El mató de monja

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El mató de monja o mató de Pedralbes és una deliciosa llepolia típicament barcelonina en forma de virginal mamella... en aquest cas, de monja. La recepta més sublim s’atribueix a les monges del convent de Pedralbes, on els barcelonins, a l’època modernista, solien acudir... Aquest convent d’origen medieval, on ingressaven les dames de la noblesa i on Ferrer Bassa va pintar els seus frescos magnífics... al costat d’alguns grafits antics i una mica inconvenients.

Encara hi ha el costum, a l’Ajuntament, de portar-hi ous a fi que preguin pel bon temps o altres bones causes. Amb tants ous, és natural que puguin elaborar aquest deliciós mató, que més que un mató és com un menjar blanc sense ous, en la versió conventual. La primera recepta es publica al llibre escrit per una dama barcelonina, Carmencita o la buena cocinera (1899), on ja parla dels motlles de terrissa en què cal servir-lo, les matoneres, de forma troncocònica. La cuinera catalana (1835) ens explica la recepta.

Al Nou manual per cuinar amb tota perfecció, també del XIX, hi torna a aparèixer el mató de monja, sense ous. Una recepta similar apareix, uns anys més tard, al llibre de Joan Cabrisas, publicat a l’Havana, Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana, sota el nom de “requesón de monja”. També parlen del mató de monja diversos escriptors de l’època, com per exemple Pitarra. El 1877 Rossend Arús, (Barcelona 1845 – ídem 1891), un periodista, dramaturg i maçó català, republicà federal i filantrop, va publicar un relat satíric titulat “Los matons de Pedralbes” a la revista en català La llumenera de Nova York, que es publicava a la ciutat de Nova York.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.