Opinió
Violeta Tena
Violeta Tena
El miratge mediàtic valencià
Violeta Tena 19/02/2016

U nes setmanes abans de les eleccions autonòmiques del passat maig que van finiquitar l'etapa del PP, València Vibrant -un col·lectiu inquiet de joves- em va invitar a participar en una taula rodona sobre la salut del valencià. El conductor de l'acte insistia a preguntar-me com era possible que, al País Valencià, no existira més oferta de mitjans de comunicació escrits en valencià, que com s'entenia que cap inversor privat no s'hi interessara. La pregunta passava per alt una realitat sociolingüística marcada per la minorització del valencià, així com per la nul·la defensa i promoció per part de l'administració pública de la llengua pròpia. Durant molts anys, apostar i invertir en mitjans de comunicació en valencià fou un acte heroïc i, si se'm permet, un punt suïcida.

Tanmateix, en els últims mesos han proliferat els espais comunicatius en valencià en mitjans on fins ara s'expresaven única i exclusivament en castellà. Aquest sorgiment és, es mire com es mire, una molt bona notícia, més encara quan es retarda la posada en marxa de RTVV i es manté el senyal de TV3 curtcircuitat. Benvinguts siguen tots els qui s'hi endinsen. L'esquerdament del monolingüisme castellà als media del País Valencià és el primer pas per visibilitzar l'idioma propi.

L'aposta d'aquests mitjans de comunicació, amb tot, no és gens casual. La Generalitat Valenciana va començar el mes passat a ajudar amb diners públics els mitjans amb continguts en valencià. És a dir, es va limitar a fer allò que estableix l'Estatut: defensar i promocionar l'ús de l'idioma propi d'aquest territori. Perquè -com els vaig recalcar en l'acte aquell de València Vibrant- una llengua minoritzada no pot sobreviure sense una administració pública que li done un suport decidit, sense una política lingüística que entenga que en un context de desequilibri lingüístic, de qui s'ha de tindre cura és del valencià. I això passa també per invertir-hi diners.

Tanmateix no tot són flors i violes en aquest aflorament de contiguts en valencià. Em crida l'atenció que la majoria s'han llançat a utilitzar el valencià per parlar, majoritàriament, de l'àmbit cultural i, en algun cas, de l'agricultura, com si el valencià no fora apte per abordar altres àmbits de la vida. Es consolida d'aquesta manera una certa diglòssia. En valencià se pot escriure sobre les últimes dades d'exportació del port de València; sobre el projecte de llei sobre cooperatives valencianes; o sobre els avanços mèdics oncològics. Dir que el valencià és apte en tots els registres i per a tots els usos, pot semblar una obvietat, però cal recordar-ho. Si ens limitem a utilitzar el valencià per parlar de cultura, l'estem recloent a un reducte i, per tant, l'estem convertint en una anècdota gairebé folklòrica.  I el que és pitjor: estem creant la imatge fictícia d'una normalització que no és pas. L'aposta que estan fent alguns mitjans a favor de l'ús de la llengua pròpia és molt positiu, però si no s'hi avança, serà insuficient. A l'ermot, potser, floriran algunes plantes, però es pansiran a la primera sequera.  

comments powered by Disqus
Revista
NÚMERO 1671  |  21/06/2016
26 preguntes (i respostes) del 26J