Espinosa, al seu torn, ha estat condemnat per autoritzar sobresous irregulars en Vaersa d'1,8 milions d'euros entre 2007 i 2011. Tot i que Intervenció va assenyalar com a col·laboradors d'aquella operació als ex-consellers Isabel Bonig, Esteban González Pons, José Ramón García Antón, Rafael Blasco i Juan Cotino, finalment va exonerar-los la justícia. També ha estat sentenciat per la compra de 67 tot terrenys «sent conscient que actuava al marge de la legalitat».

Amb tot, la gran incògnita de tots els procediments judicials que afecten Vaersa és el compte amb 80.000 euros d'Espinosa a la Xina. La policia, de fet, va investigar-ne més sense cap resultat per ara. Això sí, Espinosa haurà d'afrontar un nou front. Com Blesa amb les causes pendents pel malbaratament a Bankia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.