Alejandra Soler: homenatge a la lluitadora incansable

Aquest dimecres ha mort amb 103 anys Alejandra Soler. Mestra, atleta pionera i, especialment, lluitadora va rebre l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana en 2015. El president Ximo Puig, el conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, els síndics parlamentaris, familiars i uns pocs amics han homenatjat la seua figura. «En els temps que vivim, el seu pensament és molt necessari», ha afirmat Puig.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alejandra Soler (València, 1913) va resistir qualsevol entrebanc. Si el masclisme durant el primer terç del segle XX era més dominador que ara, ella va trencar el sostre de vidre en convertir-se en una de les primeres dones universitàries a l'Estat espanyol. Després tornaria a trencar els esquemes en erigir-se en una de les dones pioneres al camp de l'esport.

Tampoc va fer-se enrere quan el cop feixista de 1936 va obligar-la a marxar a l'exili. L'aventura de travessar la frontera de França, junt amb el seu marit Arnoldo Azzati -fill del famós periodista-, va fer impregnar als seus gens de lluitadora una dosi més d'energia. Com quan va sofrir la batalla de Stalingrad, durant la Segona Guerra Mundial.

Un esperit lluitador que va demostrar quan només rebre l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana va girar-se al públic cridant «no hem de renunciar a canviar el món». Aquest dijous, però, aquelles paraules s'han apagat. Soler ha mort a l'edat de 103 anys. Això sí, la seua lluita, el seu llegat seguiran ben vius. «En els temps que vivim, el seu pensament és molt necessari», ha recordat el president valencià Ximo Puig.

L'incansable activista ha rebut un homenatge improvisat al Palau Gòtic de la Generalitat Valenciana. Allí, junt amb Puig els síndics parlamentaris de Podem, PSPV i Compromís; el conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà; el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; diputats i ex-regidors; familiars i amics han homenatjat la mestra republicana. «Va ser una mestra de tots nosaltres. Va donar-nos moltes lliçons. Com ara no tornar a Espanya amb ànim de revenja quan ella va patir la repressió franquista i l'exili», ha assenyalat Encarna, de la seua família.

«Ella va pertànyer a una generació que va patir molt. I la qual va ensenyar-nos a actuar amb coratge davant els obstacles de la vida», ha afirmat Puig. El president ha ressaltat «l'optimisme» de Soler i com des «d'un compromís total i la humilitat no va resignar-se mai». «Aquesta manera d'entendre la vida, aquest sentit humanista. És més important que mai defendre els valors d'Alejandra: la igualtat, la llibertat i la fraternitat. I més amb els fantasmes que retornen a Europa [en referència a l'auge de l'extrema dreta]».

Mestra a Catalunya, va exercir fins a 1971 com a cap de la càtedra de Llengües Romances de l'Escola de Diplomàcia de Moscou. Comunista i republicana convençuda, va participar en les assemblees del 15M i també de la Primavera Valenciana. No debades, ella havia passat pels pupitres i les aules de l'Institut Lluís Vives, focus de la revolta. «La bestialitat que va realitzar la policia van fer sublevar-me», va confessar a El País una lluitadora incasable que va rebre una placa per part d'aquest setmanari.

Tant és així, que Encarna ha defensat a l'homenatge de Soler l'últim desig de l'àvia de la Primavera Valenciana. «No és possible que el carrer on visca duga el nom d'un alt càrrec franquista. Ha de dur el nom d'alguna dona il·lustre. Com el d'Alejandra», ha afirmat. Una reivindicació que mostra els gens crítics d'Alejandra, la seua voluntat incasable, malgrat els continus entrebancs. L'exemple paradigmàtic, parafrasejant un altre company de la ideologia de Soler, Ernesto Che Guevara, que «l'única lluita que es perd, és aquella que s'abandona».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.