Confinament

Quan l'habitatge condiciona la salut

L'actual crisi sanitària ha provocat que quasi la meitat de la població mundial estiga confinada a la seua llar. Una mesura eficaç per frenar l'expansió dels contagis, però que pot tenir efectes sobre la salut de les persones, especialment per a les capes més vulnerables de la societat, a causa de les condicions dels habitatges. L'Organització Mundial de la Salut, no debades, reconeix la síndrome de l'edifici malalt, així com va apuntar que el 30% dels habitatges nous i recentment rehabilitats tenen característiques associades a símptomes que creen malestar. EL TEMPS analitza amb experts el paper de l'habitatge en la salut de les persones, les diferències d'afecció per renda i les polítiques necessàries per a reduir-ne la influència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La pandèmia del coronavirus ha enclaustrat a quasi la meitat del planeta a les seues llars. Junt amb la desinfecció de les mans amb gel higienitzant, la utilització de guants i lluir mascaretes, el confinament domiciliari s'ha convertit en l'instrument temporal més eficaç per reduir l'expansió dels contagis i evitar, en conseqüència, el temut col·lapse hospitalari. Amb les excepcions de comprar, passejar el gos i desplaçar-se a la feina en cas que no s'hi puga exercir el teletreball, l'habitatge s'ha transformat en l'espai de convivència en el qual residim les 24 hores del dia. Totes les activitats s'han concentrat entre les quatre parets de la nostra casa.

Paradoxalment, però, el nostre habitatge també ens pot provocar malalties i problemes crònics de salut. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha estimat que el 30% dels habitatges nous i recentment rehabilitats compten amb característiques associades a l'aparició de símptomes que creen malestar. Segons les estimacions de l'autoritat sanitària mundial, entre un 10% i un 30% dels residents en aquestes oficines o llars pateixen problemes mèdics relacionats amb la seua deficient construcció. És la coneguda com a Síndrome de l'Edifici Malalt, la qual va ser reconeguda per l'OMS l'any 1982.

«La qualitat de l'ambient dels espais interiors juga un paper determinant en la salut de les persones que hi viuen. Cal pensar que passem entre el 80% i el 90% del nostre temps dintre d'un edifici. I, per tant, qualsevol factor que pugui minvar la qualitat de l'ambient interior acaba incidint en la salut», explica Elisabet Silvestre, doctora en biologia, experta en biohabitabilitat i autora del llibre Tu casa sin tóxicos (RBA, 2017). «L'exposició dia a dia pot condicionar la nostra salut i al llarg del temps pot acabar desequilibrant els sistemes biològics», complementa. I ressalta: «Cal tenir en compte que l'evidència ha demostrat darrerament com l'ambient interior dels edificis ostenta una estreta relació amb la salut. Encara més, l'habitatge és un determinant més de la nostra salut».

La mala qualitat dels materials de construcció i de treball, els contaminants químics, les olors provocades per alguns gasos i vapors, factors ergonòmics, la il·luminació, el soroll, les vibracions, l'ambient tècnic o la ventilació marquen l'afecció dels habitatges. «Hi ha edificis i cases que per la seva orientació pràcticament no reben llum natural al llarg del dia. Altres que estan ubicats en carrers amb molt de soroll a causa del tràfic, i, per tant, amb un aire més contaminat. També hi ha edificis que no compten amb un aïllament adequat, un fet relacionat amb problemes de salut com ara malalties de tipus respiratori. Els fums i gasos a l'espai interior són un altre factor de risc per la salut, bé perquè es fumi, existisca una combustió deficient d'aparells o xemeneies obertes, presència de pols o pels compostos orgànics volàtils dels materials de construcció d'acabats d'interior o dels productes d'higiene. Són múltiples els aspectes a considerar per tenir una llar saludable», exposa.

«Cada vegada hi ha més interès a estudiar la influència de l'habitatge a la salut. Les investigacions que s'han desenvolupat apunten que factors com ara el fred o la humitat permeten el creixement de fongs i altres microorganismes amb pitjors resultats per a la salut. La presència d'una alta humitat a l'habitatge està lligada amb símptomes com ara mal de cap i febre o nervis, particularment als xiquets i xiquetes. També amb problemes respiratoris», intervé Elisa Chilet, investigadora en epidemiologia clínica i polítiques de salut al departament de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (Baix Vinalopó), qui recorda que «l'habitatge és un dret humà bàsic reconegut per les Nacions Unides, el qual de manera adequada pot salvar vides, ajudar a prevenir malalties, augmenta la qualitat de vida, reduir la pobresa i contribuir a combatre les conseqüències del canvi climàtic». «Altres factors que podem influir en salut és la disponibilitat de bany o aigua corrent, la presència de plagues, la temperatura i la qualitat de l'aire interior, el soroll o la seguretat», agrega.

Una qüestió d'ingressos

La incidència de l'habitatge sobre la salut, però, no és homogènia en totes les capes socials. «També és important considerar l'entorn físic i comunitari on se situa l'habitatge. En salut pública diem que el teu codi postal és més important que el teu codi genètic», indica l'experta en salut pública. «Les persones amb més ingressos viuen en barris amb més serveis i millors condicions. Hi ha un estudi molt conegut que utilitzava la línia de metro Jubilee en Londres per mostrar la diferència entre barris. Viatjant en aquesta línia de metro des de Westminster cap a l'est s'il·lustrava la reducció d'un any d'esperança de vida per cada parada de metro. És a dir, tal com viatgem des d'un barri amb alts ingressos cap als barris amb menys ingressos, la salut empitjora», amplia.

És important considerar l'entorn físic i comunitari on se situa l'habitatge| Europa Press

«Amb uns ingressos més baixos i amb una renda inferior, les condicions del teu habitatge seran pitjors. I, per tant, hi haurà més probabilitats de patir malalties a causa d'aquest determinat social de la salut», reforça Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, qui critica «el problema d'accés a l'habitatge, especialment entre els més joves i les rendes més baixes, a Espanya». «És la conseqüència de tenir un parc públic d'habitatge raquític en comparació a la resta de països europeus i de considerar l'habitatge com un bé de mercat», denuncia.

Com a membre de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Borrell va participar en un estudi que va elaborar l'entitat junt amb Càritas i en col·laboració amb el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa Epidemiològica i Salut Pública, el qual va mostrar que les persones vulnerables amb condicions d'infrahabitatge o amb problemes per sufragar els costos relacionats amb l'habitatge «presenten un estat de salut molt dolent i molt pitjor que el del conjunt de les persones de Barcelona». «El 70% de les persones adultes tenen mala salut mental per només del 15% de les persones de Barcelona. En menors, un de cada cinc presenta un estat de salut regular o dolent enfront de menys del 2% dels nens i nenes de Barcelona. Més de dos de cada cinc registren també mala salut mental en comparació amb el 5% de la resta de nens del conjunt de Barcelona», apunta el document realitzat l'any 2013, el qual estava basat en entrevistes a persones vulnerables ateses per l'organització benèfica de caràcter religiós.

La investigació repetida l'any 2015 seguia recollint xifres preocupants. Un 63,3% de les persones ateses per l'entitat assistencial amb infrahabitatges tenien problemes de salut mental, així com el 26,8% i el 65% sofrien ansietat/depressió i mal d'esquena crònic, respectivament. En el cas dels nens, un 53,2% experimentaven mala salut mental. Tanmateix, la recerca deixava una dada encara més esfereïdora: un 67% dels casos de les dones mortes a causa del fred extrem podrien haver-se evitat si s'haguera aïllat tèrmicament les seues llars.

«La relació entre les condicions de l'habitatge i la salut són evidents. A Espanya, ens beneficiem d'una climatologia que no és present en països més freds. Ara bé, comptem amb altres problemàtiques derivades de la mala construcció de les llars, com ara les humitats, les quals generen malalties. També hi ha deficiències en l'aïllament tèrmic, un fet que, junt amb les situacions de pobresa energètica, són problemàtiques que cal corregir», il·lustra Carme Trilla, exresponsable d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya durant l'etapa del tripartit d'esquerres, economista especialitzada en habitatge i presidenta de la Fundació Hàbitat3. L'Associació de Ciències Ambientals, no debades, va assenyalar en un informe elaborat l'any 2019, que un total de 6,8 milions de persones a l'Estat espanyol pateixen temperatures inadequades a l'habitatge o estan forçades a endarrerir-se en el pagament dels rebuts a causa de la seua manca d'ingressos.

La pobresa energètica «està relacionada», tal com explica Chilet, «amb una major morbiditat i mortalitat per malalties cardiovasculars o respiratòries, depressió i ansietat, problemes psicològics i d'educació als xiquets i xiquetes, així com a dificultats per mantenir una alimentació adequada. De vegades, cal escollir entre comprar menjar o pagar les factures que suposa mantenir una temperatura adequada». «A més, un significant percentatge de la mortalitat a l'hivern pot relacionar-se amb la pobresa energètica», afegeix. El mateix estudi de l'Associació de Ciències Ambientals advertia que la manca d'energia podria causar cada any 7.100 morts prematures a l'Estat espanyol.

L'accés a un habitatge digne és una de les problemàtiques socials de l'Estat espanyol| Europa Press

«Les condicions físiques o la incapacitat per abonar els subministraments bàsics no són els únics aspectes de l'habitatge que interaccionen amb la salut. El mateix accés a l'habitatge influeix. Hi ha diferències enormes entre la gent que té garantit l'accés i aquelles persones que tenen problemes per abonar cada mes el lloguer», tèrcia Trilla. «No tenir la capacitat per abonar el lloguer o la hipoteca té un impacte directe en la salut mental, però també en la salut física. L'evidència científica apunta que els problemes per cobrir aquests pagaments suposen un risc per a la hipertensió. També incrementa el risc de patir problemes d'estrès crònic, depressió, ansietat i malestar. A totes aquestes possibles problemàtiques, se suma, de vegades, la incapacitat per accedir a una alimentació adequada, i, fins i tot, a medicació», detalla Chilet.

Confinament desigual

Amb tota la població a l'Estat espanyol confinada per frenar la propagació dels infectats, la diferent afecció de la salut per la tipologia d'habitatge s'evidencia de manera encara més accentuada. «La situació més òbvia de la desigualtat en la salut causada per la llar és mostra quan una persona està infectada per coronavirus. Si tens diversos serveis i espais suficients per reduir al màxim el contacte, tindràs menys probabilitats de contagiar-te. En canvi, si només tens un servei i les zones comunes del pis són escasses, la transmissió del virus compta amb elevadíssimes probabilitats. I més si cap persona pot atendre correctament el malalt», assenyala Borrell.

«El confinament ens du a una situació límit, on tot s'extrema», adverteix Trilla, qui subratlla que l'Observatori Metropolità de Barcelona, així com una altra entitat a València, han engegat estudis per analitzar l'impacte de les condicions dels habitatges durant l'aïllament domiciliari. «Les persones amb habitatges més desfavorits són un grup més vulnerable davant un agent de risc. Si la casa compta amb humitats, per exemple, doncs estaran més exposades les vies respiratòries, i això és un factor de debilitació de les defenses. L'existència, al seu torn, de pols o contaminació a la llar també són factors que agreugen la salut de cara al coronavirus. De fet, es recomana ventilar de manera regular la casa», exposa Silvestre. «Altres elements com disposar o no de finestres, gaudir o no d'un corredor o d'espais de sortida per poder-se moure, o d'indrets per estendre la roba influeixen sobre la salut dels residents», agrega Trilla.

Una reclusió desigual en funció de la grandària de la llar que ha analitzat el Grup d'Investigació en Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogràfic de Bilbao. «Segons l'estudi, un 25% de la població que en participava no compta amb un espai exterior al qual eixir. A més, un 12% dels enquestats viu en llars amb humitat, així com un 9% mancava de llum i un 5% amb problemes de sorolls. Els hàbits de salut durant el confinament, com ara fer exercici, menjar saludable o l'exposició excessiva a pantalles, clarament eren pitjors en les famílies amb menys recursos, la qual cosa els exposa a més riscs en matèria de salut», expressa Chilet, qui adverteix de com aquestes qüestions tenen un impacte «en el benestar emocional dels xiquets i les xiquetes». El Govern espanyol, de fet, ha anunciat que a partir del 27 d'abril els més xicotets podran sorgir a passejar acompanyats d'un adult.

«Aquesta situació de confinament afectarà en major mesura els grups socials més vulnerables, els quals tindran més dificultats per comptar amb aspectes bàsics com són l'habitatge, l'energia o l'alimentació. També aquelles persones que tenien més estabilitat econòmica, però que amb motiu de la pandèmia han perdut la feina i no podran pagar el lloguer. En conseqüència, s'agreujaran les diferències socials», alerta Silvestre, qui demana «polítiques urgents per fer front a la nova realitat i evitar efectes majors, les quals podrien suposar un empitjorament de la salut física i mental d'una part important de la població».

Antivíric públic

El Govern espanyol integrat pel PSOE i Unides Podem, dintre de la seua ofensiva socioeconòmica contra el coronavirus, va suspendre durant sis mesos els desnonaments sense alternativa d'habitatge, i va prorrogar també per sis mesos la vigència dels contractes de lloguer habitual que caduquen en els tres mesos següents a l'entrada en vigor del decret. Al seu torn, va aprovar una moratòria per al pagament de les hipoteques, la qual estava subjecte a determinades condicions d'impacte econòmic de la crisi sanitària del coronavirus.

El Sindicat de Llogaters i la PAH han criticat les mesures del Govern espanyol en matèria d'habitatge| Europa Press

En el cas dels lloguers, depenia de les propietats del caser. Si l'arrendador posseeix més de 10 habitatges, podria escollir entre rebaixar un 50% del lloguer a l'inquilí durant un període de quatre mesos o atorgar una moratòria per a l'abonament de la mensualitat durant quatre mesos, la qual es pagaria en un termini de tres anys. Si l'arrendador comptava amb menys de 10 habitatges, tot depenia de la voluntat del propietari. Els llogaters més vulnerables tenien la possibilitat d'accedir a microcrèdits avalats per l'Estat, és a dir, en cas d'impagament seria sufragat per l'administració. Els inquilins del parc públic d'habitatge de la Generalitat Valenciana gaudiran, per la seua banda, d'una exempció de les quotes mensuals, mentre que a Catalunya podran beneficiar-se d'una moratòria.

Les accions aprovades per l'executiu espanyol, però, tingueren una acollida negativa per part del Sindicat de Llogaters i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), les quals exigien una suspensió dels lloguers. «Són totalment insuficients. És intolerable que les persones majorment afectades per la crisi hagen de continuar pagant lloguers inflats per l'especulació a costa d'endeutar-se», va afirmar el Sindicat de Llogaters, qui criticava el sosteniment d'economia rendista i demanava ajudes només per als autèntics xicotets propietaris. «Són mesures molt limitades en el seu efecte respecte de les famílies, les quals són empentades a endeutar-se per l'ajornament dels pagaments», retreia la PAH.

«El primer paquet de mesures van en la línia correcta, ja que eviten que cap família, ni cap persona puga quedar-se sense casa. A més, l'aval públic dels microcrèdits suposarà que, al remat, les mensualitats siguen abonades per l'administració en el cas de les persones més vulnerables», contraposa Trilla. «L'adopció de mesures, com ara una exempció dels lloguers, seria més transformador. Com també suposaria un canvi de paradigma més important la implementació d'una renda bàsica universal que un ingrès mínim vital. Tot i que cal destacar la importància d'un ingrès mínim vital, la defensa a una vida digna només pot garantir-se a través d'una renda bàsica universal, on les persones que no la necessiten la tornarien a l'any següent a través dels impostos. Els drets han de ser universals. Només cal recordar l'afirmació d'Olof Palme [l'exprimer ministre suec de tarannà socialdemòcrata assassinat per l'extrema dreta]: un servei per pobres, és un servei pobre», defensa Borrell.

La gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona exhorta a l'aprovació d'un conjunt de mesures que garantisquen l'accés a l'habitatge, la qual cosa també reforçaria les condicions de salut de les persones afectades per aquesta problemàtica. «És imprescindible controlar el preu del lloguer, el qual ha augmentat de manera exorbitant durant els darrers anys, i impulsar un parc públic d'habitatge. Espanya només compta amb un 2% d'habitatge públic pel 15% de la resta de països europeus del nostre entorn», planteja. «Cal corregir totes les deficiències dels habitatges en les noves construccions i en les futures rehabilitacions. Els estudis fets durant el confinament ens atorgaren més informació», agrega Trilla. L'antivíric públic perquè l'afecció sanitària de l'habitatge sobre els ciutadans siga menor.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.