Annals de l'infrafinançament

“Posicionaments encara no compartits”

La jornada ‘L’hora de les decisions’ ha estat un altaveu per expressar, de forma conjunta, la necessitat d’un canvi en el model de finançament estatal que tant afecta Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Una reivindicació que ha anat més enllà del Palau de Congressos de València, on s'ha celebrat la cimera.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des que es va produir el canvi polític a les institucions valencianes, el Govern del botànic té un objectiu prioritari. A punt de superar la primera meitat de la legislatura, la revisió del model de finançament s’està plantejant amb tots els mitjans possibles i amb la força de totes les veus expertes. La Conferència de Presidents Autonòmics, celebrada al Senat a començaments d’any, va servir com a tret de sortida per oficialitzar aquesta reivindicació a Madrid, proposada per Ximo Puig. El president de la Generalitat Valenciana encapçalava una exigència urgent, donat que el País Valencià és el territori més afectat en aquest aspecte. Des d’aquell dia, les cimeres, els comunicats i les declaracions han estat constants.

La del 2 de març, però, ha estat una cimera diferent. L’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga ha reunit els consellers d’Hisenda de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears per posar sobre la taula una llista de greuges comuns de tres territoris ben afectats per aquesta estructura. El perjudici és tal que Catalunya ja va dissenyar el pacte fiscal l’any 2012 per tractar de superar l’entrebanc del model present de finançament. El rebuig del Govern espanyol va marcar l’inici del procés independentista. Catalunya, per tant, no se suma a la reivindicació del canvi de finançament, perquè el seu objectiu és més ambiciós: marxar fora. Però això no ha impedit l’assistència d’Oriol Junqueras, vicepresident del Govern català i conseller d’Hisenda, al congrés L’hora de les decisions. I ho ha fet per analitzar els greuges comuns en aquesta matèria.

Perquè si bé Catalunya ha pres una decisió distinta que la desmarca de les reivindicacions valencianes i balears, els seus problemes fiscals són, gairebé, els mateixos. I procedeixen d’una única estructura: la que “augmenta el deute intergeneracional que l’Estat no és capaç de controlar mentre s’apropia dels majors marges de dèficit permesos per Europa”, ha dit Junqueras. Una situació que pot empitjorar en cas que la pujada dels interessos se sume al dèficit descontrolat. Per això, el conseller català d’Hisenda ha justificat el posicionament del seu Govern quan ha lamentat que “no podem afrontar el deute amb recursos propis, són uns altres els que ho gestionen amb criteris polítics i no econòmics. I el deute que paguem entre tots es fa, cada cop, menys assumible”.

En aquesta darrera apreciació ha coincidit el seu homòleg valencià, Vicent Soler. El conseller d’Hisenda ha alertat que “els mecanismes de l’Estat per finançar les comunitats autònomes amb major dèficit només generen més deute i més impossibilitat per poder fer-li front”. Soler ha recordat que aquest dèficit “no és fruit de la irresponsabilitat puntual, sinó de l’estructura fiscal de l’Estat”, i ha exigit un nou model basat en la distribució vertical, mitjançant la qual “les administracions locals, les autonòmiques i la central es repartiran els recursos segons les necessitats pertinents”.

Aquestes reivindicacions, de fet, han anat més enllà del Palau de Congressos de València. Vicent Soler ha aprofitat la visita de la consellera balear d’Hisenda, Catalina Cladera, per reunir-se amb ella i signar un acord reivindicatiu de vuit punts que recull el clam per un nou model de finançament. Les propostes per assolir l’objectiu són atorgar a les administracions autonòmiques i locals “els recursos necessaris per poder garantir el benestar la ciutadania”. Aquest escrit ha destacat, en un dels seus apartats, que entre els anys 2011 i 2015, “el 95% de la despesa pública ha estat protagonitzada per les administracions subcentrals”, és a dir, per les autonòmiques i per les municipals. Per això, la intenció és fer un repartiment més equitatiu i que les comunitats autònomes passen a ser considerades per l’Estat com a instruments de benestar i no de despesa innecessària. I és que qüestions bàsiques com l’educació, la sanitat o la dependència depenen d’aquestes administracions, gestores de l’estat del benestar.

Catalina Cladera i Vicent Soler han firmat un document, calcat signat amb Andalusia i Múrcia, per reivindicar una millora del sistema de finançament.

Per complir amb l’objectiu, el document signat -calcat al firmat fa uns dies entre Puig i la presidenta andalusa, Susana Díaz- pels consellers d’Hisenda de les Illes Balears i del País Valencià demanda la possibilitat de fer una “major recaptació d’impostos i augmentar la capacitat normativa”, alhora que es garanteix també la “lleialtat institucional” entre l’Estat i la resta d’administracions públiques per evitar “tractaments desiguals” i assegurar un finançament ajustat a les necessitats de cada entitat pública. Tot recordant que “cap comunitat es pot afavorir d’una fiscalitat que provoque que els ciutadans decideixen on van a viure”, en una clara al·lusió a Madrid, una qüestió denunciada reiteradament des del Govern valencià. A més, Catalina Cladera ha demanat al congrés de L’hora de les decisions que els bascos i navarresos “s’afegisquen a aquest nou model fent més aportacions econòmiques”. Aquests dos territoris, amb concerts econòmics diferenciats, aporten menys a l’Estat que les comunitats de règim fiscal comú.

El finançament ha conduït cap a una situació greu. La consciència hi és. I les reaccions, de moment, semblen estar a l’alçada. Catalunya ja va donar el seu pas i les conseqüències són conegudes per tothom. Per això, Oriol Junqueras no ha dubtat a suggerir que aquesta reivindicació valenciana i balear “encara no és un posicionament compartit”. Queda per saber si la resposta del Govern espanyol serà la del silenci o la d’una millora satisfactòria per als interessos del País Valencià i de les Illes Balears.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.